L’altre dia vaig baixar a seure en un banc del carrer a fer un petit descans i sintetitzar una mica de vitamina D (prendre el sol) quan se’m van acostar dues senyores de de la tercera edat. Vaig pensar que segurament estarien buscant alguna adreça i que deurien anar molt perdudes perque normalment les iaies no se m’adreçen a preguntar coses, l’excepció va ser fa un temps una senyora que a l’autobus em va demanar que li desbloquegues el mobil , pero aquella si que anva molt desesperada. La questió es es que m’acosten i directament em pegunten:

"Te has preguntado alguna vez quien gobierna realmente el mundo?"

Collons amb les iaies com hi van!! Jo pensant, a veure…"alguna vez?", podria haver dit que moltisssimes vegades, podria haver dit que m’encanta que em faci aquesta pregunta, després de llegir l’Informe Lugano i el Club Bilderberg, o veure videos com ara aquest, és dificil no preguntar-s’ho, podria haver dit que ja m’ho imagino, podria haver dit que ho se perfectament…Al final no vaig dir res perque ja vaig captar que era una pregunta retòrica, i per sorpresa seva, les vaig convidar a seure al ‘meu’ banc (feia molta calor) a veure què m’explicaven. La dona que tenia justa al costat deuria tenir entre setanta i setanta-cinc anys i va ser la que va dur la veu cantant tota l’estona, i despres de la pregunta inicial, segueix dient

“Sabes que en realidad esta todo escrito?”

Collons altre cop!!! que esta tot escrit? no fotis, però com que no tenia gens de ganes de discutir no els vaig mentar pas un tal Heisenberg , així que vaig deixar que anessin fent al seu aire. Mentre l’altra senyora no parava de ventar-se enèrgicament amb un bano , l’altra per demostrar-me que de veritat estava tot escrit, rapidament va treure de la bossa una bíblia que va obrir per una pàgina determinada, amb un gest repetit milers de vegades, i em va dir :

"El diablo es quien gobierna el mundo, aquí lo dice claramente Mateo"

I va començar a llegir un paràgraf, i després un altre, i encara aun altre. Tot seguit va canviar a una altra pàgina i va llegir un parell de paràgrafs més. I així va estar durant més de cinc minuts, fins al punt que li vaig dir, amb una lleugeríssima sorna:

"Caramba, que dominio de las escrituras!!!"

Només de pensar en la quantitat d’hores que deuen haver esmerçat aquestes dues senyores, i tantes altres que no conec, en aprendre’s tot allò per les nits per anar a predicar-ho durant els dies, i en el munt de coses que faria jo amb aquelles hores abans de dedicar-les a dominar la tècnica del triple marcador de salms amb la mà esquerra… Cal dir però que aquí va ser el punt de inflexió. Van estar molt contentes que valorés les seves aptituts i de seguida em van començar a preguntar que on vivia, que si tenia inquietuts espirituals, que si m’interessaria fer un curs sobre les escritures i finalment, mentre em donaven un folletí, que si em volia apuntar als testigos. Evidentment no pensava pas apuntar-me enlloc, i molt menys a una institució religiosa, però em sembla que van marxar bastant contentes a jutjar per la cara que feien i la veritat he de reconèixer que jo tambe em vaig sentir millor, no pas per ccap mena d’alleujament espiritual que prou feina tinc com perque em vinguin a remoure les idees, sinó de pensar que poc que costa a vegades fer feliç a la gent. (no sempre, és clar).

Malgrat que diguin que està tot escrit, elles dues també es regeixen pel lliure albir. 😛