Gira, Gira, Girasol

Dimarts!,no dic el que diuen a la feina sobre els dimarts…dec estar obsessionat amb el pas del temps. Per una banda, sempre estic pendent del dia de la setmana que estem, relacionant-ho amb tot el que em passa, però per l’altra banda, a la que em despisto una mica ja no sé pas quin dia visc, ni on sóc ni què faig…Diria que visc pendent dels divendres, però això nom
s s herencia d’altres temps, ja que qualsevol dia pot ser un divendres, nomes
s questió de proposar-s’ho….bé, i d’estar molt en forma tb, que els cossos ja no estan per molts ‘trotes’. Mentrestant, la setmana no acaba de passar però el dilluns cada cop s’acosta més, i el cap sembla que el tingui ara un pèl més aprop, ara un pèl mes lluny, pero sempre a un mímim de 10 hores de distància. Quina cosa més curiosa el temps i l’espai.

Ahir vaig començar un curs d’astronomia a l’Adenc de dues setmanes, així en plan introductori, no és pas que ara em faci astrònom.

Coses curioses que em va semblar captar una mica:

  • Totes les estrelles que veiem són de la ViaLàctia
  • La galaxia més propera és Andromeda is l’unica que s visible quasi a ull nu.
  • Si estessim a la meitat de la distància entre la Via Làctia i Andromeda, al cel noms hi veuriem 2 punts.
  • Andromeda i la Via Làctia s’estan acostant, però encara que ‘txoquessin’, es travessarien sense quasi bé interactuar.
  • I ja per acabar, en l’equivalent de l’àrea visible que ocupa el tap d’un boli agafat amb la mà, amb un telescopi hi podriem veure 3000 galaxies…mensajeras!!!

Fons pantalla Gira, gira, Girasol!!

Déu n’hi do no? Som tant petits que no cal ni esforçar-se en saber el perque de les coses. així que deixo un regalet. Es un fons de pantalla a 1024×740 perque se’l baixi una amiga del Pemi que es veu que li agraden molt els girasols. Aquest en concret s dels camps que hi ha a Can Déu.

sona: Revolvo – Killing Time between Meals

 

Ole, Ole!! Una foto al Mirror Project

Que guai!! m’acabo de llevar i veig que m’arriba un mail. L’obro, i sorpresa!!! un mail dels de The Mirror Project que m’han acceptat la foto que els vaig enviar el divendres.

això és el que em diuen:

La Foto del mirror projectRe : ( Going to eat paella in Barcelona ) sent 2003-07-12 22:31:00

PST

Congratulations! Your photograph has been added to The Mirror Project.

Please feel free to contact me at @ with any changes

that you might like to make to your information. Keep taking pictures,
baby!

http://www.mirrorproject.com/mirror?id=16826

Heather

Entre l’espasa i la paret

Una altre dissabte a la tarda de navegar per internet, llegir weblogs de penya, gravant cd’s per l’Edgar (com em vaig deixar enredar…), menjant el plat típic i fent memoria del dia d’ahir. Per sort, va ser un divendres com molts altres, perque si hagués hagut de seguir la linia ascendent dels dos anteriors no sé pas com hauria pogut acabar. En fi, que ja va bé de tant en tant, acabar que encara no ségui de dia i parlant en una plaça tranquilament sobre les grans preguntes de sempre i rajant dels que no se les plantejen o que tenen receptes màgiques que han tret de llibres.

En fi, lligant una mica amb el que vaig explicar l’altre dia, ahir la festa al Bemba es va acabar amb la policia fent fora tothom…jo no ho havia vist mai, pero és clar, les coses no han passat mai fins que passen.

Aquest finde representa que estic meditant sobre temes importants, espero poder arribar a alguna bona conclusió i que no me n’hagi ’arrepentir més endavant, això sempre és complicat, però s’haura de provar. A més puc dir que em sento una mica acompanyat perque em fa l’efecte que tothom de la feina està igual, apurant els dies, analitzant opcions, fent ‘cuentos de la lechera’, imaginant-se el futur, en resum, amb una menjada de coco espectacular. I és que no m’estranya, prendre decisions s de les coses ms difícils que hi ha. Bé, encara em queda aquesta nit i tot el diumenge.

