L’altre dia el Néstor va enviar un correu a molts dels seus contactes explicant que es vol vendre una Enciclopèdia Catalana que te en caixes des de fa uns anyets. La questió és que actualment les caixes estan a Sevilla i és clar, si ja és difícil vendre 26 toms, fer-se’ls enviar encara més, de totes maneres diu que es pot negociar el preu o el moment de la venda, ja que aviat pujarà a Terrassa.
Vendre enciclopèdies amb els temps que corren em sembla pràcticament impossible, per això li vaig dir que n’hi faria una mica de propaganda al blog a veure si trobava un comprador. No tinc pas comissio ni res, però si es ven a través del blog, almenys una cervesa no ? ^^
A més em fa llàstima que no es pugui aprofitar per alguna banda, pensar en l’Enciclopèdia Catalana em transporta a la EGB, als treballs de comarques de catalunya, a la biblioteca Soler i Palet, a les fotocòpies fetes al Cardellach, a les imatges retallades enganxades amb imedio i recuadrades a bolígraf… ai,…. tempus fugit
Per aquelles coses de la vida vaig a parar a aquest curiós video, l’original del Mah Na Mah Na dels teleñecos, que es veu que era de un tal Piero Umiliani i que va sonar per primer cop en una pel·licula de sueques, vull dir de Suècia, que es deia “Svezia, inferno e paradiso”:
i mirant qui l’ha penjat trobo un blog super interessant, print usr 0 amb un munt de posts sobre videojocs antics i temes de història de la informàtica agrupats sota el títol “arqueología divulgativa”. En fi, un post per omplir i per dir que encara estic aquí.
Com que un dia abans de setmana santa em van picar per darrerar el cotxe (res important) vaig haver d’anar a la feina amb un nissan micra que amb prou feines corria i que em va recordar èpoques passades quan la meva mare em deixava el seu (de micra)
A principis d’abril vaig anar a una reunio de guifi.net sobre xarxa mesh a Sant Joan Despí on es va reunir una vintena de persones i em vaig assabentar de noves maneres de fer xarxa lliure i dels progressos que la gent de Gràcia Sense Fils esta fent amb el seu firmware. Vaig quedar força impressionat.
També vaig decidira les consultes per la independència del dia 25
També vaig anar a un parell de reunions de guifi.net Terrassa a l’Ateneu Candela, s’esta animant força el cotarro i en poques setmanes ja tenim tres supernodes nous!!! . La pàgina que abans tenia dedicada al meu node ara respon al domini de terrassa.guifi.net i hi anem posant informació de la zona (allà si que he anat fent posts de tant en tant)
I bé,… encara n’han passat més de coses pero aquest post ja és prou llarg així que procrastinare encara una mica més i les explicare més endavant. ^^
Acabo d’estar uns 10 minuts mirant el trànsit a la cruïlla de Passeig Sant Joan amb Consell de Cent on encara no funcionen els semàfors i no hi ha ningú regulant la circulació, tot i que he vist passar dues motos i dos cotxes de policia que no s’hi han parat. Es curiós i alhora emocionant observar com reacionen els conductors:
Si tenen cotxes a davant i van tirant, tambe tiren sense pensar res (que puguin frenar o xocar)
Si no tenen cotxes a davant però hi ha algun vianant valent que intenta passar pel pas de zebra, alguns paren i es queden aturats com si hi hagués un semafor vermell. Altres l’esquiven i segueixen.
Apunt d’arribar al mig de la cruilla , els que miren, evaluen la velocitat i el tamany dels altres (els autobusos no paren) i passen o no segons si tenen els ous molt grans, si els tenen quadrats o de dos rovells. I encara hi ha qui passa sense ni tan sols frenar, ben bé com si el semafor estés en verd (de fet no esta vermell no?)
i pertot bicicletes en qualsevol direcció i vianants creuant pel mig del carrer perque és el mateix (o més segur i tot)
Tot i que ha estat a punt, no hi ha hagut cap incident durant aquesta l’estona, però feia posar força nerviós. De fet m’ha recordat molt l’estiu de vacances a R. Dominicana, on al circular semblava que només hi ha via la norma de ‘qui primer pita, primer passa’, però quasi mai passava res perque aquest sistema no permet anar gaire ràpid.
No se si el nombre d’accidents provocats per la manca de semàfors seria gaire més elevat que els provocats per saltar-se’ls, però posats a provar coses que ultimament es porta molt, potser estaria bé prendre nota i provar de parar tots semàfors de la ciutat alguns dies. Així la gent no correria tant, estalviariem llum i donariem feina als xapistes al temps que amb la renfe, els peatges, l’aeroport i altres joies locals es donaria una imatge molt més coherent del país que vivim.
Ja ho se que desbarro, però potser si que no calen tants semàfors… amb el clàxon tot es molt més facil…
Actualització: Parlant de bicicletes, els de bicing m’han enviat un correu dient que prorroguen el temps d’activacio de la tarjeta. Ja esta bé perque em vaig donar d’alta el 6 de Juny i encara no l’he rebut ;(. Pel que fa a la cruilla, en sortir de la feina encara ni funcionava el semafor ni hi havia ningu. A Pg Sant Joan amb Arago si que hi havia un policia però. Aquí en deixo un video d’exemple.
