Es veu que aquest any em dec haver portat bé, per això el tió m’ha portat un ‘vale’ per a un bateig de vol acrobàtic a Sabadell que vaig fer ahir al matí. La nit abans vaig passar una mica de nervis, ho he de reconèixer, però un cop allà estava força tranquil. L’Alex, el pilot, em sembla que era més jove que jo ( cosa cada cop més facil) es va enrotllar molt i em va explicar un munt de coses i detalls. Després d’explicar-me com funcionen els paracaigudes, moment en que et canvia la cara, i d’esperar l’autorització de la torre, vam enlairar-nos en un obrir i tancar d’ulls. Com que tota aquesta setmana ha estat anticiclònica total, l’aire estava molt calmat i a part del soroll del motor tot era com molt tranquil.

Després d’unes comprovacions i alguns consells per no marejar-se, van començar les acrobàcies, qeu si no recordo malament van ser:

1. Un parell de tunels, donar la volta a l’avió sobre el seu propi eix
2. Un looping, aqui va ser on vam arribar a estar a 3g’s i a mi
3. Una pujada en vertical amb caiguda cap a un costat de l’ala
4. Una barrena, anar reduint la velocitat fins que l’avio entr an èrdua i cau fent un tirabuixó
5. Un vol invertit, cap per avall vaja.
6. Una caiguda en picat, vaja com una pedra
7. Un altre parell de tunels mentre esperavem que ens donessin permís per aterrar.

Aterrar, tot i que va ser força ràpid va ser bastant més mogudet que els aterraments d’avions grans. Tot plegat va ser quasi una hora i mitja, entre revisar l’avió, escoltar els consells del pilot, esperar per enlairar-se, vint-i-cinc minuts de vol, aterrar i tornar a ser al bar per memoritzar l’experiència qeu evidentment recomano a tothom. Una cosa que si que he de dir és que per la tarda em sentia com si hagués corregut els 100 metres llisos amb un parell de bombones de butà a les espatlles. Suposo que això dels 3g hi deu tenir força a veure.

Si no teniu por als avions i us ve de gust provar noves sensacions ho recomano moltíssim, jo estic per tornar-hi…

Bones festes i bon any a tothom