La barba creix sola

Les hores passen, els dies també, i ja som a dijous altre cop. Ja feia molt de temps que no em veia obligat a escriure sobre la meva fixació en els dies de la setmana. Ara, però, el que més insistentment em truca a la porta és parlar d’una sensació que fa uns dies que tinc. La setmana passada vaig estar malalt, no sé si ho havia comentat, i vaig arribar a 39 de febre. La questió és que des que em vaig recuperar, em comporto de manera extranya. M’explicaré.Jo, i ho podeu preguntar a qui vulgueu, no sóc pas una persona que es caracteritzi per la seva paciència ,tranquilitat i impassibilitat davant de les circumstàncies, vaja que sovint m’han dit que em queixo molt i que puc arribar a tenir mala baba, a part de ser una mica pessimista. Però aquesta ultima setmana això ha canviat. Ja fa dies que puc dir que estic content, que estic de bon humor perque si, que no em poso nerviós i que per contra em trobo que he de calmar a altres persones. Ah, i per si això no fos poc, fa una setmana que no fumo, i no pas perque m’ho hagi proposat, sinó perque no ho faig. Sembla una ‘perogrullada’, pero és com quan et pregunten si t’estas deixant la barba, "La barba? jo no me la deixo, és ella que va creixent sola…". La veritat és que em desconcerto. Aquesta tarda venint cap a casa m’he enrecordat de una serie que feien fa temps, aqui li deien "El Salt", pero en anglès es deia ‘Quantum Leap’. Era un paio que anava saltant en el temps i caient dins la consciencia de les persones, sempre per arreglar-los algun problema vital. Doncs en fí, que estava pensant a veure si no tindré algun problema com els de la sèrie, i en lloc de ser jo, sóc el prota. No sé, seria una bona explicació als meus canvis sobtats d’actitut davant les coses, però bastant improbable.

A més tamb m’he enrecordat de dos pensaments que ja havia tingut anteriorment.

  1. No perdre mai la capacitat de sorprendre’s a un mateix
  2. No Oblidar mai allò que ja hem après

i que en part són els que m’han fet venir tota aquesta paranoia.

Amb el primer pensament em refereixo a que normalment el que pensem de nosaltreas mateixos acostuma a estar força ben delimitat. No necesitem que ningú ens digui com som per dins, això ja ho sabem molt bé, però si és veritat que els prejudicis no són bons, encara ho és més que els prejudicis propis cap a la nostra persona encara són molt més difícils de superar. Per tant no hauriem de donar poder als prejudicis i no perdre mai la capacitat de sorprendre’ns a nosaltres mateixos.

El segon prové del fet de recordar una cosa que ja havia pensat abans, inclòs ell mateix. I el que m’inspira és que amb el que ens arriba a costar aprendre les coses, com a mínim el que podriem fer és intentar no oblidar-les. Mira que m’ha passat vegades de arribar a alguna molt bona conclusió sobre alguna cosa, i pel que sigui acabar oblidant-la. Tard o d’hora arriba el dia en que topes amb la mateixa conclusió després d’haver fet una cagada i veus que si t’haguessis recordat del que havies après potser no l’hauries fet. Es clar que per això diuen lo de la pedra i entrebancar dues vegades i tal, però no em refereixo a la segona, quan dic que ja l’havies après ja hi incloia la segona entrebancada, que és la que fa aprendre. Em refereixo inclús després, és a dir, la tercera.

Be, encara queda una última opció, molt improbable…."m’estar fent gran???",

bah, no crec…..

