lliurealbir

Ja fa temps que no escric perque estic força entretingut amb altres percals, però aquest matí he tingut una conversa sobre amb la Cris sobre el qu era el RSS que m’ha fet pensar que la podria posar aqui per tal de convencer a tots els meus amics que el ‘necessiten’. Així que si algú ja sap de qu va el tema, pot passar al seu següent feed, per als que no, si tenen la paciencia d’invertir uns minuts després n’acabaràn estalviant molts més.

Cris : hola Albert!
Albert : iep Bon dia Cris!
Albert : aqui mirant els mails..
Cris : bon dia!
Albert : ja he vist fotos de la FM de la Marta, que tal va anar?
Cris : com ho has vist en els mails?
Albert : no no…al Flickr de la Piqs
Cris : vols dir els missatges del flickr
Albert : es que miro mails i rss…
Cris : com? :S
Albert : i estic subscrit a lo de la marta.. mmm…bueno, res, res..
Cris : ah jo no sé de qu em parles
Albert : XDDD
Cris : jo puc veure les seves fotos, però no m’avisa si en té de noves
Albert : rss es una cosa que serveix per avisar-te d’això precisament, apareix al final de tot de la pagina del flickr…hi ha una cosa que posa literalment : "Feeds for ‘marta’ photostream Available as RSS 2.0 and Atom" amb les paraules RSS i atom subratllades.
Cris dice : ai sí, clar, que tonta, com no m’hi havia fixat…
Albert : doncs son links a un fitxer especial anomenat ‘feed’ en anglès, o també rss (nota: en realitat és una mica més complex però ara no cal dir més sigles del compte)
Cris : hahahah, em sona a xino…
Albert : aleshores si tens un lector de feeds necesites aquesta adreça
Cris : a mi la paraula feed em fa pensar en alimentació animal
Albert : i tu preguntaràs… perquè serveix això? 😛
Cris : una mica
Albert : doncs, posem per exemple que a tu t’agraden molt certes webs i que de tant en tant entres i poses l’adreça per veure si han actualitzat alguna cosa..
Albert : navegant d’aquesta manera no pots seguir massa webs perque no és pràctic..
Cris : no
Albert : estaries mitja hora només per mirar si les webs han canviat… .Aleshores un lector de feeds, entenent feed com a font d’informació (el link al fitxer RSS) , el que fa és visitar ell les webs per tu i avisar-te de quines han canviat. Així estalvies mooooolt moooolt mooolt de temps..
Cris : carai que pràctic, de veritat 🙂
Albert : jo no se viure sense això, actualment segueixo a diari més de 300 webs!!!! inclús fent-ho d’aquesta manera són massa.
Cris : però són webs que canvien a diari? perquè llavors no caldria…
Albert : n’hi ha que si i n’hi ha que no….300 webs? no caldria????’ seria impossible, però a mi m’és igual…perque m’avisa igualment..
Albert : a part que encara que no canviïn cada dia, igualment no saps quan. El que fa servir la majoria de gent són serveis de lectors de feeds online, com el mail, així sempre pots llegir els teus feeds des de qualsevol lloc. Un dels que fa sevir mes la penya és el bloglines, pero n’hi ha molts d‘altres…
Albert : quin rotllassso que t’estic fotent..
Cris : no no, ja em va bé que m’expliquis coses d’aquestes però no entenc aquest últim concepte dels feeds online, vol dir que pots veure les teves webs, si han canviat, però la gràcia es que pots consultar la info des de qualsevol lloc? com un webmail?
Albert : clarop…
Albert : abans eren programes normals, a l’ordinador, com el excel o el word, pero llavors la gent cada vegada vol les coses mes distribuides per no haver d’estat a un lloc concret per fer una cosa. Així per exemple, a part que el flickr ja t’avisa a la pàgina principal de les fotos dels teus contactes, et pots subscriure al feed coses , persones o puestus que t’interessin, per tal que ho vegis al lector de feeds. Per exemple, cada vegada que algú posa un foto al flickr on hi apareix la paraula Sabadell, a mi m’arriba un avis. Aleshores els envio un missatge per convidar-los a que formin part del grup Sabadell. I qui diu Sabadell diu Ganàpies, Terrassa, xocolata, papallona, etc…, que et sembla això ? 😛
Cris : osti doncs hauré de mirar-ho…
Albert : ja ho veuras que quan t’acostumis no sabràs com ho feies abans.

Espero que els que hagin arribat fins aquí els quedi la curiositat necessària . Val la pena.

Popcasting – Jaime Cristobal (fa molt matí de dissabte)