Bueno va, no ho havia dit a ningú perque em feia cosa, però ara ho diré:
M’HA TOCAT LA LOTO!!!.
Si comproveu els numeros del sorteig de dimecres passat veureu que he estat un dels 4660 agraciats amb un premi de 10,14 euros. No és exactament el què esperava després de quasi un any fent una loto setmanal, però en fi, benvinguts siguin aquests deu euros. Espero no haver malgastat la sort i la setmana que ve encertar-ne quatre almenys…Ara a la dutxa i al teatre , visca!!
Avui és el dia mundial de l’0rgull friki i podeu consultar a diferents llocs un munt de frikades diverses, concretament a Microsiervos estan fent com una mena de seguiment especial de la jornada. No anava a escriure pas res, però donat que un parell de companys de feina m’han felicitat espontàniament, assumint com a cosa evident segons ells, la meva condició de friki, doncs direm alguna cosa. Per començar adjunto una foto d’un dels dies que em vaig guanyar a pols aquest qualificatiu, el dia de l’eclipse de sol, quan després d’ajornar una reunió amb força gent i sortir al carrer, em vaig posar les meves ulleres especials per veure eclipses que vaig comprar a Munich l’any 1999, on vaig anar espressament a veure’l. Evidentment cantava molt, peroò com que no hi havia millor moment per treure les ulleres per veure eclipses que durant un eclipse, es va formar un cercle de gent al meu voltant, que em demanva les ulleres “un momentet” per poder mirar al sol. Molts eren companys de treball però altres eren gent que només passava per alla, hi va haver fins i tot uns repartidors amb furgoneta que en veure la gent van parar al mig del carrer per demanar-me de mirar. Sens dubte aquell dia, mentre em senyalaven dient “demana-li les ulleres a aquell noi d’allà”, m’anava guayant la la fama…I potser també per altres petites coses quotidianes com fer fotos a les matrícules, perseguir boires, anar a comprar coses només per la forma que tenen, pujar pels terrats i altres coses inconfessables tot i que jo no em considero pas tant friki, a part que en el fons penso que el sentit originari de la paraula esta força devaluat i m’agradaria una mica més de precisió en les paraules però ara no s’hi pot fer res, a més avui és el dia en que hem de treure pit per la petita o gran part de freak que tots portem a dintre. D’aquí a un temps sortirà el dia de l’orgull vulgar i llavors tots ens fotrem d’hòsties per dur la contraria a un munt de freaks, que pel fet deser majoria deixaran de ser-ho.
A mi m’agrada més la subespecie geek, de fet fa temps em van regalar una samarreta amb <geek> a davant i </geek> a darrera però no se ni on la tinc., però això em porta a donar referencia d’aquestes decàleg per tractar a un geek a la oficina, tot i que francament, ja ho voldria tothom, sigui geek o no, que els tractessin aplicant la meitat de les directrius que comenta.
En fi, sempre tant pendents de les etiquetes….
Fa un parell de deies vaig llegir en una contra de La Vanguardia una entrevista a una senyora que es veu que se n’ha anat a viure a Senegal i esta encantada. No és pas que jo me n’hi vulgui anar, però pensant amb les paranoies que comparteixo amb la mestressa respecte a les llistes que fem del munt de coses que tenim pendents, quan vaig llegir el que la entrevistada anomenava la ‘Norma Senegalesa’, vaig flipar: “Haz sólo una cosa por día.No quieras más”. M’encantaria poder-la aplicar, però resulta que aquí la majoria de dies laborals ja estan assignats a fer una cosa, i durant força estona, així que suposo que la gran majoria de gent ni tan sols podem plantejar-nos aplicar aquesta norma, a menys que la modifiquem i entre setmana diguem : “Haz sólo dos cosas por día.No quieras más”. Això si, la segona, fer-la amb ganes i ben feta
Un martell per picar, una clau anglesa per apretar cargols, un tornavís per afluixar visos, unes alicates per tallar filferros, una serra per tallar plafons, un ribot per rebaixar, un trepant per fer forats…
Totes les eines son imprescindibles per quan vols fer alguna cosa, pero cal tenir-les, saber que les tens, saber quina cal fer servir i voler fer-ho.
