Termitas y otras cosas

Després de força dies de no anar a cap concert arriba un finde en que divendres i dissabte de concert. Una mica en la línia del "Querias caldo?…" però en el sentit bo de la frase. El divendres, tot i el baixón físic i mental i la apatia típica dels divendres per la tarda, al final vam trobar la força per movilitzar-nos i anar a ‘El Mundo Caníbal’ a veure
el concert
de 08001. El nom correspòn al codi postal del barri del Raval de Barcelona d’on són la majoria dels músics del grup. Bé, de fet hi viuen, però les seves arrels són ben lluny ja que són inmigrants de diversos paisos. La mescla és txulíssima, i molt arreglada, tant aviat toquen sons nord-africans com flamencs i porten un muntatge molt currat, sobretot amb la projecció
d’imatges durant el concert. I això que es veu que porten poc temps actuant i aquest estiu un dels cantants sempre havia de preguntar quan havia ’entrar…Els ha sobrat temps per assajar , el concert va ser brutal.

Mar i Alicia : Pauline en la playaI el dissabte, amb el munt de opcions que hi havia, al final la més precipitada va ser la que va triomfar. Anar al
concert
de Pauline en playa (entrevista )a la Sala Apolo. He de dir que tot i que tenia de feia poc tots els discs, amb prou feines els havia escoltat i tret de la que sona més a la radio, no coneixia cap canço. I ara buscant links per posar, m’assabento que el grup el lideren Mar i Alicia, que són dues germanes de Gijón i que abans estaven en un grup que es deia UnderShakers (clickeu que hi surten fotos molt bones de’elles). El nom es veu que el van treure del nom de una película de Eric
Rohmer
, ens haurem de posar al dia…L’últim disc es diu ‘Termitas y otras cosas’

Al concert hi vam arribar mitja hora abans i no hi havia gaire gent, molt poca de fet, hi havia partit de futbol…la mitja horeta d’espera vam poder fer un viatge curt. Com es pot veure a les fotos, estava a primera fila i les tenia just al costat, s’arribava a veure la tensió a les mans quan tocaven la guitarra. També he de dir que em van agradar més al concert que al disc, però suposo que això s massa normal com per aportar alguna informació, tot sempre mola més en directe. Desprs d’algunes revelacions místiques que vaig tenir a mig concert, vam anar a parar a un lloc que es diu l’atelier (o algo així) . Era un lloc que no era pas un bar,ni una discoteca, ni un pub, pero vam pagar 4euros per entrada i consumició. Un numero poc rodó, però vaja. A dins hi havia molta gent apilonada en una mena de safareig on hi havia música així de ‘guais’ (no sé com dir-li, guais és el que més s’escau) i una noia pintava per darrera, amb les mans, un plàstic transparent. Tot plegat va ser molt suggerent i et trobaves com en una mena de somni….s’haurà de repetir.

Bé, que com a resum, un cap de setmana diferent, complet i molt ben aprofitat. Ah, si ,és veritat, lo del marrón que deia l’altre dia….tot va anar força bé, almenys per a mí. Per altres no tant…

PD: les revelacions místiques de mig concert ja les dir un altre dia.

sona: Pauline en la Playa – Me acurruco