 

sona : Cathy Claret – sussurrando

 

 

Setmana Negra

Uns setmana sencera és el temps que m’he passat sense escriure res, però aquesta vegada amb una bona excusa, b….a mitges. Aquesta setmana quedarà recordada com "La Setmana de la Febre de les Eleccions", o com haver de currar per les eleccions amb febre. M’explico. El dimarts al migdia vaig començar a trobar-me malament, mica en mica vaig anar empitjorant, ja al vespre em trobava força malament, tant, que a mitjanit estava a 39º. O sigui amb febre, motiu pel qual el dimecres no vaig anar a treballar i em vaig quedar al llit. I ho dic en el sentit literal, vaig estar més de 24 hores ajagutal llit i flipant com si m’hagues pres vés a saber què. Un viatge vaja. Les eleccions de que ve? doncs que per A o per B es veu que jo i les eleccions, ja siguin estatals, autonòmiques o mumicipals anem agafats de la mà. Des que vaig començar a treballarl’any 98, totes les eleccions que hi ha hagut m’han suposat un munt de feina al haver de fer sites interactius de consulta de resultats electorals, i cada cop diferent, així és que sempre hi ha molts marrons…En fí, queel dijous ja vaig anar a treballar per poder donar un cop de mà als companys, però aquests dos ultims dos dies he estat a la feina mig del revés, marejat, estornudant a tort i a dret i fent muntanya amunt constantment. d’aqui dos dies tots estaràn igual de griposos que jo i es recordaràn de mi i la meva mare, però tot sigui pel bé del país.

Foto: Jordi Torra - La mà dels voluntaris arriba on no arriba la dels ineptes...Un país que en aquestes dates es troba ‘celebrant’ el primer aniversari de l’enfonsament
del Prestige
. Un país on encara ens trobem manats pels mateixos ineptes que ho feien ja fa un any ( i els de més enlla tamb). Un paradís on els cafres encara tenen la barra de continuar
afirmant
que ara tornarien a fer el mateix que van fer ja que és millor que tothom tingui txapapote fins als calçotets, i que en el fons tothom n’ha sortit beneficiat.Tant beneficiat que ara es comença a veure que les captures de peix han baixat un 23%, que hi continua havent platjes tacades(I , IIi III) de fuel i que no s’ha fet res per evitar que torni a passar. Si és veritat que tenim el govern que ens mereixem, francament tots plegats la devem haver fet molt grossa en les nostres vides anteriors… Es igual, els que no s’han portat tant malament, estan convocats per la Plataforma Nunca Máis de Catalunya a fer sentir la seva veu en contra la passivitat política i la ocultació de la veritat, demà dissabte a les 18h davant la Catedral de Barcelona. (ara quan surti a fer un beure ho penso dir a tothom). finalment, recordar el link que apunta a la web que vaig fer en tornar de Muxía aquest gener.

Bé, a part de tot això,i com que l’ultima cosa que vaig dir va ser que me n’anava a veure un concert
de "El Columpio asesino",
comentar que m’ho vaig passar com feia molt de temps, que son boníssims i que vaig poder descobrir a #8216;Langsbury’ i ‘The Light’ que els hi van fer de ‘teloneros’. A més, em consta que tothom que va venir a recomanació meva, s’ho va passar molt bé, i això em va agradar moltíssim.

Faig tard, així que només em queda dir que no vaig veure l’eclipsi de lluna perque hi havia boires.

sona : Laurent Garnier – ‘The man with the red face

The Chemical Lovers

Per fí s divendres. El millor dia de la setmana. Per variar, la meva obsessió dels dies de la setmana encara es manté. Es divendres a la tarda i pràcticament ja tinc tot el finde muntat. Poc habitual en mi, és veritat, però he de dir que promet bastant. Aquest vespre me’n vaig a veure ‘El Columpio asesino’ a Razzmatazz, i anem colla…sis persones, no esta malament, a més m’he emportat la camara digital a veure si surt alguna cosa decent. Difícil. Després del concert el més probable és la ruta Sabadellenca habitual, amb tots els seus extres i amb tota la cerimònia estàndar. Que hi farem, sóc una persona de costums…El dissabte, el plan és anar de festa per Bcn, que fa molt de temps que no hi vaig, sempre i quan el cos aguanti, que la setmana passada el dissabte no va existir. és el que té ‘la senda de los elefantes’( aquesta no, la de SBD). I per si tot això sembla poc, aquest finde hi ha lluna plena….