Quasi res.
Actualització:I que consti que no només ho dic jo, els de 37Signals, un dia despreés, també, i amb una imatge molt similar. Aixó segur que es casualitat, perque no crec pas que passin per aquí.
Com ja m’encarrego d’anar fent saber als que m’envolten, hi ha un munt de coses que no m’agraden i que em treuen bastant de polleguera. Per això vaig crear la pàgina de fòbies, tot intentant exorcitzar-les i no fer patir innecessariament a ningú, inclòs jo mateix. Com a enfoc personal ho trobo bé, però té el defecte que no repercuteix de cap manera en la causa del neguit, és a dir, jo puc escriure en aquesta web o en un milió de paperets que em toca molt els collons que els veins no tanquin la porta, puc arribar a perfeccionar la meva cal·ligrafia, acabar les muntanyes de paper per reciclar que mai es reciclen i fins i tot, arribar a controlar l’efecte de les accions dels veins sobre la meva psique, però si no els ho faig saber, segur que no tancaran pas la porta. Així es fa palès que cal comunicar el missatge directament al destinatari, de la forma més clara possible i assegurant-te que s’ha entès correctament. La forma més efectiva en el cas dels veins seria trucar a totes les portes de l’escala i demanar si us plau que facin el favor de tancar la porta, però francament, en general em fa força mandra , i en el cas dels veins del tercer, una mica de por i tot, i aquí és on entra el primer recurs del que volia parlar.
Un servei online per crear portades personalitzades de llibres “para tontos” (for dummies en anglès) , amb el que he creat aquesta edició de “Cerrar la puerta para tontos” (no se perque ho escric en castella…) que estic pensant enganxar al portal de casa. Representa que qui no tanqueés la porta s’hauria de donar per al·ludit com a destinatari del missatge i per tant adonar-se que l’estem tractant de tonto. Amb això es podria aconseguir que tanqués la porta o que s’enfadés, vingués a trencar-me la cara i no la tanquéss mai més.
Un altre mètode similar que tinc a punt al rebost per utilitzar qualsevol dia d’aquests, són unes tarjes dissenyades especialment per intentar fer callar la gent que xerra desmesuradament en llocs on no ho haurien de fer, ja sigui a biblioteques, centres de treball, temples religiosos, sales de control de centrals nuclears, etc, etc…Es un fitxer pdf amb diverses plantilles que pots utilitzar per personalitzar el teu missatge per a cada situació. Aquesta captura mostra la plantilla per avisar algú que parla a crits per telefòn, que la seva conversa sobre el color de les calces de la fulanita a la despedida de soltera de la menganita no ens interessa gens ni mica. Però hi ha altres plantilles on no cal escriure res, directament diuen que el món es un lloc sorollós i que no s’esta ajudant. En qualsevol cas, el missatge és el de menys, la questió és que no costa gens deixar un paperet a la taula de la biblioteca quan el susodicho ha anat a fer el piti. Anar al que esta parlant i donar-li la tarja en mà sense més explicaciója requereix una mica més de flema, peró segur que no oblida el gest.
I ja per acabar, esmentar aquest organigrama del protocol d’actuació a seguir quan algun comercial envaeix el nostre temps, intentant per tots els mitjans vendre’ns lúltima ‘tapiporla’ anunciada a televisió, la oferta en trucades internacionals gratuites a Mongòlia o una estada a la refotuda ciutat de vacances aquesta (es veu que el gualstrit institut ja no esta per anar trucant pels puestus, pero em va donar una temporadeta que deu n’hi do). Consisteix en seguir els passos indicats, de manera que preguntarem al venedor el mateix tipus de preguntes que fa ell: “amb qui estic parlant?”, “m’ho pot deletrejar?”, “Quan fa que treballes de venedor?”, “Quan cobres?”. L’esquema també preveu que el venedor no col·labori, i proporciona preguntes per reconduir la situació: “perque no vol contestar les meves preguntes?”, “el podria trucar algun altre dia?”, “no entenc perque s’enfada, no li agrada parlar amb mi?”, “te problemes en contestar per telefon preguntes d’un desconegut?”
