Dimarts!,no dic el que diuen a la feina sobre els dimarts…dec estar obsessionat amb el pas del temps. Per una banda, sempre estic pendent del dia de la setmana que estem, relacionant-ho amb tot el que em passa, però per l’altra banda, a la que em despisto una mica ja no sé pas quin dia visc, ni on sóc ni què faig…Diria que visc pendent dels divendres, però això nom
s s herencia d’altres temps, ja que qualsevol dia pot ser un divendres, nomes
s questió de proposar-s’ho….bé, i d’estar molt en forma tb, que els cossos ja no estan per molts ‘trotes’. Mentrestant, la setmana no acaba de passar però el dilluns cada cop s’acosta més, i el cap sembla que el tingui ara un pèl més aprop, ara un pèl mes lluny, pero sempre a un mímim de 10 hores de distància. Quina cosa més curiosa el temps i l’espai.
Ahir vaig començar un curs d’astronomia a l’Adenc de dues setmanes, així en plan introductori, no és pas que ara em faci astrònom.
Coses curioses que em va semblar captar una mica:
- Totes les estrelles que veiem són de la ViaLàctia
- La galaxia més propera és Andromeda is l’unica que s visible quasi a ull nu.
- Si estessim a la meitat de la distància entre la Via Làctia i Andromeda, al cel noms hi veuriem 2 punts.
- Andromeda i la Via Làctia s’estan acostant, però encara que ‘txoquessin’, es travessarien sense quasi bé interactuar.
- I ja per acabar, en l’equivalent de l’àrea visible que ocupa el tap d’un boli agafat amb la mà, amb un telescopi hi podriem veure 3000 galaxies…mensajeras!!!
Déu n’hi do no? Som tant petits que no cal ni esforçar-se en saber el perque de les coses. així que deixo un regalet. Es un fons de pantalla a 1024×740 perque se’l baixi una amiga del Pemi que es veu que li agraden molt els girasols. Aquest en concret s dels camps que hi ha a Can Déu.
sona: Revolvo – Killing Time between Meals
Tot això també ve arrel d’un dia que, extranyament, vaig estar fent unes birres al Morrosko fins una mica tard. Posem la una de la nit d’un dia entre setmana. Total, que vaig sortir una mica despistat, mirant el cel, la lluna, les estrelles, els contenidors de brossa, les obres del centre i vaig agafar el cotxe. No havia fet ni 15 metres que em vaig trobar un cotxe travessat al mig del carrer, un Xantia de color gris, per ser més exactes. Com que no es movia, era de nit i jo estava flipant, em vaig quedar mirant. De cop, baixa un tipus estrany, se m’acosta i tot desplegant una cartera, m’ensenya una placa: “Policia Secreta, aparque el automovil, la documentación!!”. Com és normal en aquests casos, et cagues a sobre i no trobes els papers per enlloc. Després de traginar amunt i avall, al final van aparèixer tots els papers , tots, tela!!. I al final els hi vaig mig preguntar que perquè m’havien parat. Aqui ve lo millor: “Como vimos que estaba MERODEANDO….”. Això és el que passa ara. No pots ni anar pel carrer no sigui cas que t’acusin de “merodear”, em pensava que la via pública es deia aixi perquè s’hi podia anar lliurement sense cap por de ser fiscalitzat. Sort en vaig tenir de dur tot el que calia sino em veig al “cuartelillo”, “sin mediar palabra”.
La primera quinzena del mes de Juliol és la que hi ha més aniversaris seguits de la penya de colegues. Començo: el dia 1, el Xavi, el 2, la Emma i el Nstor, el 4, la Sandra i em sembla que l’altre Juan tb, el 18, la Mi. i potser em deixo gent.En fi, que les rondes de birres surten més barates…Ahir mateix la Emma va complir amb les seves obligacions i va satisfer les expectatives de tots els que ens vam trobar…rondes de cerveses i txupitos per la patilla per tothom, clar que si!! Avui el Néstor fa un sopar a casa seva, que si bé és cert que sembla una opció mé casolana, jo no posaria la mà al foc que no acabem per alguna banda…A part de tot això, el dissabte hi ha la super-esperada “Festa de Crancs” a casa la Mi. Ja m’ho imagino…Per cert no cal oblidar que el divendres hi ha DrCalypso a Barberà del Vallès per escalfar motors. 
