Martí

M’arriba un missatge al mòvil:

Enviado 30 Nov 2003:
I finalment en Martí ha nascut per cesària avui a les 9 del matí
Remitente: Xavi RC

Felicitats des d’aquí al Xavi , la Núria, que es recuperi aviat, i al Martí que comença a caminar per aquest món.:

Festa Inauguració Pikaderu Segona part.

Suposo que no en faltara...Ara mateix són les 18:50. Portem el Juan i jo tot el dia preparant la festa d’inauguració del pis. També se’n podria dir Pikaderu Reloaded, però en fi. La gent hauria de venir cap a les 10 i pico , però no sabem exactament qui vindrà. Així que contemplant la possibilitat que vingui molta gent, hem fet la compra com si haguessim de ser 40. Però em sembla que potser son quatre gats, perque els que li havien dit al Juan que vindrien, ara diuen que no…&eacite;s igual, si no s’acaba avui, ens ho acabarem nosaltres més endavant, jejeje…Bé, ja hem netejat tot el pis, ….NO! tot no! encara queda un petit grup irreductible que resisteix a l’invasor….la meva habitació….ara m’hi poso , no se pas si tindr temps….

sona: Margot Bizz (flamenco chill) – Space Gipsy Chill

Hem fet un llarg camí…

I al final SI. Després de molts dies que no anés la web, finalment sembla que els astres s’han posat d’acord i ens han concedit una mica de bona sort. El problema era de la configuració del servidor web. Aquests informàtics……aiiiii…….Des d’aquí agrair a tots els que han pregat per mi i la web durant aquests dies, als que han posat espelmes en altars ocults a les golfes, als que han begut estranyes pocimes curatives dels mals de l’ànima, als que han dit tots els conjurs de santeria perquè la cosa pugui tirar endavant. Gràcies.

El despatx, amb la seva xarxa, les seves, pantalles, els seus ordinadors, les seves cadires...que maco que es!!!I ja posats, ensenyar-vos la causa de tots aquests problemes. I el resultat final. No està malament oi? Alhora dir que les galeries noves ja funcionen. Estan integrades dins de la pròpia pàgina. Això vol dir que esta feta en ASP .NET, és igual, que està bé vull dir…I per si tot això no fos suficient, tamb he arreglat el programa per tal que funcionin correctament els links del RSS. Així es pot accedir a la web des de la visualització que fan els NewsFeeder’s, com el RSS Bandit que és el que faig servir jo i la veritat es que va bastant bé i és molt pràctic.

Tinc moltes coses per explicar d’aquests ultims dies, però ara mateix, per variar no em recordo de res. Ara endavant les ‘atxes’!!!!

sona Garbage – Parade (ja tinc bafles també!!!)

 

Les fotos de la boda del Ricard i la Natàlia

Els nuvis de poca estona.Per fí. Ja he posat les fotos de la Boda del Ricard i la Natàlia. He trigat perque n’hi havia moltes i tocar els nivells i tal és llarg. La primera que surt a l’index de galeries està fora d’ordre, però ho he fet perque es vegi la primera al mosaic, que sinó tornva a sortir la meva germana a la primera foto i després s’emprenya pq no té res que veure amb les fotos (bé, a mitges perquè si hi era és que alguna cosa hi tenia a veure). I a tots els que hi vam ser, recordar que vam dir que les posariem en comú hi fariem alguna història. Doncs ja quedarem. Per aquí sota hi ha el meu mail.

sona : ExtreChinato y Tu – Abrazado a la tristeza’

Buscador de tres al cuarto.

Després d’uns dies de penosos treballs (es guasa), he posat un buscador. No és molt llest, però per al que ha de fer per ara ja esta bé. Es pot veure el link a l’esquerra. Hi ha però un problema amb les paraules que contenen accents, perque el codi del caracter de l’accent no el reconeix. Es igual, que s’ha de millorar, però de moment és el que hi ha. A part d’aix6ograve;, el problema que hi havia l’altre dia no he tingut temps d’arreglarlo, però com que era degut a que era primer de mes, doncs que fins el mes que ve no me’l tornare a mirar.

sona : Enigma – Shadows in silence

Millores a les galeries

Després que se m’hagués comentat que l’índex de galeries de fotos, sí, el llistat aquell tant cutre, no s’entenia gens i que era molt difícil, al final avui he pogut trobar el temps de refer-lo a millor, espero.Els que deixen de ser solters. I per celebrar-ho, finalment posarem les fotos del Sopar de Comiat de Solters del Ricard i la Natàlia, que es casen el proper dissabte. Doncs res, que des d’aquí moltes Felicitats. Ah! i per cert, ara que heu posat totes les pomes podrides juntes en un sopar per escalfar motors, prepareu el fiestón, perquè hi ha gent que li falta "entrenu".

 

Tornant als canvis, la veritat és que veient la primera foto de la galeria, t’adones a cop d’ull de que has estat fent durant els últims dies. Fa pensar…, en la de coses que s’arriben a fer, amb la quantitat de gent que tens la sort de conèixer, els llocs que arribes a anar i lo bé que t’ho pots arribar a passar. Quasi que m’avergonyeixo. Ara sí, espero que ningú s’avergonyeixi de sortir i si us plau que no em posi una demanda, si el tema s seriós, amb un missatge personal n’hi ha prou i les seves peticions seran escoltades.

B doncs aquí va el missatge d’avui. Fins el proper.

sona: Muse – time is running out

hombre precavido vale por dos.

Ja sé que ahir vaig dir que avui penjaria les fotos del sopar del dissabte, però és que acabo d’arribar a casa i hi ha una de llamps i trons que fa por. I com que “hombre precavido vale por dos”….pararem l’ordinador, el modem, la tele…

sona: Sidonie – Venusian dreams

 

Festa d’Aniversari del Morrosko….tela!!