que sona? doncs ‘El Columpio Asesino’ – the Chemical lovers

Pausa

Digue’m tonto, digue’m ximple, digue’m el que vulguis, però avui estic content i no sé perquè. Després d’una conversa de bar amb un parell de quintos he vist que esta molt bé anar pels llocs, i veure’n molts, però també cal disfrutar d’on estàs. No cal marxar de seguida al seguent lloc on hagis d’anar. La contemplació i el descans també poden omplir tant com les aventures i els viatges. La manca temporal d’estímul fa que el seguent sigui més intens.

sona : The postal service – The district sleeps alone tonight

Covadonga Surprise

Avui hagués estat un dia d’allò més normal si no fos per la ultima mitja hora, en la que m’ha passat això:

  1. Tornant amb la Renfe, amb un Lleida, a la parada de Montaca Reixach- Manresa ha pujat un munt de gent preguntant que a on anava el tren, perque els indicadors es veu que no funcionaven, per variar…. Si han pujat unes deu persones, cadascú preguntava si el tren parava a la parada que a ell li interessava, i és clar, les respostes que cridava la gent no satisfeien a ningu, eren d’aquest estil: "Para a Sabadell sud?, Para a Montcada Reixach-Santa Maria? a on va el tren? Si…, no… a Lleida…" , un embolic. I d’entre el munt de crits al final s’ha acabat tancant la porta i la gent, tant els que l’havien encertat com els que haurien de tornar enrera, comentaven la jugada amb forts crits. I d’entre tot aquest merder, una perla….algú pregunta:

    "Però para a la pròxima?"

    Una mica més i esclato a riure i contestar que “espero pel bé de tothom que pari a la pròxima, no m’agradaria quedar-me en aquest vagó per la resta dels meus dies…”

  2. Sortint de l’estació i anant
    pel carrer cap a casa, em para un noi d’uns 16 anys dalt d’una bicicleta i em diu literalment: – "Perdone, sabe donde esta la "Sala d’Espera?". Cal aclarir que és un local que hi ha a un parell de carrers de casa. Jo li he contestat amb català i ell ha fet el mateix. D’això en dedueixo que sense afaitar ja dec semblar un senyor gran, de fet quasi podria tenir el doble d’edat que ell. I l’altra, que dec fer cara de parlar en castellà, o que és la imatge que fem els que caminem pels carrers del meu barri. M’ha deixat una mica perplex mentre observava com se n’anava corrent amb la bicicleta a emborratxar-se un dilluns a les 7. Justament el que feia jo fa uns anys, pero sense la bicicleta….
  3. I ja per acabar, en arribar a casa i estar davant del meu cotxe aparcat, he vist un munt de coses per terra, més o menys a un pam de la roda davantera dreta. EL primer que he pensat és que m’havien trinxat el paraxocs i que allò n’eren els trossos. Al acostar-me he vist que era una cartera, oberta i amb tot de carnets i papers escampats pel seu voltant. Després d’ajupir-me i recollir-ho tot deixant-ho sobre el capó del meu cotxe, em giro i veig aparèixer tres nois d’uns 18 anys que venien pel mig del carrer en direcció on estava jo. Veient que em miraven, els he preguntat si buscaven alguna cosa. Al acostar-se i veure’m amb una cartera a la mà, han dit: "Siiiii, la cartera del Jose, mira, mira esta su foto…", me l’han agafat de le mans i han continuat el seu camí. He de reconèixer que no feien molta pinta de ser els propietaris de la cartera i he pensat que potser l’havia cagat, però tampoc em trobava en disposició de discutir a tres adolescents sobre la propietat d’una cartera. Els tres eren ms alts que jo….en fí que a mí tampoc m’hi anava res, però m’ha quedat una sensació molt extranya.

Que per haver estat un dia vulgar, deu n’hi do les coses que han passat en mitja hora…De fet la setmana passada tamb hi va haver un dia així. Anant cap a casa em vaig trobar un guiri trajat que en anglès em preguntava per anar a Madrid. De veritat, i mentre li explicava va passar una noia que em va dir que si necessitava ajuda….que ella havia viscut un any a Londres….Cada dia una sorpresa al barri de Covadonga…

sona : The Stranglers – Too precious

Inmigrant

Doncs bé, aquí estem, dissabte per la tarda davant l’ordinador….Tinc temps, tinc els mitjans, tinc l’estufeta….no em surt res per escriure ….En fí, doncs parlaré de política. No ho volia fer, però les circumstàncies de la campanya electoral fan que a vegades m’emprenyi, i és clar, amb aquestes coses al cap és normal que no se t’acudeixin tonteries per posar a la web , noms et surten temes ’serius’.

