Ja feia temps que tenia ganes de parlar de Flickr, el problema era que no trobava ni el moment ni el motiu, més enlla de dir que és ‘lo mas’. Avui sembla ser un bon moment per exposar el motiu que m’ha decidit a parlar-ne.

Per als que no ho sapiguen el que és Flickr, es podria resumir en que és una web on enmagatxemar i compartir totes les nostres fotos amb els nostres amics, familia o coneguts. Dit així no sembla pas una cosa massa nova, ja que hi ha altres serveis online que fan coses similars. La diferència bàsica amb tots els altres és que practicament tot el que fan, ho fan bé. De les que més m’agraden en podriem destacar:

• La netedat del disseny i les innovacions en les formes de navegar(ajax)
• La part de xarxa social, comentaris, notes, grups, favorits, tags
• Les eines de suport i gestió al usuari, així com la API pública
• La orientació de la aplicació per permetre llicències no privatives
• el fet que em permeti tenir un espai i una amplada de banda practicament ilimitat
• Que em cuidin com a usuari

La meva història amb el Flickr comença fara uns mesos enrera quan vaig haver de recomanar a una amiga una web per penjar les fotos (salutacions). Per aquelles dates es comencava a parlar del servei i em va semblar que tenia moltes possibilitats. Al donarse d’alta ella, em vaig donar d’alta jo com a contacte seu. Després d’una temporadeta d’anar txafardejant per aquí i per allà, em vaig adonar que m’agradaria provar més a fons les possibilitats que oferia, de manera que vaig començar a pujar les fotos de la sortida de setmana santa. En dues setmanes ja estava practicament convençut de adquirir una llicència de pagament, així que no vaig trigar en invertir trenta euros per una subscripció anual.

A la xarxa es respirava una mena de sensació d’estar en una moguda diferent, en certa manera especial, ja que una companyia que semblava apostar per aspectes de la xarxa que altres no contemplaven, feia pensar en estar de la banda dels rebels de de la guerra de les galaxies. Al cap de pocs dies s’anuncia que Yahoo ha comprat a Ludicorp, i per un moment sembla que es repeteix la típica història del gran es menja al petit. Tot i que des de la empresa s’assegura que no pensen canviar res de la seva filosofia, la cosa ja no fa la mateixa pinta. Avui, però en mirar el correu em trobo que els de Flickr em volen agrair el suport que els he donat en adquirir els seus serveis estant encara en una fase de proves del servei, així que em diuen que dupliquen el periode de subscripció contractat i al mateix temps em donen dues invitacions ‘pro’ per regalar a qui jo vulgui. Un detallàs!!. Així que segons sembla, les coses continuen estant com estaven i si em pregunten, diré que encara millor.

Un altre tema que em crida molt l’atenció d’aquest servei és el component de xarxa social que té. Ja vaig estar força temps intentant entrar a orkut, i quan ho vaig aconseguir, “nunca mas se supo”. Aquí en canvi, tot i que les fotos son el eix central de tot, hi ha un munt de grups d’interessos diversos als que cada dia s’apunta gent nova i hi penja les seves fotos, comentant les dels altres i fent conversa al voltant dels comentaris que fan a les seves fotos. En certa forma no deixa de ser una mena de fotolog colectiu, i si crec que esta tenint mes èxit que altres xarxes socials anteriors és perque té en les fotografies un objectiu molt més delimitat, menys ambiciós, i que a més explota el fet que motíssima gent te cameres digitals i que les fotos d’un mateix venen a ser com els fills, que pel que diuen(perque jo no en tinc) els propis són els més macos (hagués pogut posar un exemple amb els pets però el dia de la fumata m’ha semblat de mal gust aixi qu eno el poso).

I posats donar exemples de coses curioses que poden passar en una xarxa social, que de fet no deixa de ser un reflex de la frase “el món es un mocador” , ple de mocs diuen alguns, aquí podeu veure la història de una noia que feia una foto a uns saltimbanquis a no se quin pais (per dir-ho d’alguna manera) . Els saltimbanquis fan el saltimbanqui, ella els fa una foto, passa un senyor que en veure una noia guapa amb un gran tatuage a l’esquena decideix fer-li una foto. Fins aquí tipic. Arriba el paio a casa seva i penja la foto al flickr, al cap de força dies, una amiga de la fotografa arriba a la pàgina del fotograf i veu la foto, reconeixent inmediatament el tatto de la seva coneguda l’avisa que surt en una foto, de manera que aquesta decideix posar ella també la foto dels saltimbanquis. Es o no és per flipar?!?!?!?

Ara mateix, si la paraula ganapiots et diu alguna cosa i tens un mail a la bústia, amb un seguit de coses extranyes en anglès, clicka, dona’t d’alta al Flickr, visita aquesta pàgina i demana de formar part del grup, hi veuràs algunes fotos que no penjo aquí a la web. Anims que de moment només som tres membres (juanjo, ester i jo). Per als que la paraula no els digui res, o no tinguin el mail, aqui teniu les meves fotos publiques, basicament de coses metereològiques. Bé, si voldrieu tenir la invitació al grup, envieu-me un mail. Deu n’hi doret quin post avui….resumint, que val molt la pena, i a sobre és molt entretingut.

Roger Mas – El temps s’ha trastocat