Encara estic pensant si utilitzar aquesta forma de comunicació, pero ara almenys ja tinc localitzats els mitjans, només cal triar el quan i el com, dels perques ja aniré fent-ne la llista a la pagina de fòbies.
És veritat que últimament no escric pas massa cosa, segurament perque no tinc tantes ganes com abans de dir segons què , a més no m’agrada fer d’altaveu del que diu altra gent. Tot i així hi ha molts dies que voldria que quedés constància de certes coses sense haver d’abusar de la categoria de cabòries, que ja prou plena la tinc. A més no tot són cabòries txungues, a vegades també tinc algun pensament positiu(si, si de veritat) i massa sovint s’obliden sense més. De manera que he decidit crear un parell de pàgines similars a la que tinc de llibres i que anomenaré "filies" i "fòbies" on precisament hi posaré de forma escueta, això mateix, però amb un requisit. Cada vegada que posi quelcom en una de les pàgines, ho hauré de fer també a l’altra. Així quan tingui la necessitat de “cagar-me” amb vés a saber què, si ho vull fer constar, m’obligaré a pensar amb una cosa que em fa sentir bé i a l’inrevés.
No és només que vulgui fer una llista tipus Amelie, que sempre fa gràcia, sinó també tornar a agafar el ritme d’escriure alguna cosa per petita que sigui, i si pot ser, partir-me la caixa de mi mateix d’aquí a un temps.
A vegades veig que sóc massa lent en algunes coses, altres no ho arribo a voler veure mai. Ja farà força temps, com a principis d’agost de l’any passat vaig escriure un post on explicava les meves cabòries al voltant dels acrònims que se m’acudien al veure les matrícules dels cotxes, sobretot des que tenen tres lletres. I vaig arribar a pensar de crear un grup al flickr per tal d’anar posant totes aquestes fotos, tot i que al post no ho menciono. Doncs bé, fa un parell de dies vam veure una matricula curiosa, ara no recordo quina, que va fer sortir el tema altra vegada. Vam parlar de la vegada que vaig veure un Porsche Carrera amb una matricula CNT al carrer Aragó i va tornar a sortir el tema del flickr. Vaig pensar, “vinga quan arribi a l’ordinador vaig a mirar” i evidentment me’n vaig trobar un : “Nerdy Number Plates“, que traduit ve a ser “matricules informatiques frikis”, o per a més detalls veure la definició de nerd. Ho sabia!!! amb això d’internet sempre passa igual, el que més em fot es que només fa 2 mesos que sha creat. Total tampoc és que fos un gran mèrit , però aquestes coses fan gràcia, tot i que jo no li hagues posat aquest nom, perque també hi ha molts acrònims no necessariament nerds que fan patxoca. En fi, m’hi he apuntat i ja hi he pujat tres fotos, dos de CSS i una de BPS.
No ho puc evitar
Doncs després d’haver-me de llegir les instruccions del telefon (ja no som els que erem) per poder connectar per bluetooth amb l’ordinador, sembla que m’ha tornat a agafar la fal·lera de fer fotos de txorrades. Aquí podeu veure algunes de les captures que he fet:
|
|
Curioses oi?
Al llarg de les dues ultimes setmanes he anat a tres quedades frikis, per dir-ho d’alguna manera, mirant de seguir la linia de fer més coses que havia comentat alguna vegada. Les enumerarem cronològicament.