Ahir per exemple, al cotxe vaig estar escoltant a la radio tot el merder que s’ha muntat al voltant de la paraula inmigrant i la seva aplicació a la procedència dels estudiants als instituts. Resulta que en circulars del departament d’educació d’Euskadi, als estudiants que provenen d’altres zones d’espanya sels anomena inmigrants. Això ha fet que el PP i el PSE hagi presentat una moció de censura contra la consellera d’educació , molt bonic, tal com estan les coses últimament que millor que esbalotar el pati amb txorrades. Abans de posar adjectius incoherents i tornar a llançar sobre el nacionalisme vasc tots els clixés que ha anat creant el partit al govern, caldria que sabessin qatre coses:

  • Que l’ús de la paraula inmigrant em l’àmbit d’educació és molt corrent i s’aplica en molts casos, entenent que es parla d’una persona que prové d’una altra zona on s’apliquen algunes normes diferents en tema d’educació.
  • Que en els papers d’educació a nivell d’Espanya tamb s’utilitza aquest terme
  • Que en vista del percal que han muntat, la RAE, si si, la Real Academia ha sortit al pas dient que l’us que fa de la paraula la Conselleria d’Educació del Govern Basc, és correcte ja que la paraula és prou genèrica com per no ajustar-se al concepte d’inmigrant que té el govern, i que en cap cas pot rebre un matís de pejoratiu.

Suposo que això respòn només a les ganes que té el PP de ‘remoure la merda’, perquè sinó no puc entendre que es tregui de context un terme, se li doni la volta, i s’utilitzi per fer-se l’ofès s el mateix cas quan els catalans ens hem de sentir dir que son uns ‘polacos’. Que vol dir polaco? que és que la condició de ser polac és un insult? ja sé que és una parida , però el cas s’assembla força. Inmigrant, al igual que polac no és cap insult, i tampoc se limita només a descriure les persones que arriben a Espanya en les pateres cada dia. Jo sóc de Terrassa i visc a Sabadell, en certa manera tamb soc un inmigrant, i és clar un emigrant també, depèn de amb qui parli. Per això, no et pots fer l’ofès perquè et diguin una cosa que no t cap connotació negativa per molt que tu si que ho consideris. és com una forma de mostrar la pròpia ignorància, com aquell paio que vaig veure a la tele la setmana passada en que la presentadora li preguntava si ell era heterosexual, a la que el paio responia que a ell no l’insultessin. Obviament cal ser molt cafre per entendre que homosexual és un insult, i per no distingir la diferencia amb la paraula heterosexual. Això és exactament el que li passa al PP, tal com ho veig jo, qualsevol dels seus caps visibles hagués pogut fer una frase del mateix nivell que el paio de la tele, amb qualsevol concepte que ens poguem imaginar. Exemples n’hi ha molts: Irak, Prestige, PHN (que per cert avui diuen que ja estan aprovats tots els estudis d’impacte ambiental i que abans de març ja es pot començar, quins ous!!!), el tema d’Euskadi…I és clar, la oposició, veient com van les coses no és pot quedar enrera en l’aplicació de la forma de fer dels guanyadors i tamb fa els seus mèrits. Ahir per exemple un dirigent del PSOE ajuda a en Pascual a inaugurar la campanya dels socialistes a Catalunya demanant a tots els andalusos que votin per el PSC. Que passa que els inmigrants espanyols andalusos que van venir a Catalunya no son catalans? continuen essent andalusos? continuo essent de Terrassa encara que porti quatre anys a Sabadell i que tampoc estigui empadronat a Terrassa? tant dolent és ser català? Les coses estan agafant un color molt estrany, els polítics són d’aquest planeta? jo ja no se pas que pensar.

