Doncs això, que avui fa tres anys del primer post en aquest blog. Volia currar-me una mena de post especial, fer balanç, dir algunes coses que no acostumo a dir, explicar el perque de segons quines coses i alguna cosa més, però com que ara mateix no em surt i no volia deixar passar l’oportunitat de dir-ho, deixo aquestes quatre ratlles amb el compromís d’explicar tot plegat més endavant.
Apali
Per molts anys, o no…(sempre dubtant)
Ei, per molts anys!
au, salut
Per molts anys, noi!
Enhorabuena, ya casi eres un bloguer de la tercera edad…
Dejarlo?
¿Todos estos posts se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia? ¿Es hora de morir?????
potser si que tots els blogguers com com replicants….
hauriem de provar passar el test Voight-Kampff…
– estas en un desert, caminant per la sorra quant tot d’una mires cap a vall i veus un…
– quin?
– Que?
– Quin desert?…
no se pas si el passariem
joder… cuánto tengo que aprender!!!
[…] el tercer aniversari , tampoc m’organitzava gaire bé i amb prou feines tenia temps de complir amb el post […]