FireBird i els Css

Després d’haver-me instal·lat el MozillaFirebird 0.7, he decidit canviar el navegador per defecte. Tant a casa com a la feina. He de reconèixer que aquest navegador m’ha sorprès molt agradablement. Té un munt de coses molt útils, sobretot la possibilitat de afegir extensions al programa, i el fet que n’hiha mes de 130 de disponibles per fer el que vingui de gust. D’entre algunes de les extensions que m’he posat, he de destacar una que es diu EditCss
i que permet retocar al Css de la pàgina que tens en pantalla i veure els canvis en temps real. Aquesta extensió s la que m’ha permès arreglar certs errors en la visualització de la pàgina.

Alhora, el dilluns vaig canviar la versió del Visual Studio i vaig tenir una mica de problemes. També vaig aprofitar per retocar la visualització de la pàgina i afegir un contador de NedStat, que es pot veure al final de la pàgina. Amb això veuré quanta gent entra, des d’on i quan. Mola. Ah i encara tinc pendent un parell de coses, una és per incentivar la participació i l’altra s senzillament una vacilada. Però no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Cruasán = Croissant?

Després de molts dies de no anar al cinema, avui dimarts (de mierda te hartes) dia del espectador ha posat a lloc la situació. He anat a veure "Lo mejor que le puede pasar a un Cruasán" Suposo que a aquestes alçades tothom sap que està basada en el llibre del mateix nom de Pablo Tusset, que per cert no he llegit, i em sembla que cap dels que erem ho havia fet perque ningú ha dit la frase típica. Ja sabeu, aquella que es diu sempre al sortir del cinema. No? Sobretot en películes com "El Senyor dels anells", "Soldados de Salamina", etc…si home, si, aquella que diu "Doncs el llibre és molt millor que la peli". Com tothom també ja sabrà, el director és en Paco Mir del Tricicle i l’actor principal és en Pablo Carbonell, que per cert, trobo que el personatge li va clavat. Ningú ho podria fer millor que ell, perque la historia sembla que estigui basada en ell. He de dir que no sóc de riure gaire amb les películes, però amb aquesta hi ha hagut moments molt i molt bons en els que en trencava. La Natalie Seseña tamb hi ajuda força.

En resum, molt recomanable.

Per cert, la setmana que ve faig vacances, i aquesta vegada, tot i que amb força planificació (10 dies) me’n vaig de vacances 5 dies a l’estranger.

sona : Stigmato Inc – Strive to be happy

26 – 28

Ahir vam fer un sopar d’aniversari del Juan i de l’Ester. Cadascú del seu. El Juan en fa 28 avui i la Ester en va fer 26 el divendres. Deu n’hi do com passa el temps…Ja començo a veure els 30 aquí al costat i no sé si em fa gràcia o no. A més, demà ja serà desembre. L’últim mes del 2003, cap d’any, i el 2004!!! Flipo.

sona : Skunk Anansie – We Love your apathy

Martí

M’arriba un missatge al mòvil:

Enviado 30 Nov 2003:
I finalment en Martí ha nascut per cesària avui a les 9 del matí
Remitente: Xavi RC

Felicitats des d’aquí al Xavi , la Núria, que es recuperi aviat, i al Martí que comença a caminar per aquest món.:

Cal mirar el cel

A trenc d'Alba, o quasi... Visc en un lloc, que malgrat alguns desavantatges de temperatura a l’hivern , em permet gaudir de postals com aquesta. El que veieu a l’esquerra és el cel que em vaig trobar a quarts de nou del matí en anar a currar. Potser hi haurà qui no presti atenció al cel i no hi trobi res d’especial, però jo si que m’hi fixo i he d’admetre que el de la foto era digne de veure. Hi ha moltíssims dies que encara que no ens n’adonem el temps ens marca l’humor del dia.I com aprova aquesta parell de dies que ha fet un vent molt molest i tot el dia estaves gris. Al mateix temps els dies que hi ha una quadre al cel, jo crec que entrem en una mena de ‘mode somni’ en el que totes les imatges et queden més gravades i fa que sigui un dia especial que en el futur acostumes a recordar, No saps ben bé perquè, però d’aquell dia sempre en guardes alguna imatge. I sinó una foto sempre ajuda.

Per cert, picant la foto la tindreu per posar-la com a fons d’escritori.

sona : Buscemi – Crystal frontier

Primera Fitxada

Tal dia com avui m'he pres un trifasicTal dia com un 28 de Novembre de 2003 em vaig llevar al matí per anar a la feina a la hora habitual. El Senyor Lluís Miquel m’esperava al pas de la porta com cada dia. En passar per davant seu, em vaig parar davant el rellotge nou que ell havia fet portar espressament de Suïssa , que deien que era on feien els millors rellotges del món. Vaig buscar el cartronet nou de trinca amb el meu nom al prestatge corresponent i el vaig acostar a sota del rellotge. Tot prement amb força una palanca al costat dret de l’aparell, va ressonar un cop sec que va estampar la data i la hora justa de la meva arribada. Amb mig gest, vaig mirar al Senyor Lluís Miquel buscant el seu senyal d’aprovació. Es va quedar impassible mentre em mirava autoritàriament, després de cinc segons llarguíssims, es va estirar el bigoti, va torçar el coll i amb una cella aixecada i la veu burleta em va dir:

