Archive for November, 2005

Canvi als feeds

Només comentar que he donat d’alta el feed de LliureAlbir a feedburner per poder tenir una miqueta més de control sobre qui hi esta subscrit i tal. A baix a la dreta hi deixo l’enllaç. D’aquí pocs dies, si me’n recordo treure el feed actual, així que si m’estas llegint des del teu lector favorit, Actualitza’t!!!!

Flickr bloquejat

Sembrant ganes de tenir un portàtil mentre miro els gols de la lliga al menjador i navego perl flickr, em trobo de cop aquesta imatge amb aquest missatge que no entenc: “UAE free Flickr. Començo a mirar pels comentaris i m’assabento que els Emirats Arabs Units ha bloquejat l’accés al flickr. D’aquí he anat a parar a aquesta pàgina, en la que veiem una llista d’adreces i paraules clau que es suprimeixen de la xarxa i fins i tot captures de pantalla dels missatges que obtens quan intentes accedir a segons quin tipus de informació. Com es pot veure a la dreta hi ha enllacos a pagines on es dona informació semblant sobre altres paisos. Pel que sembla alguns usuaris del flickr s’han fet resso del bloqueig i han creat un grup per parlar-ne. Per una banda em sap greu que es bloquegi l’ accés al flickr però per l’altra m’agrada veure que la xarxa comenca a fer-se servir per parlar. No vull dir que estigui descobrint la sopa d’all de les possibilitats d’ús de la xarxa, però si que és una de les primeres vegades que veig un petit moviment en una comunitat internacional d’usuaris com és el flickr. Evidenment la gent que estem enganxada a un servei com aquest segurament vivim molt i molt bé en comparació amb la majoria de la humanitat i sovint no mirem massa més enllà del nostre entorn. Això ho he notat en tonteries com per exemple a un dels grups de metereologia on una pregunta curiosa d’un dels membres demanava el pais de procedencia de cadascun dels membres, i on es pot comprovar que els que són dels EUA (quina curiositat amb les sigles :-o) sovint només responen amb l’abreviació que utilitzen per al seu estat ( CA, AR, NY …) mentre que tots els altres posen la ciutat, el pais i fins i tot alguns la provincia i l’autonomia. I esta molt bé que en parlem, però el que em sembla millor, i que sembla que és de què va tot això de la libertat de informació és que qualsevol pugui posar un comentari com aquest en que amb un munt d’enllacos ens recorda que pot ser molt divertit jugar a això o allò al flickr, pero que en realitat molts de nosaltres estem ajudant a empreses que directament o indirectament ajuden a paisos on es vulneren tota mena de drets fonamentals i que no caldria oblidar que yahoo/flickr mai ens haurien de representar el nostre concepte de llibertat. Es al fet d’estar assegut al sofa de casa mentre llegeixo sense barreres ni fisiques ni politiques les opinions de gent que esta a l’altra punta del món el que mès em fa creure que les xarxes socials canviaran molt tot plegat.

Ja sabia que hi havia certs paisos que bloquejen selectivament l’accés a internet però aquesta és la primera vegada que em trobo aquest tipus d’informació de manera tant detallada i francament, fa basarda veure com al temps que a alguns llocs es parla tant dels reptes de la societat de la informacio i com afrontar la fractura digital, en altres el fet de no tenir accés a certs recursos de la xarxa només és una petita pedra més de la carregada motxilla de repressió que carreguen al damunt.

Dema miraré de posar els links i els accents que falten, aquest teclat holandes del portatil del Marçal m’esta guanyant per pallissa

Actualització: Ja he posat els accents i algun link que faltava.

Nanit

Enfocant

Dins del plà de re-organització de les tasques domèstiques que vam instaurar recentment al pis, avui sens falta havia d’anar a fer la compra d’elements bàsics. Com que el super de prop de casa estava impracticable per raons mundanes, he acabat anant a una gran superfície que hi ha entre Sabadell i Sant Quirze que ni nomeno per no trobar-me-la de keywords del google als referers. La questió és que no em venia massa de gust, per no dir gens, i menys tenint en compte que ahir era el dia sense compra (a Buy Nothing Day, diu que és avui) i que vaig estar passejant força per la pàgina de “Consume Hasta Morir“, malgrat tot no tenia mes ous que fer-ho perque feia quasi una setmana que ho havia de fer.

