Un dilluns profitós? un dilluns de festa, segur. Avui per fí he endreçat la meva habitació, b de fet noms he començat perque malgrat estar-hi tot el dia el final ni he acabat. A veure si començant de mica en mica podem posar una mica d’ordre al que m’envolta.
Ara fa una estona estava aquí al pis sopant i comentant que creia que d’aquí a molts anys (si hi arribem) el progrs s’aturaria perquè al final la gent no podria assimilar tot el coneixement necessari per poder-hi aportar quelcom ms, la típica conversa de dilluns, vaja. Doncs arrel d’això el Juan, el company de pis, deia que ell no hi estava d’acord i que no creia pas això perquè la gent s’anirà especialitzant ms, de fet ja passa, i que cadascú anirà avançant en el seu camp. Que el que realment importa s com t’expliquen les coses i no la quantitat de coses que t’obliguin a assimilar, s a dir que encara que t’expliquin ms coses si ho fan b no tens perque arribar al teu límit de comprensió. I per il·lustrar que això s cert, què millor que un bon exemple. La equació general del moviment:
e= v · t
o sigui , espai s igual a velocitat per temps. Doncs això, que estàs a classe, apuntes el que t’acaben de dir i vinga endavant, que si no se què no se quantos, i al final algu et pregunta, " escolta, la física què s?" "Doncs formules no?". En canvi el Juan defensa que en realitat hi ha coses que fins i tot sabem sense saber-les i que si en lloc de dir-te la definició anterior et pregunten:
Si vas a Barcelona en bicicleta y tu padre va en coche, quien llegara antes?
I respons " mi padre", doncs ja està s això!! no es pot explicar millor i a ms a ms resulta que ja ho sabies!! impressionant, si senyor. T raó.
sona : Michael Nymann – chasing sheep is best left to shepperds

 He vist que fa molts dies que noms parlo de festes o de paranoies rares i que tinc altres seccions literalment abandonades. No s que no hi hagi coses a dir, però potser no em motiven tant.
He vist que fa molts dies que noms parlo de festes o de paranoies rares i que tinc altres seccions literalment abandonades. No s que no hi hagi coses a dir, però potser no em motiven tant. No dir la hora a la que m’he llevat avui per decència, o vergonya, noms dir que encara no ho sortit de casa i ja no crec que ho faci. Avui, per si algú no ho savia, juga el Boca contra el River plate i evidentment tinc la casa plena d’argentins. Jo no s que sigui molt futbolero però escoltar els comentaristes i veure com viuen el futbol fa gràcia. Ara estan a la mitja part i de moment guanya el River per 1-0, si al final queden dos a un m’enportar 15 euros de la porra. Si, hi ha 15 persones!!!.
No dir la hora a la que m’he llevat avui per decència, o vergonya, noms dir que encara no ho sortit de casa i ja no crec que ho faci. Avui, per si algú no ho savia, juga el Boca contra el River plate i evidentment tinc la casa plena d’argentins. Jo no s que sigui molt futbolero però escoltar els comentaristes i veure com viuen el futbol fa gràcia. Ara estan a la mitja part i de moment guanya el River per 1-0, si al final queden dos a un m’enportar 15 euros de la porra. Si, hi ha 15 persones!!!. Aquest cap de setmana, per variar, dos dies seguits sortint per Barcelona, i ja van tres caps de setmana…estar canviant d’hàbits? no se, no se…El divendres, a part d’anar a una festa en un local, no recordo gaire b què vaig fer perque el dissabte vaig anar a veure al Carlinhos Brown que s’emporta tota la meva atenció d’aquest finde. Fins fa un parell de setmanes que em van dir que es muntava una rua de carnaval al Passeig de Gràcia ni sabia qui era aquest home, però com que hi havia tanta expectació vam decidir anar a veure el que. Sort que vam baixar en tren, perquè el colapse va ser considerable. Al diari deien que hi van assistir unes 400.000 persones. no s si eren ms o menys però la quantitat de gent em va recordar la manifestació contra l’ocupació d’Irak del 15 de febrer de l’any passat, però en lloc d’estar tothom seriós, tothom estava com posseït per la festa. Hi va haver moments que feia por i tot sobretot a la pujada cap a la Diagonal perque anavem com en un riu de gent que et portava on volia. A la baixada ja hi havia una mica menys de gent i es podia caminar a pròpia voluntat. Vaig acabar cruixit, sobretot dels genolls, però els carajillos fan miracles , així que vam decidir sortir de bars pel centre. A partir d’aquí tot torna a ser una mica confús, com sempre, però segur que m’ho vaig passar molt b. Ja pel matí, ens van fer bufar i vam acabar a comisaria….no per res, ara es veu que s el procediment habitual dels positius, però va ser bastant ‘diferent’.
Aquest cap de setmana, per variar, dos dies seguits sortint per Barcelona, i ja van tres caps de setmana…estar canviant d’hàbits? no se, no se…El divendres, a part d’anar a una festa en un local, no recordo gaire b què vaig fer perque el dissabte vaig anar a veure al Carlinhos Brown que s’emporta tota la meva atenció d’aquest finde. Fins fa un parell de setmanes que em van dir que es muntava una rua de carnaval al Passeig de Gràcia ni sabia qui era aquest home, però com que hi havia tanta expectació vam decidir anar a veure el que. Sort que vam baixar en tren, perquè el colapse va ser considerable. Al diari deien que hi van assistir unes 400.000 persones. no s si eren ms o menys però la quantitat de gent em va recordar la manifestació contra l’ocupació d’Irak del 15 de febrer de l’any passat, però en lloc d’estar tothom seriós, tothom estava com posseït per la festa. Hi va haver moments que feia por i tot sobretot a la pujada cap a la Diagonal perque anavem com en un riu de gent que et portava on volia. A la baixada ja hi havia una mica menys de gent i es podia caminar a pròpia voluntat. Vaig acabar cruixit, sobretot dels genolls, però els carajillos fan miracles , així que vam decidir sortir de bars pel centre. A partir d’aquí tot torna a ser una mica confús, com sempre, però segur que m’ho vaig passar molt b. Ja pel matí, ens van fer bufar i vam acabar a comisaria….no per res, ara es veu que s el procediment habitual dels positius, però va ser bastant ‘diferent’.