Esperant les estrelles

Aquest vespre, a les 9, me n’aniré a veure estrelles al Coll d’Estenalles. Ara mateix estic fent temps, i tot i que no tinc res a fer, no se pas que escriure, la pantalla em crida pero no sé per on tirar. Es igual, que ja he penjat les fotos de dijous quan vam celebrar l’aniversari de la Mi a ca seva i al Morrosko, total 200 fotos o així. quin descantille! només he tret les que no es veien en absolut, o sigui que ho he deixat en 175.

Gin tonicAhir va ser un dia de casualitats , de tant en tant en surt algun, no van ser grans casualitats, però no va estar malament. El ‘libre albedrio’ no deixa mai de sorprendre’m.

sona : Ben Harper – Diamonds on the inside

 

 

 

 

Vuelta al Cole, o “on the road again”

Ultimament és la sensació que tinc. Estic fent un curset per la tarda i a la feina un pel matí. I clar, sembla ben bé que hagim tornat al passat, a les epoques d’estudiant. El del matí a vegades et fa sentir una mica idiota, però vaja….suposo que això no és pas dolent.

Per altra banda, i tornant a l’obsessió dels dies de la setmana, avui és dijous, i a més demà és l’aniversari de la Mi, cosa que fa preveure el clàssic dijous dels ultims temps. Tot això ajuntat amb la empanadilla recurrent dels ultims dies, i les noves de les ultimes hores, em porten a pensar que aquesta nit no dormiré gaire.

Avui estic una miqueta més aprop, però no suficient, de moment encara està massa lluny.El temps, el temps és el que decanta les coses, fent d’aliat en alguns casos i d’enemic en altres. Treient de context una frase que ha dit el profe madrilenyu del curset del matí, s’ha sentit el seguent: “Ser optimista es inviable”. Una mica més i caic de la cadira….tal com estan les coses només falten aquests missatges subliminals que venen a estibar-te la catifa sota els peus, amb el que costa construir-se un castellet d’il·lusió ingènua…Hem fet el cor fort i ‘oidos sordos’ a paraules poc mesurades i continuat agafant apunts. Es per fer-se’n creus de les coses que s’arriben a interpretar de frases tretes de context, normalment surten pensaments lascius, per&ograve, és clar, això ja depèn de cadascú. En fi, dia de menjada d’olla, de dejavu, de distància, de resistència, de poca decisió i molts dubtes, i sobretot, de contrastos de temperatura.

sona : Kepa Junkera – The way that wind blows

PS: 20:46 Comença la vorágine!!

Gira, Gira, Girasol

Dimarts!,no dic el que diuen a la feina sobre els dimarts…dec estar obsessionat amb el pas del temps. Per una banda, sempre estic pendent del dia de la setmana que estem, relacionant-ho amb tot el que em passa, però per l’altra banda, a la que em despisto una mica ja no sé pas quin dia visc, ni on sóc ni què faig…Diria que visc pendent dels divendres, però això nom
s s herencia d’altres temps, ja que qualsevol dia pot ser un divendres, nomes
s questió de proposar-s’ho….bé, i d’estar molt en forma tb, que els cossos ja no estan per molts ‘trotes’. Mentrestant, la setmana no acaba de passar però el dilluns cada cop s’acosta més, i el cap sembla que el tingui ara un pèl més aprop, ara un pèl mes lluny, pero sempre a un mímim de 10 hores de distància. Quina cosa més curiosa el temps i l’espai.

Ahir vaig començar un curs d’astronomia a l’Adenc de dues setmanes, així en plan introductori, no és pas que ara em faci astrònom.

Coses curioses que em va semblar captar una mica:

  • Totes les estrelles que veiem són de la ViaLàctia
  • La galaxia més propera és Andromeda is l’unica que s visible quasi a ull nu.
  • Si estessim a la meitat de la distància entre la Via Làctia i Andromeda, al cel noms hi veuriem 2 punts.
  • Andromeda i la Via Làctia s’estan acostant, però encara que ‘txoquessin’, es travessarien sense quasi bé interactuar.
  • I ja per acabar, en l’equivalent de l’àrea visible que ocupa el tap d’un boli agafat amb la mà, amb un telescopi hi podriem veure 3000 galaxies…mensajeras!!!

