Archive for March, 2007

Subhasta : La patata que riu

La patata que riuAtenció!!!!

Tots aquells interessats en comprar una magnífica patata que riu que s’afanyin a participar en aquesta subhasta d’ebay que acaba d’aquí a menys de dues hores. El preu de sortida és de 10 cèntims i a hores d’ara encara no hi ha cap puja. Això si, adverteixen que cal congelar-la ràpidament perque si no es pudreix en una setmana.

No hi tinc res a veure però m’ha fet gràcia.

Actualització: al final no ha pujat ningu i no s’ha venut, però això de subhastar coses estranyes m’ha semblat molt trencador

12ª Setmana

  1. Dilluns 19
  2. Dimarts 20
  3. Dimecres 21
  4. Dijous 22
  5. Divendres 23
  6. Bon resum de l’us dels custom fields de wordpress

Xerrades

Per fí és divendres!! Aquesta setmana entre que porto un encostipat de pit considerable (no em puc separar gaire dels meus xarops i pastilles) i que gairebé no he parat estic bastant fet pols.

Xerrades Teixit De la Terra : La pagesia al VallèsEl dimarts vaig assistir a la tercera xerrada de la cooperativa de consum ‘El Teixit de la Terra‘ que tractava sobre l’estat actual i futur de l’agricultura al Vallès. En una primera part es va parlar de la proposta de l’Adenc de crear un Parc Agrícola del Vallés per delimitar clarament l’espai agrícola de cara a poder-lo gestionar i protegir adecuadament i en la segona part van aportar la seva visió un pagès de tota la vida (4ª generació) que fa ‘producció integrada‘ i una noia que per principis va engegar una explotació agroecològica a Canovelles anomenada ‘la Kosturika’ fa uns quants anys . Tot i que no hi havia una projecció com a l’anterior xerrada, va passar força ràpid perque era molt interessant, sobretot la segona part, on les experiències i anècdotes del pagès i el seu pare , present entre el públic, deixaven bastant bocabadat. Per exemple com trigaven cinc hores per anar amb carro des de Caldes al mercat de Sabadell i s’ho prenien com un passeig perque abans no hi havia les presses d’ara, o com deien que fer créixer una planta és molt fàcil mentre no la plantis cap per avall (el difícil és fer que produeixi afegien). Després de la xerrada una mica de pica pica i cap a casa a tussir tot el que em va faltar per haver estat aguantant el que vaig poder

Xerrada guifi.net a BarcelonaI ahir a la tarda vaig anar a la UPF al costat de l’estació de França a la primera reunió per mirar d’implantar el model de guifi.net al Barcelonès mitjançant la unió i de les diverses iniciatives que ja fa temps que volten sense acabar de relacionarse entre elles (XSF-COOP, Xarx@ntoni, Badalona Wireless, Hospitalet Wireless) . Al no viure pas de Barcelona, aprofitant la proximitat de la feina, hi vaig mes per estar assabentat de què es cou per si he d’enredar amics de BCN :P, per mirar d’aprendre el màxim que pugui i per si puc ajudar en alguna cosa. L’assistència va ser força bona, i hi havia ben bé una trentena de persones, tot i que no es va fer una crida pública perque le reunió estava més orientada a la gent ‘friki’ que ha de crear una massa crítica inicial, així la gran majoria estava molt disposada a muntar nodes i la resta ja ho havien fet. De moment ja s’ha quedat el dimarts de la setmana que ve a l’Infoespai per seguir-ne parlant. Sembla que aquesta nova embranzida podria ser la bona.

I per seguir el ritme, aquesta nit vaig al sopar del 3er aniversari de guifi. Em sembla que la primavera m’ha afectat les neurones perque no paro a casa…

11ª Setmana

  1. Dilluns 12
  2. Dimarts 13
  3. Dimecres 14
  4. Dijous 15
  5. Divendres 16

Documental : Gran Superfície

Ahir a la tarda vaig anar a veure la projecció del documental “Gran Superfície“, creat pel col·lectiu Consume Hasta Morir, dins del cicle de xerrades “Saps què et poses a la Boca?” organitzat per la cooperativa El Teixit de la Terra i que de fet esta disponible a la xarxa en diferents formats perque us el pogueu baixar o veure com més us vingui de gust (DivX, P2P, per capitols a youtube

El documental és molt recomanable perque te una estructura que es basa en capitols que es centren especificament en cadascun dels aspectes que ens vol fer veure i que em va recordar força la estructura del llibre NO LOGO (sense espai, sense opcions, sense feina) que de fet esmenten en el propi documental. Així ens parla de l’allau de publicitat a la que ens sotmeten les marques comercials, de les diferents estrategies de marketing que tenen per prendre un paper dominant al nostre entorn, del com i fins a quin punt condicionen els nostres habits alimentaris segons els seus interessos, de quin model globalitzador representen les empreses, de com l’educació ha perdut efectivitat per transmetre valors en contraposició amb el missatges de les marques, de la seva necessitat que tinguem un rol de consumidor irreflexiu compulsiu, de com les grans superfícies s’han imposat desplaçant alternatives, de quins son els processos psicològics que ens porten a seguir-los el joc, quines son les consecuències ambientals d’aquest model i finalment els arguments de la seva insostenibilitat ambiental, econòmica i fins i tot psicològica.