El 9 de febrer, aniversari de la meva germana (26, felicitats!!), vaig anar en hores de feina al Technet que la empresa de Redmond va organitzar a Barcelona, per veure el nou Visual Studio 2005 . Feia molt de temps que no anava a mogudes d’aquest estil i vaig al·lucinar bastant de la quantitat de gent que es va aplegar, més de cinc-cents, a un dels auditoris que hi ha Illa-Diagonal, potser va ser pel fet de ser gratuit i que regalaven un entrepà. Quan fa temps estava en una diguem-ne ‘punt.com’ i les presentacions valien una pasta et posaven un dinar per flipar. Anant al tema, jo no acostumo a treballar amb VS2005, ni tant sols VS2003, jo encara soc dels que utilitza Visual Notepad i malgrat que tot ho van tocar molt i molt ràpid, del que més em va cridar la atenció va ser l’entorn que ells en deien Team o algo així. Una mena d’extensió per a facilitar el treball colaboratiu en que representava que els caps podien en tot moment fer el seguiment d’un munt de variables del propi projecte, en plan generar informes i gràfiques de com evolucionaven les mètriques del codi, proves unitaries i coses d’aquestes, que estan molt bé , però encara és hora que em trobi un cap que ho vulgui fer. L’altra cosa que em va cridar l’atenció va ser la demo que van fer amb un telèfon mòbil amb camara, fent una foto d’un dels ponents i entrant directament a una aplicació d’escriptori. Tot i que la jornada en sí no em despertava gaire interés, si que hi va haver moments curiosos en que un dels ponents comentava en ‘tono jocoso qu ees diria, coses de llicències de la MSDN o que aquesta versió si que funcioava bé comparada amb les anteriors on hi havia coses que anaven d’aquella manera. La gent reia, és clar, però a mi em semblava que el despatxarien en directe(d’això en tinc algun video : 1 , 2, 3, 4)En sortir, em vaig canviar el mòbil, el més barat (45 eurus) que tenien, pero amb camara i bluetooth.!!:-). El vaig canviar pq l’anterior era deixat i no anava gens bé, però si que les ganes de trastejar em van poder.
La segona xerrada/trobada a la que vaig anar va ser el dissabte 19 a Manresa. El SAX2006 (Salut Amor i Xarxa), la trobada anual de membres de guifi.net (la segona)per parlar sobre temes d’interès per a la comunitat. En aquest cas el tema em motivava força més que l’anterior, però ja sabia que el meu nivell en aquest camp era més limitat. De fet en un dels primers temes que es va parlar, enrutaments a diferents nivells(BGP, OSPF amb àrees, estàtics i OLSR) vaig estar flipant com 45 minuts seguits. De fet al llarg del matí no em vaig relacionar massa amb ningú, va ser a l’hora de dinar que la setantena d’assistents ja ens vam comencar a barrejar més i a parlar de les cabories, frikades i virgueries variades. Per la tarda, es va refer el planinng sobre la marxa i vam acabar fent una mena de taula rodona, però sense taula, amb la setantena de persones parlant sobre el Comuns Sense Fils, el referent ideòlogic en que es fonamenta la xarxa lliure de guifi.net, i a la que m’he adherit com podeu veure a la dreta d’aquesta pàgina. Una mena de creative commons aplicat a l’ambit de les xarxes sense fils que genera un munt d’opinions del que ha de ser una xarxa lliure, segurament consequència del fet de poder opinar lliurement. També es va mirar d’ajuntar esforç per tal que les diferents comunitats no vagin reinventant la roda i aglutinar recursos mitjancant la sindicació de continguts.Després d’això hi va haver com una mena de hora de pati on la gent va formar grupets espontaniament al voltant dels trastos, el cendrer o els endolls per alimentar el portatils i on es van parlar un munt de temes. Jo que estava al costat del cendrer vaig escoltar com un parell de persones debatien sobre fins on havia d’arribar a especificar el comuns sense fils (el que deia) i vaig tornar a flipar, no tant com al matí però deu n’hi do.