Conincidint amb el que en diuen el dia d’internet, avui he renovat el domini .cat per dos anys més, com sempre a l’ultim moment (expirava avui). Com que ultimament no estic dient gran cosa i se’m van acumulant els temes faré una mena de resum de coses que vaig fer o em van passar pel cap d’escriure i que no vaig fer.
Els posts de resum d’enllaços que anava fent ja se’m acumulen i de moment els poso en pausa (el pont de maig em va destarotar completament)
La llista de llibres la vaig actualitzant però no a les dates reals. De fet els dos ultims llibres, La Economía del hidrógeno primer i La venganza de Gaia m’han deixat sense paraules. El primer em va trasbalsar molt en llegir del present i el futur dels combustibles fòssils i em va convèncer força de les possibilitats de l’hidrògen. Amb un post a mitges vaig començar a llegir el segon, molt més pessimista i crític sobre visió que tenim canvi climàtic i especialment polèmic en defensar les nuclears i descartar pràcticament totes les fonts d’energia que anomenem renovables per insuficients. Amb aquest cacau mental i veient que tant un autor com l’altre tot i ser personalitats reconegudes però alhora els plouen les crítiques, vaig desistir d’escriure’n res i em vaig quedar amb una mica desinflat.
Aquest dissabte passat vaig anar a Empuria-Brava a saltar d’un avió a 4000 metres. Una cosa que sempre deia que volia fer i que finalment vaig fer amb nous amics més de la colla. Completament recomanable per fer com a mínim un cop a la vida malgrat el preu (com mes anys passen mes ho amortitzes) El Joan en té algunes fotografies
El diumenge vaig anar a veure el Jofre, el primer fill d’un company de la Universitat. Collons com passa el temps… f(^^)
Ahir vaig recollir la meva part de la comanda de material que vaig fer amb els de guifi-barcelones. Un Mikrotik RouterBoard RB153 i tota la pesca per mirar d’aprendre com es fa un supernode amb tots els ets i uts.
En fí, publico així mateix perque porta des del matí a esborranys i ja començava a encallar-se. Salut.
Ja fa uns dies que em va arribar per correu aquesta proposta d’apagar durant 5 minuts qualsevol aparell elèctric que tinguem aprop. entre avui i ahir aquesta convocatòria ha inundat els mitjans de comunicació, almenys els escrits segur perque la tele fa dies que no la miro, i com si fos la grip se n’ha contagiat les pròpies administracions.
Tal com diu el titol del post, no penso seguir aquesta convocatòria perque em sembla una absoluta bajanada que té possibilitats que faci més mal que bé. Ho veig com una maniobra més mediàtica que no pas ecològica. 5 minuts d’estalvi em sembla irrisori al costat del que caldria fer a aquestes alçades per notar un descens dels indicadors climàtics i que es vulgui disfressar d’acte per concienciar a la gent em sembla també molt ingenu pel motiu de sempre : cal concienciar més a qui ja ho esta? i quanta gent pensara “apago el llum 5 minuts i aixi soc respectuos amb el medi ambient i fins l’any que ve si Deu vol”?
Per altra banda no estic segur que la xarxa elèctrica estigui per massa floritures i el fet que ningu hagi dit res al respecte encara em preocupa més. He estat buscant una mica i apart d’alguns comentaris no he trobat massa gent que s’hi posicioni en contra, aquest és bastant recomanable. Per altra banda els destinataris del correu inicial, la majoria d’ells ambientòlegs, físics i electrònics (és lo que tenen les colles fetes a la f. de ciències), han anat contestant en contra d’aquesta mesura. Tot i que suposo que potser no és representatiu i hi deu haver opinins de tots els gustos, perque de veritat que no acabo d’entendre que tot aquest percal tant mediàtic vingui d’una entitat ecologista
I per després de l’apagada, si es hi ha llum quan encenguin l’interruptor, els que tinguin curiositat per valorar l’efecte de la mesura poden anar a la web de la REE i veure el consum actual i comparar-lo per exemple amb el d’ahir.
Un segon argument per no apagar es que a aquella hora no estare a casa sinó que anire a les xerrades blogosferiques que acaben avui. Si de cas tenir la precaució com diu l’Oriol de no entrar a cap ascensor entre les 19:55 i les 20:00.
Llegeixo a l’Avui unes contundents declaracions d’en José Saramago sobre com està el percal a nivell mundial:
“Estem enfonsats en la merda del món. Només hi ha merda i més merda; al carrer, a la televisió, a la política, a les multinacionals, a les escoles, a la ment… El que és optimista o és estúpid, o milionari o li importa una merda el que passa al seu voltant”
M’ha sorprés força la veritat, no pas pel que diu, que no cal sera gaire il·luminat per veure-ho, sinó perque me l’imaginava menys resignat i amb més fe en la gent. Ja és estrany que ho digui jo , que m’han dit tota la vida que sóc molt pessimista, però aquest grau tant elevat no me l’esperava. Suposo que la gent molt crítica en el fons creuen (o creiem) que el què sigui es pot arreglar, per això es posa el dit a la llaga, és quan es calla que es tira la tovallola. M’ha sorprès, ho reconec