Ara mateix tinc el cap a 766.3 km, o a 9hores i 52 minuts de cotxe, no està malament, podria estar mélluny, pero també més a prop, molt més aprop, tant….

sona : Albert Plà – El gallo Eduardo Montenegro

El metge recomana fer una paella a la Barceloneta

El que veia des de la taula!!Com a molt estirar un cop cada dues setmanes durant els mesos d’estiu, a partir de mitjans de setembre tornar a la consulta per veure si cal seguir el tractament, o si per contra ja tornem als nivells habituals d’anestesia mental. Es el que té aquesta calor, t’escalfa la closca i tens el cap lluny, una mica mes enllà del que seria recomanable. Afegit hi tenim les peripècies que ens preparen els nostres guionistes personals, força originals ultimament, per cert.

La paella en questioEn qualsevol cas, anar a fer una paella a la platjeta en un dia de feina, és el més recomanable que se m’acut ara mateix,una mica en plan l’anunci…; “para los altos, para los bajos, para los que rajan, para los que mas, para los que menos, para los que se van al pueblo, para los que se olvidan las llaves dentro de casa, para los que les salió la declaracion de la renta a pagar, para los que se despiden, para los que piensan que las cosas estan bien como estan y no cambiarán, para los que se equivocan, para los que piensan que han acertado, para los que no juegan….”, b prou. Aneu a la platja a fer una paella.

sona: Ani di Franco – Hurricane

Sobre els temps que vivim

Ahir vam anar a un concert que es va fer a la plaça Vallès(altrament dita Plaça dels Maquis) en favor dels detinguts a la casa okupa del Kork de Terrassa, que va estar super-bé, un grup sensenom, Pomada, Calaix (boníssims) , Andreu el rumbero i no se que més. La veritat és que va ser molt txulo, noms hi havia un per?.El motiu de tot plegat. Resulta que la casa opkupada aquesta ja duia un cert temps i un bon dia, els amics de la llei i l’ordre van decidir que s’havia d’anar a treure d’allà aquella colla de “malhechores”, en fi que els van agafar a tots i ara estan acusats de palabrejos en plan: “usurpación, resistencia a la autoridad” i no se què més. Els en demanen 7 anys!!!!, si, si. 7anys! 7. Quin numero…El més fort de tot és que conec directament una persona que està acusada. Té confiança que tot anirà bé, però no deixes de sentir una cosa extranya quan t’ho explica. sembla com que qualsevol dia ens poden acusar del que els surti de vés a saber on, i et puguin fotre un pal que no t’aixequis.

La Policia.Tot això també ve arrel d’un dia que, extranyament, vaig estar fent unes birres al Morrosko fins una mica tard. Posem la una de la nit d’un dia entre setmana. Total, que vaig sortir una mica despistat, mirant el cel, la lluna, les estrelles, els contenidors de brossa, les obres del centre i vaig agafar el cotxe. No havia fet ni 15 metres que em vaig trobar un cotxe travessat al mig del carrer, un Xantia de color gris, per ser més exactes. Com que no es movia, era de nit i jo estava flipant, em vaig quedar mirant. De cop, baixa un tipus estrany, se m’acosta i tot desplegant una cartera, m’ensenya una placa: “Policia Secreta, aparque el automovil, la documentación!!”. Com és normal en aquests casos, et cagues a sobre i no trobes els papers per enlloc. Després de traginar amunt i avall, al final van aparèixer tots els papers , tots, tela!!. I al final els hi vaig mig preguntar que perquè m’havien parat. Aqui ve lo millor: “Como vimos que estaba MERODEANDO….”. Això és el que passa ara. No pots ni anar pel carrer no sigui cas que t’acusin de “merodear”, em pensava que la via pública es deia aixi perquè s’hi podia anar lliurement sense cap por de ser fiscalitzat. Sort en vaig tenir de dur tot el que calia sino em veig al “cuartelillo”, “sin mediar palabra”.

Parlant de frases policials podria recordar la vegada que vaig anar a la comisaria de policia 2 dies seguits quan li van robar el cotxe “ocuro” a la Emma, pero és massa llarg tot plegat, així que noms mencionar el que ens van dir uns guàrdies civils una vegada que estàvem acampats al Monestir del Corredor, al Montseny. Teniem un radiocaset, i ens van dir:”Cuidado con el radiocaset, no sea que aparezca un desalmado que aprovechando la coyuntura del momento , Zas!”, flipes!! la coyuntura del momento….a saber que significava aixo per ells. La “coyuntura del momento” suposo que es el concepte que els passa pel cap a tots aquells que en un moment donat veuen que cal aprofitar la situació….exemples?: Tamayo, Albertos, Conde, Roldán, PSV, Gescartera, i un llarg etcetera….

