Archive for June, 2006

Diagramant la xarxa de casa

Ahir vaig llegir a lifehacker (via rojo) sobre gliffy, una eina online per a l’edició de diagrames i vaig pensar que feia força temps que tenia pendent de fer un esquema de la xarxa de casa, així que em vaig donar d’alta i fer algunes proves. Aquest matí he vist que en parlen a error500 i que ja fa un temps que en voltaven noticies i es poden trobar molts exemples . Si algú coneix/utilitza alguna eina de modelatge no privativa que en deixi la ressenya (el visio ja el conec). Així que com que recentment algú em va preguntar com tenia muntada la xarxa a casa, aquí deixo l’esquema, obert a crítiques i suggerències.

Diagrama de Xarxa

Per cert, que quan arribi la comanda d’antenes que vam fer, a veure si activem una mica el tema de Guifi.net a Sabadell.

3er aniversari

Doncs això, que avui fa tres anys del primer post en aquest blog. Volia currar-me una mena de post especial, fer balanç, dir algunes coses que no acostumo a dir, explicar el perque de segons quines coses i alguna cosa més, però com que ara mateix no em surt i no volia deixar passar l’oportunitat de dir-ho, deixo aquestes quatre ratlles amb el compromís d’explicar tot plegat més endavant.

Apali

Per molts anys, o no…(sempre dubtant)

Assegut al banc

L’altre dia vaig baixar a seure en un banc del carrer a fer un petit descans i sintetitzar una mica de vitamina D (prendre el sol) quan se’m van acostar dues senyores de de la tercera edat. Vaig pensar que segurament estarien buscant alguna adreça i que deurien anar molt perdudes perque normalment les iaies no se m’adreçen a preguntar coses, l’excepció va ser fa un temps una senyora que a l’autobus em va demanar que li desbloquegues el mobil , pero aquella si que anva molt desesperada. La questió es es que m’acosten i directament em pegunten:

"Te has preguntado alguna vez quien gobierna realmente el mundo?"

Collons amb les iaies com hi van!! Jo pensant, a veure…"alguna vez?", podria haver dit que moltisssimes vegades, podria haver dit que m’encanta que em faci aquesta pregunta, després de llegir l’Informe Lugano i el Club Bilderberg, o veure videos com ara aquest, és dificil no preguntar-s’ho, podria haver dit que ja m’ho imagino, podria haver dit que ho se perfectament…Al final no vaig dir res perque ja vaig captar que era una pregunta retòrica, i per sorpresa seva, les vaig convidar a seure al ‘meu’ banc (feia molta calor) a veure què m’explicaven. La dona que tenia justa al costat deuria tenir entre setanta i setanta-cinc anys i va ser la que va dur la veu cantant tota l’estona, i despres de la pregunta inicial, segueix dient

“Sabes que en realidad esta todo escrito?”

Collons altre cop!!! que esta tot escrit? no fotis, però com que no tenia gens de ganes de discutir no els vaig mentar pas un tal Heisenberg , així que vaig deixar que anessin fent al seu aire. Mentre l’altra senyora no parava de ventar-se enèrgicament amb un bano , l’altra per demostrar-me que de veritat estava tot escrit, rapidament va treure de la bossa una bíblia que va obrir per una pàgina determinada, amb un gest repetit milers de vegades, i em va dir :

"El diablo es quien gobierna el mundo, aquí lo dice claramente Mateo"

I va començar a llegir un paràgraf, i després un altre, i encara aun altre. Tot seguit va canviar a una altra pàgina i va llegir un parell de paràgrafs més. I així va estar durant més de cinc minuts, fins al punt que li vaig dir, amb una lleugeríssima sorna:

"Caramba, que dominio de las escrituras!!!"

Només de pensar en la quantitat d’hores que deuen haver esmerçat aquestes dues senyores, i tantes altres que no conec, en aprendre’s tot allò per les nits per anar a predicar-ho durant els dies, i en el munt de coses que faria jo amb aquelles hores abans de dedicar-les a dominar la tècnica del triple marcador de salms amb la mà esquerra… Cal dir però que aquí va ser el punt de inflexió. Van estar molt contentes que valorés les seves aptituts i de seguida em van començar a preguntar que on vivia, que si tenia inquietuts espirituals, que si m’interessaria fer un curs sobre les escritures i finalment, mentre em donaven un folletí, que si em volia apuntar als testigos. Evidentment no pensava pas apuntar-me enlloc, i molt menys a una institució religiosa, però em sembla que van marxar bastant contentes a jutjar per la cara que feien i la veritat he de reconèixer que jo tambe em vaig sentir millor, no pas per ccap mena d’alleujament espiritual que prou feina tinc com perque em vinguin a remoure les idees, sinó de pensar que poc que costa a vegades fer feliç a la gent. (no sempre, és clar).