Fons pantalla Gira, gira, Girasol!!

Déu n’hi do no? Som tant petits que no cal ni esforçar-se en saber el perque de les coses. així que deixo un regalet. Es un fons de pantalla a 1024×740 perque se’l baixi una amiga del Pemi que es veu que li agraden molt els girasols. Aquest en concret s dels camps que hi ha a Can Déu.

sona: Revolvo – Killing Time between Meals

 

Ole, Ole!! Una foto al Mirror Project

Que guai!! m’acabo de llevar i veig que m’arriba un mail. L’obro, i sorpresa!!! un mail dels de The Mirror Project que m’han acceptat la foto que els vaig enviar el divendres.

això és el que em diuen:

La Foto del mirror projectRe : ( Going to eat paella in Barcelona ) sent 2003-07-12 22:31:00

PST

Congratulations! Your photograph has been added to The Mirror Project.

Please feel free to contact me at @ with any changes

that you might like to make to your information. Keep taking pictures,
baby!

http://www.mirrorproject.com/mirror?id=16826

Heather

Entre l’espasa i la paret

Una altre dissabte a la tarda de navegar per internet, llegir weblogs de penya, gravant cd’s per l’Edgar (com em vaig deixar enredar…), menjant el plat típic i fent memoria del dia d’ahir. Per sort, va ser un divendres com molts altres, perque si hagués hagut de seguir la linia ascendent dels dos anteriors no sé pas com hauria pogut acabar. En fi, que ja va bé de tant en tant, acabar que encara no ségui de dia i parlant en una plaça tranquilament sobre les grans preguntes de sempre i rajant dels que no se les plantejen o que tenen receptes màgiques que han tret de llibres.

En fi, lligant una mica amb el que vaig explicar l’altre dia, ahir la festa al Bemba es va acabar amb la policia fent fora tothom…jo no ho havia vist mai, pero és clar, les coses no han passat mai fins que passen.

Aquest finde representa que estic meditant sobre temes importants, espero poder arribar a alguna bona conclusió i que no me n’hagi ’arrepentir més endavant, això sempre és complicat, però s’haura de provar. A més puc dir que em sento una mica acompanyat perque em fa l’efecte que tothom de la feina està igual, apurant els dies, analitzant opcions, fent ‘cuentos de la lechera’, imaginant-se el futur, en resum, amb una menjada de coco espectacular. I és que no m’estranya, prendre decisions s de les coses ms difícils que hi ha. Bé, encara em queda aquesta nit i tot el diumenge.

Ara mateix tinc el cap a 766.3 km, o a 9hores i 52 minuts de cotxe, no està malament, podria estar mélluny, pero també més a prop, molt més aprop, tant….

sona : Albert Plà – El gallo Eduardo Montenegro

El metge recomana fer una paella a la Barceloneta

El que veia des de la taula!!Com a molt estirar un cop cada dues setmanes durant els mesos d’estiu, a partir de mitjans de setembre tornar a la consulta per veure si cal seguir el tractament, o si per contra ja tornem als nivells habituals d’anestesia mental. Es el que té aquesta calor, t’escalfa la closca i tens el cap lluny, una mica mes enllà del que seria recomanable. Afegit hi tenim les peripècies que ens preparen els nostres guionistes personals, força originals ultimament, per cert.