La questió es que efectivament no em venia gens de gust, però posats a treure’n alguna cosa m’he començat a mirar els productes amb altres idees i al final he acabat comprant això:

Antennes????

Era molt bo mirar els altres clients quan agafava el pot de cafè treia un metro i començava a medir el pot per tot arreu.Us deixo, vaig a fer un cafè, dos batuts de xocolata i uns cacahuets.

The Flaming Lips – Fight tes

Dreyfuss

Herbert Lom es 'el Jefe Dreyfuss'
Inspector Jefe Dreyfuss: “El mendigo era un vigía de los ladrones!!!”

Clouseau: “Eso es imposible señor”

Dreyfuss: “Porque?!?!?!”

Clouseau: “Era ciego! Cómo puede un ciego ser un vigía?”

Dreyfuss: “Cómo puede un idiota llegar a policia? Respóndame a eso!!!”

Clouseau: “Es muy simple, supongo que solo alistandose……”

El ‘Jefe Dreyfuss’ de la saga de La pantera Rosa , Herbert Lom, recordo haver-lo vist molt quan jo era petit, sobretot perque al principi de tenir un video betamax, només tenia dues pel·licules: ‘Aterriza como puedas‘ y ‘El Retorno de la pantera rosa’. Sobretot el recordo perque em molta feia gràcia, ara que l’entenc perfectament , em fa pena.

Mullar-se

No he tingut una setmana massa bona la veritat, però aquesta tarda ha tingut un estoneta bastant espectacular, que ha fet que el meu cap començés a barrinar més intensament del que acostuma a fer, si és que això és possible, i a sobre en una direcció positiva o com dic a vegades ‘japiflauer’. Ara vinc una miqueta exaltat i no se pas si seré capaç de reflexar aquí tot el que em passa pel cap però ho intentaré. Aviso que sera durillo, així que recordo a qui no ho tingui present, que no té perque estar llegint les meves cabòries si no li ve de gust.

En primer lloc, sempre he sigut molt amant de les casualitats i les coincidències, suposo que els lectors habituals ja ho sabran, i en segon lloc últimament em noto com si hagués començat a trobar una mica el ‘sentit de la vida’ o com si m’estés fent gran de cop i en lloc de tenir 31 anys en realitat en tingues 17 i ara passés de cop a la edat que tinc físicament, o jo que sé. Es més, reconec que fa moltes setmanes, (mesos? anys?) que em sento profundament incomprès per la gent i al mateix temps no entenc als altres, cosa que em causa un desassosec important i del que tinc el mal costum de traspassar a les persones que em rodejen. Aquesta actitut moltes vegades ha fet que se’m titlli de pessimista i "quejica" tot i que jo sempre ho he considerat injustificat.Fins aquí el backround psicològic necessari per entendre el que explicaré més endavant

En un altre àmbit, pel fet de treballar amb internet (programant per a una gran empresa eines de gestió de continguts amb un llenguatge i una plataforma propietària que pertany a un dels senyors més rics del món) he tingut la oportunitat d’anar seguint el canvi que esta fent la xarxa ultimament i formar-me una opinió del que penso o m’agradaria que passés. Si fa uns anys els unics usuaris d’internet eren informàtics o persones molt vinculades a les noves tecnologies, sovint etiquetats amb totes les combinacions possibles de tòpics com ara:gent rara, empollons, repelents, amargats, tios rarus, degenerats o en alguns casos directament indesitjables. Potser sonen molt fort, però no fa pas tants anys que les mares preguntaven preocupades si els nens podien anar a cole quan hi havia un virus informatic. Ara per contra, molta gent esta a la xarxa i sense totes aquestes etiquetes. D’aquí s’ha passat a que qualsevol persona no només pot navegar per internet sinó que a més pot generar i distribuir els seus propis continguts, basicament de text a través dels blogs, però ultimament també amb altres formats com ara el audio o el video. En els ultims temps han començat a aparèixer un munt de serveis que a part de contribuir a la introducció de noves tecnologies web més o menys afortunades amb noms més o menys encertats (ajax, rails…etc) si que han començat a canviar la forma com la gent els utilitza, és el que ara es comença a anomenar la web 2.0. Basant-se en com la propia gent es relaciona entre si al món real s’han creat un munt de serveis basats en les anomenades xarxes socials, podent parlar d’uns amb més èxit(flickr, technorati, delicious) i d’altres amb menys(orkut, ) i amb les que a través d’un interès concret els usuaris començen a relacionar-se entre ells. Aquest interès pot venir de les fotos en el cas del flickr, la música en el cas de last.fm o musicstrands, els enllaços en el cas de del.icio.us o els events a upcoming entre altres. Jo mateix pertanyo a varies xarxes, algunes de les quals estan enllaçades a la dreta d’aquesta pàgina i on participo força i altres només hi sóc per provar-les i no m’han despertat prou interès. Fets com estar en un grupet d’unes quatre o cinc persones en una festa parlant de les ultimes fotos que cadascú ha pujat al flickr i interessant-se per la circumstància vital que representaven aquelles fotos reconec que em xoca fins i tot a mi, ja que no fa pas tant que quant en parlava jo sol em deien de tot.. Malgrat passar per alt alguns altres aspectes deixarem aquí el background tecnològic.

