Archive for January, 2004

Expectació

Després de l’últim post he de dir que tot i que tinc molts altibaixos, ahir de matinada em vaig adonar que en realitat estic fent petites variacions sobre una assimptota horitzontal. No arribo mai massa amunt ni massa avall, i donat que aquesta segurament està per sobre la mitja, em realitat no em puc queixar gaire. De fet si que puc, tothom pot, però els meus arguments són més febles del que em penso.

Aquesta setmana es podria agafar de clar exemple dels girs de l’atzar. Tot el tema que estem vivint a Catalunya és tant increible que fa que Matrix quedi petita. Els rumors que corren per internet i les formes com ens arriben són tant originals que només es podrien superar a si mateixos si al final fossin reals. La Cayetana Guillén Cuervo (Bacon Number:3), vols dir? a mi tant me fot, però que fort no?. El Mydoom tot el dia tocant els ous, el D que ara treballa al meu costat, els meus pares que em truquen de nit per preguntar la matricula del cotxe de la meva mare que s’ha perdut (el cotxe no ella), el regal inesperat d’uns amics en plan ‘porque hoy es hoy’, les revelacions nocturnes, les propies excentricitats……vale, prou.

Avui donen els XVIII Premis Goya de cinema. No és que sigui molt cinèfil i que estigui pendent dels resultats, però he de reconèixer que aquest any intentar seguir la ceremònia. Per varis motius, no necessàriament per aquest ordre, o si…:

  • La Laia Marull podria obtenir el prmi a millor actriu. Recordar que ja va obtenir el premi a la millor actriu revelació a Fugitivas.
  • La pelota vasca. La piel contra la piedra, està nominada a millor documental
  • L’any passat ja es va liar un percal per l’acció de protesta dels actors en contra de la ocupació militar de l’Irak, i el govern central es va emprenyar molt, que guai. Aquest any, les coses estaràn més sota control, però tot i aixi…
  • La AVT, convoca una concentració de protesta per avui a la tarda per protestar per la nominació de La pelota vasca a millor documental, i a més a més repartiran adhesius amb el lema ETA NO , a la porta de la cerimònia.
  • Ahir en Medem va enviar una carta titulada ‘SOS’ mencionant aquest boicot i denunciant la gran hipocresia que està alimentant-se amb la seva película , i més en aquesta setmana on ara resulta que els catalanys som poc menys que terroristes.
  • La presentadora de l’acte serà, ni més ni menys que Cayetana-Guilln-Cuervo-Cagate-Lorito-Como-Sea-Cierto, molt adient als temps que corren. Aquests de la tele1 no deixaràn de sorprendre’m
  • El lema d’aquesta entrega dels Goya és ‘Iberoamèrica’, molt adequat en els temps de neoimperi de tres al quarto que ens volen vendre. Sortirà el Eduardo Galeano (II)enumerant las venas abiertas de america latina? no ho crec pas perquè no hi hauria temps material de dir-les totes.
  • Hi ha un munt de películes nominades que he vist i m’han agradat: Soldados de Salamina, Te Doy mis Ojos, Dias de futbol, Torremolinos 73, Al sur de Granada, Carmen, La gran aventura de Mortadelo y Filemón, La Pelota Vasca, Goodbye Lenin, Soñadores, Historias Mínimas (tela le de películes espanyoles que he vist aquest any no? la última ni m’enrecordava d’haver-la vist, va ser l’any passat?)
  • Tamb hi ha películes que volia veure i no he pogut: Noviembre, En la ciudad, i sobretot, Mi vida sin mi.
  • Si puc veure la cerimònia, ho faré en un equip de Home Cinema acabat d’estrenar a casa del X i la E i amb els amics per poder comentar.

Tot plegat és una bona llista de motius oi? mira que com marxi la llum o algo…. Per cert, que demà, si tinc ous de llevar-me d’hora aniré a fer una cosa molt guai, però com que segurament no, no dic ni el què…

sona : Yann Tiersenn- (BSO Good Bye Lenin) Mother’s journey

 

Muntanya russa

No se ni on soc....