La paella en questioEn qualsevol cas, anar a fer una paella a la platjeta en un dia de feina, és el més recomanable que se m’acut ara mateix,una mica en plan l’anunci…; “para los altos, para los bajos, para los que rajan, para los que mas, para los que menos, para los que se van al pueblo, para los que se olvidan las llaves dentro de casa, para los que les salió la declaracion de la renta a pagar, para los que se despiden, para los que piensan que las cosas estan bien como estan y no cambiarán, para los que se equivocan, para los que piensan que han acertado, para los que no juegan….”, b prou. Aneu a la platja a fer una paella.

sona: Ani di Franco – Hurricane

Sobre els temps que vivim

Ahir vam anar a un concert que es va fer a la plaça Vallès(altrament dita Plaça dels Maquis) en favor dels detinguts a la casa okupa del Kork de Terrassa, que va estar super-bé, un grup sensenom, Pomada, Calaix (boníssims) , Andreu el rumbero i no se que més. La veritat és que va ser molt txulo, noms hi havia un per?.El motiu de tot plegat. Resulta que la casa opkupada aquesta ja duia un cert temps i un bon dia, els amics de la llei i l’ordre van decidir que s’havia d’anar a treure d’allà aquella colla de “malhechores”, en fi que els van agafar a tots i ara estan acusats de palabrejos en plan: “usurpación, resistencia a la autoridad” i no se què més. Els en demanen 7 anys!!!!, si, si. 7anys! 7. Quin numero…El més fort de tot és que conec directament una persona que està acusada. Té confiança que tot anirà bé, però no deixes de sentir una cosa extranya quan t’ho explica. sembla com que qualsevol dia ens poden acusar del que els surti de vés a saber on, i et puguin fotre un pal que no t’aixequis.

La Policia.Tot això també ve arrel d’un dia que, extranyament, vaig estar fent unes birres al Morrosko fins una mica tard. Posem la una de la nit d’un dia entre setmana. Total, que vaig sortir una mica despistat, mirant el cel, la lluna, les estrelles, els contenidors de brossa, les obres del centre i vaig agafar el cotxe. No havia fet ni 15 metres que em vaig trobar un cotxe travessat al mig del carrer, un Xantia de color gris, per ser més exactes. Com que no es movia, era de nit i jo estava flipant, em vaig quedar mirant. De cop, baixa un tipus estrany, se m’acosta i tot desplegant una cartera, m’ensenya una placa: “Policia Secreta, aparque el automovil, la documentación!!”. Com és normal en aquests casos, et cagues a sobre i no trobes els papers per enlloc. Després de traginar amunt i avall, al final van aparèixer tots els papers , tots, tela!!. I al final els hi vaig mig preguntar que perquè m’havien parat. Aqui ve lo millor: “Como vimos que estaba MERODEANDO….”. Això és el que passa ara. No pots ni anar pel carrer no sigui cas que t’acusin de “merodear”, em pensava que la via pública es deia aixi perquè s’hi podia anar lliurement sense cap por de ser fiscalitzat. Sort en vaig tenir de dur tot el que calia sino em veig al “cuartelillo”, “sin mediar palabra”.

Parlant de frases policials podria recordar la vegada que vaig anar a la comisaria de policia 2 dies seguits quan li van robar el cotxe “ocuro” a la Emma, pero és massa llarg tot plegat, així que noms mencionar el que ens van dir uns guàrdies civils una vegada que estàvem acampats al Monestir del Corredor, al Montseny. Teniem un radiocaset, i ens van dir:”Cuidado con el radiocaset, no sea que aparezca un desalmado que aprovechando la coyuntura del momento , Zas!”, flipes!! la coyuntura del momento….a saber que significava aixo per ells. La “coyuntura del momento” suposo que es el concepte que els passa pel cap a tots aquells que en un moment donat veuen que cal aprofitar la situació….exemples?: Tamayo, Albertos, Conde, Roldán, PSV, Gescartera, i un llarg etcetera….

Es per tot això, i per moltes altres coses que tothom t en ment, que es nota que la cosa no va b….i que pot trigar bastant a adreçar-se.

sona: Nitin Sawhney:Displacing the priest

ERROOOOR!!!!!!

Males Noticies.No es pot anar empanat de bon matí, m’acabo de carregar de forma irreversible les fotos del sopar dels crancs!!! totes. No n’ha quedat ni una. Així s el que indica que a partir d’ara s’ha d’anar amb molt ms de compte amb els originals.Collons quina cagada!!