Ahir vam anar tota una colla de gent a la inauguració de la exposició de fotos d’Escenes Urbanes del Xavi Padrós (buscant pel nom se’n veuen algunes), al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que podeu anar a veure aqui.
La veritat és que vaig estar a punt de no baixar, perquè fins última hora vaig estar liat amb les "reformes" del pis, vaja, fent taules i penjant coses de les parets, el normal. De fet, males llengues ja donaven per fet que no baixava, però al final si que vaig baixar, amb l’Ester i el Juan. Vam arribar just a temps de trobar aparcament, el Col·legi d’Arquitectes, poder entrar i flipar una estona. Hi havia moltíssima gent!!! El Xavi era allà al mig de tothom, i al cap de res va fer uns parlaments i tot. Estàvem al·lucinats. Suposo que ens haurem d’anar acostumant a tenir amics ‘famosos’. Al cap d’una estona, vam veure que en realitat eren tres inauguracions a la vegada, una d’un concurs de no se què de pisos de lloguer per a joves que va fer que hi hagués un de la generalitat fent uns discursets. Si fos veritat una quarta part del que va dir que volien fer…..ai Déu meu senyor!!! aixòs de l’habitatge esta fatal…en fí deixem aquest tema…
Després de la expo, vam anar a un bar que em sembla que es deia Babia que estava allà al costat, i com no, vam començar a liar-la. Va ser genial.
Avui m’he llevat tard per agafar forces pel finde. Per començar, avui s la festa d’aniversari del Morrosko. Em sembla que és el setè aniversari, però no ho tinc gaire clar. Demà tinc una mena de sopar de despedida de solter, que no és una despedida "com il faut" perquè de fet també ve la núvia i a més no hi haura stripper i no em fan pagar 10 billets. A més ara començen les Festes de la Mercè i s clar, s’hi haurà d’anar, sobretot al BAM, que venen La Buena Vida , Sidonie, Cathy Claret, i mogollón d’altres grups. El problema de tot plegat serà anar a treballar el dilluns.
sona : La buena vida – Matine
Dimecres, de vacances. Després de molts dies, sembla que en Juan tenia raó: "Esto va a ir parriba".Es estrany, poques vegades els indicadors interns assenyalen un canvi a millor. Potser sóm massa incrèduls amb les coses bones, escèptics de les pròpies possibilitats, desconeguts de nosaltres mateixos i no parem atenció al fet que realment hi ha coses que si que van "parriba". El problema s mantenir-se….això deu ser el que tots els de Operacion Triunfo ja deuen saber a hores d’ara. Es a dir, després de 4 dies sense fumar, agafant-se les coses amb calma, netejar i fer el marujo de bon grat, anar tot el dia amunt i avall fent un munt de coses constructives, no haver-se emprenyat amb ningú i lo més espectacular de tot, haver començat a anar al gimnàs a fer Tai-txí, al final et plantejes quan pot durar tot això. No pot ser real, em trobo en un oasi de bons propòsits dins el desert de la desmotivació, o realment s’ha arribat al final de l’horitzó, amb un món nou de bones actituts. Qui sap…ja m’agradaria que aquest curs fos com aquests 4 ultims dies…Es clar que durant aquest curs no estaré de vacances com ara mateix i això em fa sospitar que quan torni a la normalitat tot serà com era abans. M’emportar un grapat de sorra de l’oasi per mirar-me’l quan sigui lluny.
Per cert, avui és l’ultim dia que el Fly viurà a casa. Adéu Fly.
Aquests dies he provat de posar un contador de les visites actives i del total, es pot veure a l’esquerra, a la pàgina principal. Avui, anant en cotxe i parat en un semafor he vist el gual més petit del món. sort que estava marcat que hi surten vehicles perque sinó hi hagués deixat el cotxe davant. Potser estaria bé estar-se una tarda a veure com hi passen…