"Molt b noi…, ets el primer que saps fer anar correctament la nova màquina dels horaris, però arribes una hora tard. Estas despatxat"

sona : Umpah-pah : Nina ensucrada

Juliol del 36, Barcelona

Foto: David RuanoAvui ha esta un dia txulo, b al sortir del curro vull dir clar…Tot i que he arribat una mica just, aquest vespre he anat al teatre i a sobre convidat, gràcies Albert. Feia molt de temps que no hi anava, anys, segur. Doncs he anat al Teatre Tantarantana a veure "Juliol del 36, Barcelona" , i he de reconeixer que anava tant de cul, que un cop assegut a la butaca he hagut de preguntar el títol (aquests provincians…). Tot i així he de dir que m’ha agradat moltíssim. Estava a tercera fila, veia perfectament les cares dels actors, el moviment de les mans, pràcticament els notava. La trama tal com es pot deduir pel titol es situa al començament de la guerra civil i parla de les relacions que tenen una mare i una filla. La filla creu en la revolució i pretén un món millor. La mare no se’n sap avenir de com van les coses i no es decanta per cap dels dos bandols, mentre lamenta que s’extengui la violència als dos bandols. L’aparició del mossèn del poble que demana que l’acullin a casa per ocultar-se dels milicians que el volen matar fa que la balança es desequilibri. Durant tota l’obra veiem les posicions de cadascú i alhora les de moltes persones que es van trobar en aquesta situació. La posició de la mare és molt escèptica amb les dues faccions i fa pensar bastant en la situació actual, en la que no pots estar al mig perque l’un o l’altre t’empeny a la banda contrària. No és una època de grisos, és una època de blanc o de negre i de res més. Realment val la pena. La obra i també anar al teatre de tant en tant, intentar anar-hi mes sovint.

sona : Sopa de Cabra – La cara partida

Tu uics

Doncs si, ja fa dues setmanes que no fumo. Tela! sobretot per no haver-m’ho proposat. Ara estic començant a considerar la opció de deixar-ho definitivament, per6ograve; per a això cal estar molt convençut. El temps dirà com de convençut estic.Avui millor oblidar-lo, no conta.

Avui, dimarts, em quedo a Barcelona perque he quedat per anar al teatre. No me’n recordo ni del nom de la obra que vaig a veure, però tot sigui per fer alguna cosa diferent, a més aprofitar per passejar pel centre. Sempre que m’hi deixo caure trobo alguna cosa o situacio que em criden l’atenciò. No és epoca de guiris, pero sempre apareix alguna cosa digna de menció. Si puc hi faig foto.

sona: Ojos de Brujo – Cale Bari

Magdalenes

Magdalenes....Avui m’he menjat dues magdalenes. No estic parlant de menjar dues magdalenes i prou. Cal tenir en compte que avui era diumenge, que a fora feia un dia gris, un dia de pluja que va caient, mentre des de dins de casa estant, vas menjant la magdalena. Primer treus el paper agafant-lo amb dos dits, fent pinça, i tibant poc a poc perque no es trenqui el paper. Un cop ja és fora, escures els trossos que hi han quedat enganxats, sobretot els de les puntes, que estan més torradets. Després mires la magdalena amb calma, com si fos un tresor, li dones un parell de voltes entre les puntes dels dits i acte seguit la mossegues per la punta. Abans de cada mossegada una nova mirada, per veure la forma que va prenent. Cap al final, has tingut cura que la part plana quedi tota sencera per poder menjar-la d’un cop.

sona: Enigma – Out from the deep

Globus

He estat pensant en algunes coses per escriure, amb certa dificultat. Al cap de l’estona he pensat que la secció del diccionari la tinc una mica abandonada i que podria afegir alguna cosa. Després de buscar quina paraula em venia al cap, he vist que el més apropiat seria veure que diu el diccionari sobre la paraula "Globus". Es el que em ve al cap a ara mateix. Per sorpresa meva, veig que hi ha 9 entrades per detallar cada matís.

1 Cos de forma esfèrica o esferoïdal.

2 Bomba o bufeta de goma que hom infla amb aire o amb un gas lleuger i que serveix de joguina o de guarniment en una festa.

3 FOLK Baló aerostàtic, normalment de paper, amb colors llampants, que hom fa alçar en espectacles festius.

4 LUM Element d’un llum, de forma esfèrica, destinat a difondre i a repartir la llum de la làmpada, o a canviar-ne el color, i que alhora serveix de protecció.

5 globus aerostàtic (o simplement globus) AERON /METEOR Baló1 1 6.

6 globus celeste ASTR Esfera en la superfície de la qual hi ha representats els principals estels, constel·lacions i cercles fonamentals.

7 ANAT ANIM
1 globus de seguretat Massa rodona formada a l’abdomen de les parteres quan l’úter s’ha contret.

2 globus epidèrmic Globus format de cèl·lules imbricades en capes concèntriques, presents en els epiteliomes.

3 globus pàl·lid Pol inferior del nucli lenticular.

8 globus terraqüi 1 Terra.
2 Esfera que representa la superfície de la Terra.

9 globus vesical PAT Bombament de la part inferior de l’abdomen, causat per la distensió de la bufeta urinària, que s plena d’orina.

Mira que hi ha acepcions, pero la que jo estava pensant no hi surt.

10. Estat mental habitual

Bé, per avui ja hem fet prou.

sona : Rinocerose – Dead flowers