Ahir vam anar a un concert que es va fer a la plaça Vallès(altrament dita Plaça dels Maquis) en favor dels detinguts a la casa okupa del Kork de Terrassa, que va estar super-bé, un grup sensenom, Pomada, Calaix (boníssims) , Andreu el rumbero i no se que més. La veritat és que va ser molt txulo, noms hi havia un per?.El motiu de tot plegat. Resulta que la casa opkupada aquesta ja duia un cert temps i un bon dia, els amics de la llei i l’ordre van decidir que s’havia d’anar a treure d’allà aquella colla de “malhechores”, en fi que els van agafar a tots i ara estan acusats de palabrejos en plan: “usurpación, resistencia a la autoridad” i no se què més. Els en demanen 7 anys!!!!, si, si. 7anys! 7. Quin numero…El més fort de tot és que conec directament una persona que està acusada. Té confiança que tot anirà bé, però no deixes de sentir una cosa extranya quan t’ho explica. sembla com que qualsevol dia ens poden acusar del que els surti de vés a saber on, i et puguin fotre un pal que no t’aixequis.
Tot això també ve arrel d’un dia que, extranyament, vaig estar fent unes birres al Morrosko fins una mica tard. Posem la una de la nit d’un dia entre setmana. Total, que vaig sortir una mica despistat, mirant el cel, la lluna, les estrelles, els contenidors de brossa, les obres del centre i vaig agafar el cotxe. No havia fet ni 15 metres que em vaig trobar un cotxe travessat al mig del carrer, un Xantia de color gris, per ser més exactes. Com que no es movia, era de nit i jo estava flipant, em vaig quedar mirant. De cop, baixa un tipus estrany, se m’acosta i tot desplegant una cartera, m’ensenya una placa: “Policia Secreta, aparque el automovil, la documentación!!”. Com és normal en aquests casos, et cagues a sobre i no trobes els papers per enlloc. Després de traginar amunt i avall, al final van aparèixer tots els papers , tots, tela!!. I al final els hi vaig mig preguntar que perquè m’havien parat. Aqui ve lo millor: “Como vimos que estaba MERODEANDO….”. Això és el que passa ara. No pots ni anar pel carrer no sigui cas que t’acusin de “merodear”, em pensava que la via pública es deia aixi perquè s’hi podia anar lliurement sense cap por de ser fiscalitzat. Sort en vaig tenir de dur tot el que calia sino em veig al “cuartelillo”, “sin mediar palabra”.
Parlant de frases policials podria recordar la vegada que vaig anar a la comisaria de policia 2 dies seguits quan li van robar el cotxe “ocuro” a la Emma, pero és massa llarg tot plegat, així que noms mencionar el que ens van dir uns guàrdies civils una vegada que estàvem acampats al Monestir del Corredor, al Montseny. Teniem un radiocaset, i ens van dir:”Cuidado con el radiocaset, no sea que aparezca un desalmado que aprovechando la coyuntura del momento , Zas!”, flipes!! la coyuntura del momento….a saber que significava aixo per ells. La “coyuntura del momento” suposo que es el concepte que els passa pel cap a tots aquells que en un moment donat veuen que cal aprofitar la situació….exemples?: Tamayo, Albertos, Conde, Roldán, PSV, Gescartera, i un llarg etcetera….
Es per tot això, i per moltes altres coses que tothom t en ment, que es nota que la cosa no va b….i que pot trigar bastant a adreçar-se.
sona: Nitin Sawhney:Displacing the priest