Es per tot això, i per moltes altres coses que tothom t en ment, que es nota que la cosa no va b….i que pot trigar bastant a adreçar-se.

sona: Nitin Sawhney:Displacing the priest

ERROOOOR!!!!!!

Males Noticies.No es pot anar empanat de bon matí, m’acabo de carregar de forma irreversible les fotos del sopar dels crancs!!! totes. No n’ha quedat ni una. Així s el que indica que a partir d’ara s’ha d’anar amb molt ms de compte amb els originals.Collons quina cagada!!

Visca els Divendres!!

Com tothom sap, el divendres es el millor dia de la setmana. Sobretot per les faves tendres. Acostumen a ser els dies mes llargs de la setmana, perque et lleves com un dia normal i te’n vas a dormir com un dia de festa, pero vaja, ja m’imagino que així
tothom ho té ben present. Ara mateix és el típic moment a les 9 menys cinc que estas una mica da baixon, que no saps que fer, si sopar alguns cosa a casa o sopar a fora, si dir “avui em quedo a casa” o “avui surto de tranquis” o inclus “avui fins la bandera”. De fet fins que no surts no ho saps i encara que et quedis a casa sempre pot passar que aparegui algú, tot i que ultimament ja no passa tant….pero vaja..suposo que com que tothom ja esta fora de casa, la gent que es dedica a passar per les cases a veure els colegues estan molt ocupats, algo aix&ieacute; com els Reis Mags que tenen molta feina…

Es igual, que me’n vaig per les branques, avui hi ha tantes opcions que no hi vull pensar, ja les agafarem tal com vinguin, pq vindran, FIJO. Bé, encara que no ho sembli, entre la ultima frase i ara ha passat una hora i ara no n’estic tant segur….En fi, que no es pot escriure res amb coherencia un divendres per la tarda fent mil coses alhora:xatejant amb la penya, posant fotos, etc…Per cert ja estan posades les fotos del sopar d’ahir a casa el Néstor. També he afegit un link al site que vaig fer després de tornar de fer el Chapapote Man a Muxía el gener d’aquest any(esta a l’esquerra).

sona: The Cure – Plastic Passion

Aniversaris a tope

Festa de crancsLa primera quinzena del mes de Juliol és la que hi ha més aniversaris seguits de la penya de colegues. Començo: el dia 1, el Xavi, el 2, la Emma i el Nstor, el 4, la Sandra i em sembla que l’altre Juan tb, el 18, la Mi. i potser em deixo gent.En fi, que les rondes de birres surten més barates…Ahir mateix la Emma va complir amb les seves obligacions i va satisfer les expectatives de tots els que ens vam trobar…rondes de cerveses i txupitos per la patilla per tothom, clar que si!! Avui el Néstor fa un sopar a casa seva, que si bé és cert que sembla una opció mé casolana, jo no posaria la mà al foc que no acabem per alguna banda…A part de tot això, el dissabte hi ha la super-esperada “Festa de Crancs” a casa la Mi. Ja m’ho imagino…Per cert no cal oblidar que el divendres hi ha DrCalypso a Barberà del Vallès per escalfar motors.

Bé, doncs per ara res més, ara penjo les fotos de l’Aniversari
de l’Emma

sona: Massive Attack – Daydreaming

Concert dels Rolling Stones a BCN

Concert dels Stones a BarcelonaDoncs ja esta fet. ja hem vist als Stones. la veritat es que son una autentica llegenda, han venut l’anima al diable o que (Simpathy for the Devil)? com pot ser que el Mick Jagger estigui posseit d’aquella maner a l’escenari. No hi ha dubte, noms hiha una explicació: NO SON HUMANS. Ara mateix estic descarregant les fotos i posant-les a la galeria. si en alguna surt un enanito movent-se molt segur que es en Mick.

Son molts calers, pero a vegades val la pena. Ja veureu a les fotos quin festival
de llum i color
…..