I tornant al tema incial, en resum, que quan fins i tot institucions properes al govern donen la raó als ‘Abertzales radicals’ és que ens trobem davant d’un veritable cas d’obtusitat. No sé pas com acabarà aquesta parida, però la veritat és que amb prou feines acaba de començar la campanya electoral i amb un dia ja m’he posat com una moto ,…..aaixxxxxxxxxxxx,……i això no pot ser, com més t’assabentes de coses, de més mala llet et poses. El milor serià no saber-ne res d’aquesta gent que ens governa per estar més tranquils.

sona : Bjork – Hyperballad

 

Lliure Albir

Avui, definitivament espero, ja funciona la web. A més, a partir d’ara la adreça oficial sera http://lliurealbir.tk. La prova que tot sembla funcionar és que aquest post l’estic fent des de la feina….si, si , ja s que això és escaquejar-se de les responsabilitats laborals, però qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Espero motivar-me més a partir d’ara i deixar enrera les sequeres mentals.

sona: Orchestra Baobab – Gnawoe

Caos

Vist el que es pot veure, i més en el que no s’ha pogut veure, a les fotos de la festa de Re-Inauguració del Pika, crec que avui és el moment de revisar el que entenem per ‘caos’.

Al diccionari hi consta el seguent:

Caos:
1 MIT Estat de confusió dels elements que precedí l’organització del món.
2 fig Confusió i desordre complet.
3 GEOMORF Apilotament confús de blocs, de roques.

De la definició, em quedo amb
la segona, tot i que no hi estic molt d’acord. Segur que d’aquest desordre complet se’n podria treure alguna cosa, no pas jo, és clar. I sinó aneu a veure fractals, o com podriem mesurar el desordre sense una mica d’ordre ( si, estic marejat).

sona: Jimi Hendrix – Hoochie Koochie Man

Festa Inauguració Pikaderu Segona part.

Suposo que no en faltara...Ara mateix són les 18:50. Portem el Juan i jo tot el dia preparant la festa d’inauguració del pis. També se’n podria dir Pikaderu Reloaded, però en fi. La gent hauria de venir cap a les 10 i pico , però no sabem exactament qui vindrà. Així que contemplant la possibilitat que vingui molta gent, hem fet la compra com si haguessim de ser 40. Però em sembla que potser son quatre gats, perque els que li havien dit al Juan que vindrien, ara diuen que no…&eacite;s igual, si no s’acaba avui, ens ho acabarem nosaltres més endavant, jejeje…Bé, ja hem netejat tot el pis, ….NO! tot no! encara queda un petit grup irreductible que resisteix a l’invasor….la meva habitació….ara m’hi poso , no se pas si tindr temps….

sona: Margot Bizz (flamenco chill) – Space Gipsy Chill

Hem fet un llarg camí…

I al final SI. Després de molts dies que no anés la web, finalment sembla que els astres s’han posat d’acord i ens han concedit una mica de bona sort. El problema era de la configuració del servidor web. Aquests informàtics……aiiiii…….Des d’aquí agrair a tots els que han pregat per mi i la web durant aquests dies, als que han posat espelmes en altars ocults a les golfes, als que han begut estranyes pocimes curatives dels mals de l’ànima, als que han dit tots els conjurs de santeria perquè la cosa pugui tirar endavant. Gràcies.

El despatx, amb la seva xarxa, les seves, pantalles, els seus ordinadors, les seves cadires...que maco que es!!!I ja posats, ensenyar-vos la causa de tots aquests problemes. I el resultat final. No està malament oi? Alhora dir que les galeries noves ja funcionen. Estan integrades dins de la pròpia pàgina. Això vol dir que esta feta en ASP .NET, és igual, que està bé vull dir…I per si tot això no fos suficient, tamb he arreglat el programa per tal que funcionin correctament els links del RSS. Així es pot accedir a la web des de la visualització que fan els NewsFeeder’s, com el RSS Bandit que és el que faig servir jo i la veritat es que va bastant bé i és molt pràctic.

Tinc moltes coses per explicar d’aquests ultims dies, però ara mateix, per variar no em recordo de res. Ara endavant les ‘atxes’!!!!

sona Garbage – Parade (ja tinc bafles també!!!)