Aquesta setmana no està essent gaire agradable. Així com la setmana passada tenia l’esperit pels núvols sense motiu aparent, aquesta el tinc sota mínims, i també per cap motiu. Es molt decebedor estar a dalt de tot i de cop trobar-se sota terra, i el que encara és pitjor és que sé que tot plegat m’ho estic fent jo. El que passa és que no sé perquè ni com. De fet, sense cap estímul posotiu o negatiu, i fent el que acostumo a fer sempre, en menys de 10 dies he fet un canvi positiu brutal per fer-ne un de negatiu. A part d’estar nedant en les aigues d’un riu que ens empeny qui sap on a tots, vulguem o no, he de veure passsar el paisatge des d’una muntanya russa a tota velocitat. De seguida que pugui intentar viatjar amb alguna cosa que tingui timó per poder navegar encara que sigui riu avall, i amb una mica de sort amb unes veles ben grans per quan bufi el vent remuntar el corrent. Qui sap? potser serà dema…..

sona : El Columpio asesino – Chemical Lovers

1974

Al meu carrer a vegades li agrada recordar el passat, tornar a altres instants, veure altres cares, altres jocs, altres xafarderies de portal…Si surts de casa de cop, potser l’enxampes en mig dels seus records, ell però, de seguida dissimula i torna ràpidament al present. A vegades se li oblida posar-ho tot a lloc.

sona : Pauline en la playa – No haylugar.

Surrealisme (III)

Doncs per no baixar el ritme, que millor que anar a un cinema a veure ‘La Pelota Vasca’? Això suposo que és el que ha pensat tota la gent que ens hem presentat al cinema Imperial de Sabadell . Que per cert quin nom han anat a triar, d’acord que abans hi havia un cine al mateix lloc que es deia així, però per això es fan les coses de nou, no? per fer-les diferents….i el nom hagués estat un canvi afortunat. Doncs bé, Els del cinema amb tanta gent suposo que han pensat que farien l’agost i potser per això han decidit vendre el doble d’entrades que permetia l’aforament de la sala. Evidentment, quan han obert les portes i de forma lògica la gent que tenia entrada ha pretès entrar, asseure’s i veure una bona peli, però, OH!! atenció!!!! no hi cabem pas. Després de força confusió, i un intent fallit de posar la peli, al final no han deixat entrar més gent i la han posat. Els que no han pogut entrar no sé pas que han fet, nosaltres la hem vist asseguts a terra. Ah, si, per cert, la entrada només eren 5 eurus de res….La peli? brutal, la vull tornar a veure. En acabar, hem anat a queixar-nos i…OH!! sorpresa altre cop. No ens volen donar el llibre de reclamacions. Per cert que quan jo ja havia marxat, al final hi ha anat la policia i ni així han volgut deixar el llibre de reclamacions. Si és que estem rodejats de cafres i no ho volem veure……

En fí, que si algú llegeix això i estava al cinema, que exerceixi el dret a queixar-se. Jo si puc ho far demà i sinó la setmana que ve. Es molt tard. plego veles, nanit.

sona : Pauline en la playa – Paralai ( de veritat que m’ha agafat fort…)

Surrealisme (II)

ufff...!!

Sóc jo que estic molt malament, o aquí hi veig un tanga?… per sort, a tothom que li he ensenyat la foto, hi veu d’entrada el mateix que jo. Estic segur que els responsables de publicitat de la casa d’aquesta camara digital no s’imaginaven que les seves tanques es convertirien en missatges subliminals obscens……..o si que soc jo? és igual…

sona : Pauline en la playa – Termitas mariposas y otras cosas. (no puc parar)

Surrealisme (I)

ein???