La barra a petar!!

Dissabte. Ahir es va celebrar la Festa del 7è Aniversari del Morrosko. Obviament, i com ve essent habitual hi ha fotos censurades però en fi… ja fa temps que vaig adonar-me que endur-se la càmara de festa és com anar amb un notari al darrera tota la nit. Un notari que no es troba en el mateix estat que tu i que no perd cap detall del que fas o deixes de fer, i no només tu, sinó que sovint agafa vida pròpia i se’n va a llocs on tu ja no hi ets. Allà aprofita i tamb fa de notari de les vides dels altres que m’envolten. En nits com les d’ahir s quan surt el notari de festa i fa la seva feina, i la fa ben feta, perquè dóna fe. I això precisament és el que fan les fotos, donar fe que estaves a no sé on, fent no sé que, amb no sé qui, no sé com, no sé perquè. En qualsevol cas, m’agrada molt anar de festa amb la càmara perquè m’ajuda a recordar moments que sinó es perdrien.

Val a dir que aquest matí havia quedat per anar a jugar a futbol, però al final no ha pogut ser. Sap greu, però és que el matí no ha passat per casa, ha dit que no li anava bé però que enviava la tarda directament. D’aquí a una hora em passarà a buscar per casa la meva germana, que avui me’n vaig de festa amb ella. Diria que no ha passat mai això, però ja se sap sempre hi ha una primera vegada. Suposo que el fet que ens trobessim al concert de Hotel Cochambre al Aquelarre de Cervera ja l’haurà posat en la pista de quina mena d’element que té per germà. Es clar que potser sóc jo el que s’emporta una sorpresa, però jo intentar fer el que han de fer els germans grans, donar exemple. De totes formes em sembla que no serà un fiestón perque en teoria és un sopar de despedida de solter/a, però això no se sap mai. Demà la continuació.

PS: merda, no tinc bateries per la càmara…..

sona : Oumou Sangare – Saa Magni

Escenes Urbanes al COAC

La presentació de la Expo Escenes Urbanes

Ahir vam anar tota una colla de gent a la inauguració de la exposició de fotos d’Escenes Urbanes del Xavi Padrós (buscant pel nom se’n veuen algunes), al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que podeu anar a veure aqui.

La veritat és que vaig estar a punt de no baixar, perquè fins última hora vaig estar liat amb les "reformes" del pis, vaja, fent taules i penjant coses de les parets, el normal. De fet, males llengues ja donaven per fet que no baixava, però al final si que vaig baixar, amb l’Ester i el Juan. Vam arribar just a temps de trobar aparcament, el Col·legi d’Arquitectes, poder entrar i flipar una estona. Hi havia moltíssima gent!!! El Xavi era allà al mig de tothom, i al cap de res va fer uns parlaments i tot. Estàvem al·lucinats. Suposo que ens haurem d’anar acostumant a tenir amics ‘famosos’. Al cap d’una estona, vam veure que en realitat eren tres inauguracions a la vegada, una d’un concurs de no se què de pisos de lloguer per a joves que va fer que hi hagués un de la generalitat fent uns discursets. Si fos veritat una quarta part del que va dir que volien fer…..ai Déu meu senyor!!! aixòs de l’habitatge esta fatal…en fí deixem aquest tema…

Després de la expo, vam anar a un bar que em sembla que es deia Babia que estava allà al costat, i com no, vam començar a liar-la. Va ser genial.

Avui m’he llevat tard per agafar forces pel finde. Per començar, avui s la festa d’aniversari del Morrosko. Em sembla que és el setè aniversari, però no ho tinc gaire clar. Demà tinc una mena de sopar de despedida de solter, que no és una despedida "com il faut" perquè de fet també ve la núvia i a més no hi haura stripper i no em fan pagar 10 billets. A més ara començen les Festes de la Mercè i s clar, s’hi haurà d’anar, sobretot al BAM, que venen La Buena Vida , Sidonie, Cathy Claret, i mogollón d’altres grups. El problema de tot plegat serà anar a treballar el dilluns.

 

sona : La buena vida – Matine

Oasi o miratge

Cadires per la consciencia...Dimecres, de vacances. Després de molts dies, sembla que en Juan tenia raó: "Esto va a ir parriba".Es estrany, poques vegades els indicadors interns assenyalen un canvi a millor. Potser sóm massa incrèduls amb les coses bones, escèptics de les pròpies possibilitats, desconeguts de nosaltres mateixos i no parem atenció al fet que realment hi ha coses que si que van "parriba". El problema s mantenir-se….això deu ser el que tots els de Operacion Triunfo ja deuen saber a hores d’ara. Es a dir, després de 4 dies sense fumar, agafant-se les coses amb calma, netejar i fer el marujo de bon grat, anar tot el dia amunt i avall fent un munt de coses constructives, no haver-se emprenyat amb ningú i lo més espectacular de tot, haver començat a anar al gimnàs a fer Tai-txí, al final et plantejes quan pot durar tot això. No pot ser real, em trobo en un oasi de bons propòsits dins el desert de la desmotivació, o realment s’ha arribat al final de l’horitzó, amb un món nou de bones actituts. Qui sap…ja m’agradaria que aquest curs fos com aquests 4 ultims dies…Es clar que durant aquest curs no estaré de vacances com ara mateix i això em fa sospitar que quan torni a la normalitat tot serà com era abans. M’emportar un grapat de sorra de l’oasi per mirar-me’l quan sigui lluny.

Bé, que ja he penjat les fotos
del sopar d’Aniversari de la Patri a lo Palauet del 15/9/2003.

sona : Stigmato Inc – La meaison de la trompette