Ara començaré a enfocar una mica el tema , però només una mica ;-). Referint-me altre cop al tema de les casualitats, aquesta tarda m’he adonat d’una coincidència que m’ha passat amb el Flickr. El dia 16 d’abril, en un d’aquells atacs de fotografia metereològica que m’agafen de tant en tant, vaig fer aquesta foto d’una tempesta. Fins aquí res d’especial. La questió és que fa poc vaig veure passar pel feed (veure el post de el RSS explicat a la Cris de mes avall) del grup de Barcelona al flickr aquesta altra foto d’una tempesta feta el 16 d’abril, la mateixa tempesta vista des de Barcelona feta per un_barcelones. No cal ni dir que vaig flipar…, quina casualitat!!!! Hi vaig deixar un comentari amb l’enllaç a la meva foto. Però no acaba aquí la cosa, fa un parell de setmanes vaig participar amb companys de feina a les 6hores de resistencia de kartsde Montmeló i com no vaig penjar les fotos al flickr. Aquest matí veig que algú ha marcat com a favorita una de les fotos dels karts, penso "que estrany.." i vaig a mirar qui ha sigut. Un tal Ramonet que encara no hi te moltes fotos i que només te dos contactes, però flipa!!! un dels seus dos contactes qui és? un_barcelones!!!. Total, que estic aquesta tarda explicant tota aquesta casualitat, la de la boira i la del contacte a un company de feina i va i em diu que el ramonet és un dels que va correr a karts amb mi. Per flipar, resulta que els conec als dos!!! Resumint, aquesta es la mena de coses que poden passar i sovint passen a les xarxes socials i que em fa començar a pensar algunes coses ja més concretes que tot això que estic explicant, que reconec que fins ara és molt , però que molt confús.

La gent normal, entre la que m’incloc, anem pel carrer, comprem coses, xerrem, discutim, critiquem, i un munt de coses que trobem completament normals, i tot ho fem en el que anomenem el món real. Per altra banda, certa quantitat de gent, cada cop més, també desenvolupem unes quantes activitats, per ara no tantes, a la xarxa. Aquest altre món, per abstracte i intangible, deixant de banda el control que certs grups o persones hi puguin exercir, es podria considerar com una mena de món de les idees al més pur estil Platònic. Tenint en compte l’explicació del background tecnològic que esmentava anteriorment, en un primer moment la gent pujava al món de les idees i es quedava allà, criant fama d’inadaptat, raro i tots els topics que esmentava abans, resumint, el que ara tothom convindria anomenar un friki. Tot i això, la generalització de l’ús de la xarxa i els nous usos que la gent li esta donant a través de les xarxes socials, crec que es comença a apreciar una tendencia a tornar al món real, emportant-se totes les coses bones que hem pogut obtenir d’aquest món de les idees En aquest sentit m’agrada creure la xarxa pot servir no només per assabentar-me de primera mà que passa a l’altra banda del món sinó que em puc posar en contacte amb gent del meu entorn més proper i establir-hi unes altres relacions reals molt més profitoses per als dos, saltant les barreres intelectuals, mentals i tot el munt de prejudicis que portem a la motxilla dia a dia. Tampoc dic que tot sigui més maco només per venir d’internet però si que és un punt de partida diferent i amb més possibilitats. I si dic tot això és perque a través de la xarxa estic començant a tenir contactes amb gent que, malgrat que encara no conec pero ho faré, no viu a més de tres carrers de casa meva, i vulguis que no això fa pensar en que s’en pot arribar a treure de la forma que s’utilitza la xarxa.