Xerrades Teixit De la TerraDesprés hi va haver una xerrada encapçalada per un integrant de la campanya “No et mengis el Món“, que va tocar força temes a part dels del documental i que en la meva opinió va estar molt bé, sobretot per la manera tant clara que tenia d’exposar els detalls i per mantenir sempre un respecte per les diferents opcions(dels qui en tenen, es clar). D’entre els temes que em van cridar l’atenció

  • L’existència de petits comerços d’alimentació que malgrat tenir-ne tota l’aparença en realitat son propietat de grans superfícies.
  • De com redueixen costos de marketing mitjançant l’estratègia de marques blanques, al temps que collen els proveidors d’altres productes a que els produeixin aquestes marques com a condició imprescindible per vendre els seus productes ‘normals’ i com s’utilitza el preu menor resultant per
    fidelitzar al client.
  • Que fins i tot les grans superfícies a través dels grups de compra acabin essent els proveidors de molts dels petits establiments

Després vaig sopar a casa l’Ester, que m’havia avisat de les jornades, i vam estar parlant força estona de tot plegat i com ja m’acostuma a passar, el cap em bullia d’idees i cabòries. En resum, unes xerrades molt recomanables. La de la setmana que ve no me la perdo.

10ª Setmana

Vinga doncs amb els enllaços d’aquesta setmana. Imperdible el video de “Camino a Moria” que se m’ha enganxat de mala manera.

  1. Dilluns 5
  2. Dimarts 6
  3. Dimecres 7
  4. Dijous 8
  5. Divendres 9

Saps què et poses a la Boca?

L’Ester em fa arribar la informació sobre un cicle de xerrades sobre consum crític i cooperativisme que munta la “Cooperativa de Consum el Teixit de la Terra” de Sabadell i que que va començar ahir(mal dia) però que encara té tres sessions més i penso que cal fer-ne ressò. Les xerrades es realitzen al Casal Pere Quart (Rambla, 69), els dimarts del mes de març, a dos quarts de vuit del vespre i els temes són els següents:

6 de març – Acte inaugural
  • Presentació de la Cooperativa de Consum el Teixit de la Terra
  • Deconstrucció de la Paella Global
    Els ingredients que calen per l’elaboració d’una paella ens serviran per fer un repàs a quin és l’actual esquema predominant de producció, distribució i comercialització d’aliments a nivell global, i algunes de les seves causes i repercussions.
    Ponent: Jaume Altimira Palau (Veterinaris sense Fronteres)
  • Pica-pica de productes ecològics de la Cooperativa
13 de març – Cine Fòrum
  • Gran superfícieEn aquest llargmetratge documental veurem una crítica intel·ligent al consum desmesurat de la societat capitalista actual, propiciat per una publicitat cada cop més assetjadora. Consume hasta morir, els autors d’aquest documental, ens revelen com la publicitat esdevé una eina potent per a manipular la nostra alimentació, hàbits de consum i, fins i tot, l’educació i la informació que rebem.
    Duració: 60 minuts
    Debat obert moderat per Xavier Montanyès (Campanya No et mengis el món)
20 de març – Xerrada Debat
  • La terra és per qui la treballa (però queda gent al Vallès que la vulgui treballar?)
    Exposició de diferents visions de treballar la terra en front un context econòmic marcat per la globalització i la manca de competitivitat

    • El Parc Agrari del Vallès, una aposta de futur?
    • La producció ecològica. Per què?
    • El pagès: explicació en primera persona de la problemàtica actual
27 de març – Taula Rodona
  • El cooperativisme
    L’objectiu d’aquesta jornada és presentar l’alternativa del cooperativisme com a opció de consum i conèixer les bases i eines necessàries per a la creació i el funcionament d’una nova cooperativa.
    Diversos socis de diferents cooperatives ens explicaran els inicis de la seva cooperativa i quins passos seguiren fins a la seva fundació.

A veure si hi assisteixo i en puc explicar coses més d’aprop perque te molt bona pinta.

9ª Setmana

I aqui van els enllaços de la novena setmana:

  1. Dilluns 26
  2. Dimarts 27
  3. Dimecres 28
  4. Dijous 29
  5. Divendres 30 (molt adormit només em crida l’atencio una cosa)

més lluny, sempre molt més lluny

lluny, sempre més lluny

Una forta abraçada.

Yann Tiersen a Razzmatazz

Yann Tiersen a Barcelona

El cap de setmana passat en un dinar es va comentar que ahir venia en Yann Tiersen, el compositor de les bandes sonores d’Amelie i GoodBye Lenin, a la sala gran de Razzmatazz. Com que feia força temps que no anava a cap concert, hi havia prou quòrum i que m’agrada força ja que en tinc 5 discs, no m’ho vaig pensar.

Ja savia que en concert no acostuma a anar tan tranquil com a la majoria de discs, tot i així només començar el concert ja vaig veure que de tranquil res de res. La majoria de les cançons que coneixia em van costar bastant de reconèixer perque totes estaven força diferents, sobretot per la quantitat d’efectes sonors que hi posava. Tot i que només eren cinc músics, bateria, baix, teclat i dues guitarres, omplien molt i molt. No paraven de distorsionar les guitarres de maneres extravagants, ja sigui tocant amb l’arquet del violí o fins i tot amb un trepant amb bateria(un potro a piles, vaja). Si si, tal com ho dic, en una canço el guitarra va treure un potro i va fer servir de slide sobre la guitarra al mateix temps que n’anava variant la velocitat. L’efecte era increible. Sempre em deixen molt parats els músics que van canviant d’instruments durant un concert, sobretot si son de famílies diferents, així per exemple, començar amb una guitarra, passar a un violí, seguir amb l’acordió i fer anar una guitarra posada a terra com un xilofó ho trobo impressionant.

El concert em va agradar, però he de dir que és el que hi ha hagut més diferència entre el que em pensava que anava a veure i el què em vaig trobar. No recordava un concert tant psicodèlic des de Death in Vegas, que sobre el paper no s’assemblen gens Per cert, se que hi contribueixo, però lo de les cameres i els mòbils als concerts comença a ser preocupant.