Com a molt estirar un cop cada dues setmanes durant els mesos d’estiu, a partir de mitjans de setembre tornar a la consulta per veure si cal seguir el tractament, o si per contra ja tornem als nivells habituals d’anestesia mental. Es el que té aquesta calor, t’escalfa la closca i tens el cap lluny, una mica mes enllà del que seria recomanable. Afegit hi tenim les peripècies que ens preparen els nostres guionistes personals, força originals ultimament, per cert.

En qualsevol cas, anar a fer una paella a la platjeta en un dia de feina, és el més recomanable que se m’acut ara mateix,una mica en plan l’anunci…; “para los altos, para los bajos, para los que rajan, para los que mas, para los que menos, para los que se van al pueblo, para los que se olvidan las llaves dentro de casa, para los que les salió la declaracion de la renta a pagar, para los que se despiden, para los que piensan que las cosas estan bien como estan y no cambiarán, para los que se equivocan, para los que piensan que han acertado, para los que no juegan….”, b prou. Aneu a la platja a fer una paella.

sona: Ani di Franco – Hurricane