Això és la entrada del lloc on treballo….I jo em pregunto els ascensors els van inventar per no haver de pujar escales no? El món va del revés…..

sona : Bjork – Possibly Maybe

Pujada

Ara que començo a veure que en el fons la utopia és possible i que el primer que cal fer és creure-se-la, també veig que no és pas fàcil i que cal estar molt ben predisposat. Evidentment quan tot rutlla no es fa gaire complicat, però la prova del nou de la mentalització arriba quan les coses es torçen i aleshores es veu si hem fet bé els deures. Avui, contrastant amb ahir, l’exàmen ha estat una mica més difícil del que esperàvem i francament no sé si em mereixo l’aprovat. Pensarem que els justos van al cel,que la nota final prové de la mitja, demà serà un altre dia i que al final, segur, passarem de curs.

sona : Frederik Rousseau – Seventh Circle

Termitas y otras cosas

Després de força dies de no anar a cap concert arriba un finde en que divendres i dissabte de concert. Una mica en la línia del "Querias caldo?…" però en el sentit bo de la frase. El divendres, tot i el baixón físic i mental i la apatia típica dels divendres per la tarda, al final vam trobar la força per movilitzar-nos i anar a ‘El Mundo Caníbal’ a veure
el concert
de 08001. El nom correspòn al codi postal del barri del Raval de Barcelona d’on són la majoria dels músics del grup. Bé, de fet hi viuen, però les seves arrels són ben lluny ja que són inmigrants de diversos paisos. La mescla és txulíssima, i molt arreglada, tant aviat toquen sons nord-africans com flamencs i porten un muntatge molt currat, sobretot amb la projecció
d’imatges durant el concert. I això que es veu que porten poc temps actuant i aquest estiu un dels cantants sempre havia de preguntar quan havia ’entrar…Els ha sobrat temps per assajar , el concert va ser brutal.

Mar i Alicia : Pauline en la playaI el dissabte, amb el munt de opcions que hi havia, al final la més precipitada va ser la que va triomfar. Anar al
concert
de Pauline en playa (entrevista )a la Sala Apolo. He de dir que tot i que tenia de feia poc tots els discs, amb prou feines els havia escoltat i tret de la que sona més a la radio, no coneixia cap canço. I ara buscant links per posar, m’assabento que el grup el lideren Mar i Alicia, que són dues germanes de Gijón i que abans estaven en un grup que es deia UnderShakers (clickeu que hi surten fotos molt bones de’elles). El nom es veu que el van treure del nom de una película de Eric
Rohmer
, ens haurem de posar al dia…L’últim disc es diu ‘Termitas y otras cosas’

Al concert hi vam arribar mitja hora abans i no hi havia gaire gent, molt poca de fet, hi havia partit de futbol…la mitja horeta d’espera vam poder fer un viatge curt. Com es pot veure a les fotos, estava a primera fila i les tenia just al costat, s’arribava a veure la tensió a les mans quan tocaven la guitarra. També he de dir que em van agradar més al concert que al disc, però suposo que això s massa normal com per aportar alguna informació, tot sempre mola més en directe. Desprs d’algunes revelacions místiques que vaig tenir a mig concert, vam anar a parar a un lloc que es diu l’atelier (o algo així) . Era un lloc que no era pas un bar,ni una discoteca, ni un pub, pero vam pagar 4euros per entrada i consumició. Un numero poc rodó, però vaja. A dins hi havia molta gent apilonada en una mena de safareig on hi havia música així de ‘guais’ (no sé com dir-li, guais és el que més s’escau) i una noia pintava per darrera, amb les mans, un plàstic transparent. Tot plegat va ser molt suggerent i et trobaves com en una mena de somni….s’haurà de repetir.

Bé, que com a resum, un cap de setmana diferent, complet i molt ben aprofitat. Ah, si ,és veritat, lo del marrón que deia l’altre dia….tot va anar força bé, almenys per a mí. Per altres no tant…

PD: les revelacions místiques de mig concert ja les dir un altre dia.

sona: Pauline en la Playa – Me acurruco

 

 

08001

A vegades cal tancar la porta.

 

 

 

 

 

 

Ahir vaig anar a a veure 08001. Imagineu-vos-ho….

sona: Death cab for cutie – This is the new year

Punt de fractura

Ara xatejant pels puestus he recordat que demà hiha un acte al que estic convocat i del que no m’han passat el guió. Només sé per sobre de que va i no sé com sortirà la cosa. El que sí que sé és que si es torça una mica pot ser un dia d’aquells sonats. Si no es torça, doncs res. Espero que tot sigui per a bé.

Sona: Olivier Rnoir amd Lethu – A oi