I ja parlant de xarxa anem a parlar del motiu que ha fet que començi a contactar amb aquestes persones, el tema de muntar el node de guifi.net a Sabadell. Aquesta tarda, mentre estava parlant del tema de les boires les tempestes els karts i el flickr, m’ha cridat un company de feina per visar-me que un altre company de feina que tenia un embalum força gros al costat de la seva taula i que m’interessaria molt i molt. Surto tot intrigat a veure què hi tenia….una antena direccional de graella de 24dbi !!! resulta que és tot un aficionat a tot el que tingui que veure amb radiotècnica, antenes, etc…Després d’estar força estona parlant amb ell a la oficina i al tren (viu a Terrassa) ha sigut quan m’han acabat de venir totes aquestes cabories. En aquest sentit , tot el que envolta a muntar el node SBDalbir ho veig com el camí que deia abans de baixar de la xarxa al món real amb tots els avantatges. Així per la vaig trobar als companys de guifi que acabaria coneixent en persona al guifi lab de Tona i que em van donar tantes ganes de muntar el node a través del que estic començant a trobar gent del meu entorn, tant a Sabadell, Terrassa i altres llocs( i més que m’agradaria trobar)

I després de tota aquesta parrafada, encara em falta justificar el perquè del background psicològic tant depriment que he esmentat al principi de tot. Parlant clar, no em trobo gaire còmode en com esta organitzat el món, Per una banda em reventen molt les típiques frases com "Es lo que hay" o "que se le va a hacer", però per l’altra he de reconèixer que sóc tirant a mandrós i força cagadubtes, de manera que tampoc es pot dir que faci gaires coses per canviar aquest món que tant dic que no m’agrada. Es aquí on apareix no només el retret de pessimista o "quejica" que em fa la gent sinó que també apareix la mala consciencia i els remordiments per la manca de coherència personal. El fet que lliga amb tot això és que recordo una frase (em sembla que va ser en Gil) que es va dir al guifi.lab i que em va trasbalsar bastant: "Només amb idees no s’avança".Tocat i enfonsat. Aquesta frase, juntament amb una altra que vaig llegir no se on i que venia a dir que malgrat que a tu et sembli que les coses van soles, en realitat no és així, ja que sempre hi ha algú que fa anar les coses en una certa direcció, em van fer decidir a començar a tirar pel dret, en alguns ambits sense saber massa per on, en altres més. En qualsevol cas, anar pel dret, tampoc sembla tant tràgic. Suposo que era una idea que venia tenint però que no havia verbalitzat, de que sinó lo de lliurealbir, la capacitat de decisió, el "no hi a respostes, nomes opcions". En aquest sentit admiro bastant la gent que actua d’aquesta manera, potser perque ja porten els deures fets o potser perque els surt sense pensar, així per exemple al Xavi i la Meri els admiro molt per com s’impliquen amb les coses i com les tiren endavant (gracies pel dinar d’avui), igual que els de guifi o tant altra gent que a canvi d’un esforç personal impulsen el què sigui que creguin que serveixi per fer un món millor, encara que potser no ho facin únicament per aquest motiu. Així intentant imitar-los intento anar fent poquet a poquet els passos cap al que a mi em sembla més correcte i just , sense presses, sense calendaris, sense presions, sense comparacions i sense atabalar-se innecessariament.

Per ara estic força content , potser l’unic que em faltava era sortir del món de les idees, tornar a baixar el món real, i en definitiva : mullar-me.

Bona nit a tothom , les aspirines al segon calaix.

SAX!!!

Bretolada

Tornant en tren de la feina aquesta tarda, a l’alçada de Barberà del Vallès, de cop i volta s’ha començat a sentir un soroll molt fort a sota el vagó, ben bé com si estéssim passant per un munt força gros de les pedres de la via. Els que llegien han aixecat la vista, els que escoltaven música han parat atenció , els que dormien s’han despertat, tothom ha deixat de fer el que feia i hem començat a mirar-nos entre nosaltres tot esperant alguna cosa. He de reconèixer que durant els deu segons que ha durat el soroll, he pensat que el tren podia arribar a descarrilar. Resulta sorprenent la rapidesa amb que podem canviar els nostres paradigmes i relativitzar-ho tot en un obrir i tancar d’ulls.