Malgrat que diguin que està tot escrit, elles dues també es regeixen pel lliure albir. 😛

Breve desconcierto breve

Los Modernos (Guasch Teatre)Certament no vaig gaire al teatre, però altra vegada m’ha tornat a passar que quan en surto, penso que hi hauria d’anar més sovint. En aquesta ocasió va ser ahir a la nit que vaig anar al Guasch Teatre a veure a “Los Modernos“, un duet d’actors(Pedro Paiva y Alejandro Orlando) que pujen a l’escenari amb “lo puesto” i es passen tota l’estona sense parar de xerrar a tota velocitat, moltes vegades completament sincronitzats, altres cantant cançons , però tota l’estona amb un missatge que fa pensar i riure a la vegada. Fa pràcticament un any que els vaig veure a Sabadell, “Breve desconcierto breve”, en un dels actes de les “30 nits” seguint la recomanació d’uns quants argentins (un dels actors també ho és, l’altre es uruguayà) i sense saber que anava a veure vaig flipar. Així quan algú va veure que estaven a punt d’acabar les representacions a Barcelona (acaben demà diumenge així que si algú s’anima que s’afanyi força) per tornar a sudamèrica es va muntar una convocatòria per anar-hi. Al final erem una quinzena de persones que vam tornar a disfrutar dels seus textos, ja que alguns van ser repetits, però un cop allà no savia pas greu tornar a escoltar els seus jocs de paraules i dobles sentits, alguns d’ells molt i molt bons. En sortir vam comprar el llibret per dos euros, un tresor del que m’agradaria deixar alguna mostra

Si fijamos la vista en un punto determinado,
estamos determinando, un punto de vista.
Sucesivos puntos de vista,
Dibujan un a linea de pensamiento.
Y así marchamos bajo el firmamento
con nuestras líneas de pensamientos.
Líneas que son fronteras; esto aquí dentro,
eso allí fuera.
Líneas que son tijeras.
Bienvenidos, el forastero y las forasteras.
Hoy nuestra línea tan solo espera,
no quedar fuera de tus fronteras.
Bienveníme, che forastero, che forastera.

En fí ja se que és tard per fer una recomanació el penúltim dia, però així en deixo constància. Ah, i recordeu que: ” A la gallina, la cocina le rompe los huevos”…

Sort

SORT!!!Bueno va, no ho havia dit a ningú perque em feia cosa, però ara ho diré:

M’HA TOCAT LA LOTO!!!.

Si comproveu els numeros del sorteig de dimecres passat veureu que he estat un dels 4660 agraciats amb un premi de 10,14 euros. No és exactament el què esperava després de quasi un any fent una loto setmanal, però en fi, benvinguts siguin aquests deu euros. Espero no haver malgastat la sort i la setmana que ve encertar-ne quatre almenys…Ara a la dutxa i al teatre , visca!!

Llegir per escriure

Acabo de llegir el llibre regal de Sant Jordi, ‘El Club Bilderberg’, un assaig que em recorda molt aquell discurs d’en Arcadi Oliveres arrel del Prestige que va córrer per la xarxa fa un temps i on s’explicava la relació entre certs personatges molt influents i les grans empreses i interessos que hi havia al darrera, engarçant un tema amb un altre que presentava un panorama força inquietant . El punt que veig en comú entre els dos textosé s el munt d’informació que dóna sobre temes que no acostumen a ser vox populi, com per exemple quins interessos particulars tenen tant càrrecs públics com privats de les entitats que tallen el bacallà o les causes de “les coses que passen”, entenent que poques coses passen perque si. Em refereixo a aquesta mena de temes que afecten a tothom i que es vesteixen com a cojunturals però que sempre acaben afavorint als mateixos: digue-li el preu del diner, les privatitzacions, la política de vivenda, els models d’oci (perquè no intreressen els bars al centre?), les modes, les comoditats…Tot i que el llibre és una mica pesat en la primera part, on enumera tots els integrants de les diferents societats internacionals(fins dos pagines seguides de noms amb tots els carrecs que ostenten), la segona part explica coses interessants sobre com es crea opinió i es controla a la gent, ja sigui amb el dni, les tarjes de crèdit, l’eliminació del diner en efectiu, les noves necessitats, la sensació d’inseguretat o fins i tot la implantació de xips al cos. Malgrat tot he de reconèixer que el que diu ho he agafat una mica amb pinces, ja que en certes parts, amb un discurs molt yanqui, carrega les tintes contra en Michael Moore i en Noam Chomsky, assegurant que son titelles dels les institucions que denuncia(les tipiques com ara FMI, BM, OMC) i que pretenen desarmar i desestabilitzar els EUA amb intenció de debilitarlos per facilitar la vinguda d’un govern global. De les intencions dels que manen no dubtaré, però d’aquestes dues persones m’haurien d’explicar coses molt més concretes per desprestigirarme-les.

De fet pensava parlar més del llibre que he començat a llegir, molt més lleuger en contraposició però que per diversos motius em farà pensar bastant, ‘La blogosfera hispana: pioneros de la culturea digital’ que podeu baixar d’aquí. Havent llegit només una viatge de tren pinta molt i molt interessant i adient.. Ja en diré alguna cosa més.