Com tot friki que tingui un blog havia de parlar de "El senyor dels Anells, el retorn del rei". Sí, en català, perquè la vaig anar a veure en català, al cinema Catalunya de Terrassa. Ja que ens hem de barallar perque augmentin la quota de pel.licules doblades, el mínim que podem fer és anar-hi. Si no ho fem estem fent el ruc. Tornant a la peli, en primer loc dir que jo no sóc dels que s’ha llegit el llibre i que moltes de les coses que diuen a la peli em deixen fred. Veure la ciutat de no sé quèo el dimoni de no sé quantos no em fa ni fred ni calor. Evident ment que els paisatges i les escenes d’acció són brutals però jo no hi afegeixo la mística de saber si el tal és fill del qual o si la ciutat de no sé on és com me la imaginava. També he de dir que no se’m va fer tant llarga com esperava, tot i que al final em sobren 10 minuts.

Després vaig anar a sopar al Gavatxons a tirar per terra, encara una mica més, la dieta contra el colesterol (escogí mal dia para bajar el colesterol), i tot sopant vaig estar parlant de les similituts entre la trilogía del Senyor dels anells i de la Guerra de les galàxies. Masses. No sé si el George Lucas es va copiar del Tolkien o què, però em van semblar massa coincidències i no em va molar. Era com si ja ho hagués vist.

En resum, que vaig trobar que esta bé, però no vaig sortir tenint la sensació que havia vist la millor peli del món. Que hi farem. No hi poso ni la foto….’pa que veas’.

sona : Bjork – Frosti

El plan era anar a veure la peli aquesta del Nemo. Però per culpa del senyor dels anells tota la cartellera estava del revés i quan hem arribat al cinema a l’hora indicada no hi havia sessió. Només quedaven 3 pelicules i erem 5. L’atzar ha fet que no hi hagués cap combinació en la que ningú repetís peli. Per tant ens hem dividit i 2 han anat a veure "Impostores" i els altres tres hem anat a veure "Te doy mis ojos". Sí!. per fí, i sense estar planejat… lo millor. Ja fa temps que havia parlat que volia anar a veure aquesta película, però per una cosa o per l’altra encara no hihavia pogut anar i no sabia que la fessin a prop de casa.

M’ha txocat, m’ha deixat fet pols. No ha sigut pas pel tema de la violència domèstica. El que m’ha tocat bastant ha sigut la relació familiar de la protagonista(Laia Marull, uff…) i veure els papers que duia cadascú. Sobretot amb la seva germana. Encara he de pair tot el que m’ha passat pel cap abans que la Voll Damm em baixés voltes al cervell i em deixés en un estat molt més còmode. Més pràctic. Costa tenir pensaments profunds en un dimarts-dilluns. Estic per tornar-la a veure.

Bé, va…una mica sí que m’he sentit reflexat en el protagonista, no pas per la violència, sinó per la inseguretat, però qui no? va que tiri la primera pedra…no, tu no, ja ho se, el del teu costat.

sona : Yann Tiersenn – La Muette

Dimarts, com pero com si fos dilluns. Torno a treballar avui. Pero per poc temps. Em fa mal el peu. Més del que voldria. Me’n vaig al cine. No se que vaig a veure. Menjo un entrepà de pernil. Hi ha un tendrum. Poso musica. No m’agrada cap canço.

No em sona la gana