I ahir al migdia , ja per anar acabant, després de matinar una mica i d’una trucada inoportuna de la feina per arreglar una incidència (collons de vpn), vaig fer cap al taller de Drupal que organitzaven els de Mollet Wireless al Molí d’en Ral a Caldes de Montbui impartit per en Javier Linares. Després de perdre’m per Sentmenat vaig acabar arribant pràcticament a misses dites, però per sort es va allargar quasi tres quarts d’hora, que després em van fer arribar tard a dinar a casa els pares. Només hi havia unes sis persones, una llàstima per lo ben muntat que ho tenien i lo bo que van ser el continguts. D’acord que potser no n’hi ha per tant i que només estem parlant d’un projector i una introducció general del gestor, però jo del Drupal no en se practicament gens, i trobar un lloc on m’ho expliquen per la patilla em feia molta il·lusió, a part de poder estar xerrant del mundillo blogosferic amb en Javier i de wireless amb l’Albert. Per cert, encara esta per confirmar la data de la Install Party que estan muntant, però jo ja estic bastant convencut d’anar-hi a treure el cap. (Ester, l’ordinador aquell que tens tirat per casa que s’explica, que es de la seva vida? :-))
Després d’aquesta mega parrafada, puc dir que el resultat de totres aquestes xerrades és si més no curiós ja que si bé per una banda m’alegro molt de vencer la mandra i anar a veure coses, per l’altra no puc evitar una lleu depressió quan veig tot el que arriba a fer la gent en un munt d’àmbits. També cal dir però que aquesta odiosa comparació que em costa molt de no fer, en realitat em fa adonar que m’he de posar més les piles i que segurament fa massa temps que estic apoltronat. Cal fer coses, però pas a pas, que ningú no neix ensenyat
SAX!!!!
Per trencar una miqueta amb la meva tendencia a dir que faré coses que al final no faig, avui m’he passat pel Centre d’Art Santa Mònica a escoltar les conferencies que la gent de elastico han preparat dins de l’àmbit del copyfight, sobre software i cultura digital. I si dic lo de trencar la tendencia és perque al final no vaig anar a al Segon Concurs de wardriving de Sant Antoni, però ni tan sols a treure el cap. Aquestes mogudes sovint fan pal, però he de reconèixer que després me n’arrepenteixo, sobretot després de veure què t’has estat perdent, en aquest cas les zerrades del primer CopyFight. I encara em sap més greu perque les de demà, amb en David Bravo (del que estic llegint el seu llibre actualment, copiat és clar) i Nacho Escolar, que son les que més m’interessen, no hi podré anar perque me’n vaig a passar el cap de setmana a Bilbao. Quina putada no, per alla amb els pintxos, les canyes i tot plegat no? (ja ho se que em queixo de vici)
Les dues xerrades han estat força bé, potser hi havia una trentena de persones, no moltes és veritat, pero ha anat força bé per tenir una bona estona de precs i preguntes on es xerrava bastant distesament. Fa goig de veure que hi ha gent que pensa igual que un mateix, de fet ha sortit a la conversa, parlant de l’adopció del programari lliure, el fet que hi hagués tant poca gent tenint en compte que estem a Barcelona i com de difícil resulta a vegades convencer als que t’envolten dels seus avantatges. Tothom estava molt d’acord en que en aquest sentit, l’educació a les escoles és fonamental perque “el primer contacte” amb un ordinador no sigui en entorns privatius, ja que l’assimilació que fa molta gent de conceptes com internet amb la e blava, és difícil de trencar quan a la pràctica del dia a dia, escollir programari lliure sembla més una opció personal o ètica, que no pas una altre camí alternatiu, sovint millor, a les “opcions” de les grans empreses. Així, que els centres públics i les administracions poc a poc hi apostin més , sobretot per evitar pagar les llicències d’ús(entre tots), és un dels factors que haurien d’ajudar tot i que penso que els de les grans empreses tampoc són coixos i s’haurà d’anar veient com evoluciona tot plegat.
Sap greu el rotllasso aquest, però de veritat que dies com avui em sento diferent. Qui hi pugui anar demà, que hi vagi, segur que valdrà molt la pena i a més a més passaràn una bona estona. Sinó com pot ser que en David Bravo aparegués al Noche sin Tregua del Paramount Comedy? (via Garito)