El RSS explicat a la Cris

Ja fa temps que no escric perque estic força entretingut amb altres percals, però aquest matí he tingut una conversa sobre amb la Cris sobre el qu era el RSS que m’ha fet pensar que la podria posar aqui per tal de convencer a tots els meus amics que el ‘necessiten’. Així que si algú ja sap de qu va el tema, pot passar al seu següent feed, per als que no, si tenen la paciencia d’invertir uns minuts després n’acabaràn estalviant molts més.

Cris : hola Albert!
Albert : iep Bon dia Cris!
Albert : aqui mirant els mails..
Cris : bon dia!
Albert : ja he vist fotos de la FM de la Marta, que tal va anar?
Cris : com ho has vist en els mails?
Albert : no no…al Flickr de la Piqs
Cris : vols dir els missatges del flickr
Albert : es que miro mails i rss…
Cris : com? :S
Albert : i estic subscrit a lo de la marta.. mmm…bueno, res, res..
Cris : ah jo no sé de qu em parles
Albert : XDDD
Cris : jo puc veure les seves fotos, però no m’avisa si en té de noves
Albert : rss es una cosa que serveix per avisar-te d’això precisament, apareix al final de tot de la pagina del flickr…hi ha una cosa que posa literalment : "Feeds for ‘marta’ photostream Available as RSS 2.0 and Atom" amb les paraules RSS i atom subratllades.
Cris dice : ai sí, clar, que tonta, com no m’hi havia fixat…
Albert : doncs son links a un fitxer especial anomenat ‘feed’ en anglès, o també rss (nota: en realitat és una mica més complex però ara no cal dir més sigles del compte)
Cris : hahahah, em sona a xino…
Albert : aleshores si tens un lector de feeds necesites aquesta adreça
Cris : a mi la paraula feed em fa pensar en alimentació animal
Albert : i tu preguntaràs… perquè serveix això? 😛
Cris : una mica
Albert : doncs, posem per exemple que a tu t’agraden molt certes webs i que de tant en tant entres i poses l’adreça per veure si han actualitzat alguna cosa..
Albert : navegant d’aquesta manera no pots seguir massa webs perque no és pràctic..
Cris : no
Albert : estaries mitja hora només per mirar si les webs han canviat… .Aleshores un lector de feeds, entenent feed com a font d’informació (el link al fitxer RSS) , el que fa és visitar ell les webs per tu i avisar-te de quines han canviat. Així estalvies mooooolt moooolt mooolt de temps..
Cris : carai que pràctic, de veritat :-)
Albert : jo no se viure sense això, actualment segueixo a diari més de 300 webs!!!! inclús fent-ho d’aquesta manera són massa.
Cris : però són webs que canvien a diari? perquè llavors no caldria…
Albert : n’hi ha que si i n’hi ha que no….300 webs? no caldria????’ seria impossible, però a mi m’és igual…perque m’avisa igualment..
Albert : a part que encara que no canviïn cada dia, igualment no saps quan. El que fa servir la majoria de gent són serveis de lectors de feeds online, com el mail, així sempre pots llegir els teus feeds des de qualsevol lloc. Un dels que fa sevir mes la penya és el bloglines, pero n’hi ha molts d‘altres
Albert : quin rotllassso que t’estic fotent..
Cris : no no, ja em va bé que m’expliquis coses d’aquestes però no entenc aquest últim concepte dels feeds online, vol dir que pots veure les teves webs, si han canviat, però la gràcia es que pots consultar la info des de qualsevol lloc? com un webmail?
Albert : clarop…
Albert : abans eren programes normals, a l’ordinador, com el excel o el word, pero llavors la gent cada vegada vol les coses mes distribuides per no haver d’estat a un lloc concret per fer una cosa. Així per exemple, a part que el flickr ja t’avisa a la pàgina principal de les fotos dels teus contactes, et pots subscriure al feed coses , persones o puestus que t’interessin, per tal que ho vegis al lector de feeds. Per exemple, cada vegada que algú posa un foto al flickr on hi apareix la paraula Sabadell, a mi m’arriba un avis. Aleshores els envio un missatge per convidar-los a que formin part del grup Sabadell. I qui diu Sabadell diu Ganàpies, Terrassa, xocolata, papallona, etc…, que et sembla això ? 😛
Cris : osti doncs hauré de mirar-ho…
Albert : ja ho veuras que quan t’acostumis no sabràs com ho feies abans.

Espero que els que hagin arribat fins aquí els quedi la curiositat necessària . Val la pena.

Popcasting – Jaime Cristobal (fa molt matí de dissabte)