Un diumenge qualsevol? potser si, a menys que sigui una diada electoral. I no pel fet que anar a votar sigui una grandíssima responsabilitat que ens tregui a tots el son dia si i dia tamb, sinó perquè tothom sap que quan vas a votar cal anar-hi amb botes d’aigua, no sigui cas que s’inundi el col·legi electoral i no puguis anar a votar. En menys de cinc minuts s’ha posat a pedregar i s’ha inundat tot. I els meus amics a la platja….
Ahir, en plena jornada de reflexió, ens vam dedicar a celebrar amb un sopar marroquí el primer any que fa que les Esters i el Juanjo comparteixen vivenda. Vam estar tota l’estona reflexionant, ho prometo. Les fotos del final són d’un concert d’uns paios que van tocar a la Festa de la terra que es va fer a la Sèpia Verda. Una mena de pirats que tenien de líder un pseudo-Elvis Presley de Reus i que la van muntar grossa… amb tota la nata i tal…en fi…
sona: Mastretta – Laguna seca
No dir la hora a la que m’he llevat avui per decència, o vergonya, noms dir que encara no ho sortit de casa i ja no crec que ho faci. Avui, per si algú no ho savia, juga el Boca contra el River plate i evidentment tinc la casa plena d’argentins. Jo no s que sigui molt futbolero però escoltar els comentaristes i veure com viuen el futbol fa gràcia. Ara estan a la mitja part i de moment guanya el River per 1-0, si al final queden dos a un m’enportar 15 euros de la porra. Si, hi ha 15 persones!!!.
Aquest cap de setmana, per variar, dos dies seguits sortint per Barcelona, i ja van tres caps de setmana…estar canviant d’hàbits? no se, no se…El divendres, a part d’anar a una festa en un local, no recordo gaire b què vaig fer perque el dissabte vaig anar a veure al Carlinhos Brown que s’emporta tota la meva atenció d’aquest finde. Fins fa un parell de setmanes que em van dir que es muntava una rua de carnaval al Passeig de Gràcia ni sabia qui era aquest home, però com que hi havia tanta expectació vam decidir anar a veure el que. Sort que vam baixar en tren, perquè el colapse va ser considerable. Al diari deien que hi van assistir unes 400.000 persones. no s si eren ms o menys però la quantitat de gent em va recordar la manifestació contra l’ocupació d’Irak del 15 de febrer de l’any passat, però en lloc d’estar tothom seriós, tothom estava com posseït per la festa. Hi va haver moments que feia por i tot sobretot a la pujada cap a la Diagonal perque anavem com en un riu de gent que et portava on volia. A la baixada ja hi havia una mica menys de gent i es podia caminar a pròpia voluntat. Vaig acabar cruixit, sobretot dels genolls, però els carajillos fan miracles , així que vam decidir sortir de bars pel centre. A partir d’aquí tot torna a ser una mica confús, com sempre, però segur que m’ho vaig passar molt b. Ja pel matí, ens van fer bufar i vam acabar a comisaria….no per res, ara es veu que s el procediment habitual dels positius, però va ser bastant ‘diferent’.
) , les del