Uns setmana sencera és el temps que m’he passat sense escriure res, però aquesta vegada amb una bona excusa, b….a mitges. Aquesta setmana quedarà recordada com "La Setmana de la Febre de les Eleccions", o com haver de currar per les eleccions amb febre. M’explico. El dimarts al migdia vaig començar a trobar-me malament, mica en mica vaig anar empitjorant, ja al vespre em trobava força malament, tant, que a mitjanit estava a 39º. O sigui amb febre, motiu pel qual el dimecres no vaig anar a treballar i em vaig quedar al llit. I ho dic en el sentit literal, vaig estar més de 24 hores ajagutal llit i flipant com si m’hagues pres vés a saber què. Un viatge vaja. Les eleccions de que ve? doncs que per A o per B es veu que jo i les eleccions, ja siguin estatals, autonòmiques o mumicipals anem agafats de la mà. Des que vaig començar a treballarl’any 98, totes les eleccions que hi ha hagut m’han suposat un munt de feina al haver de fer sites interactius de consulta de resultats electorals, i cada cop diferent, així és que sempre hi ha molts marrons…En fí, queel dijous ja vaig anar a treballar per poder donar un cop de mà als companys, però aquests dos ultims dos dies he estat a la feina mig del revés, marejat, estornudant a tort i a dret i fent muntanya amunt constantment. d’aqui dos dies tots estaràn igual de griposos que jo i es recordaràn de mi i la meva mare, però tot sigui pel bé del país.

Un país que en aquestes dates es troba ‘celebrant’ el primer aniversari de l’enfonsament
del Prestige. Un país on encara ens trobem manats pels mateixos ineptes que ho feien ja fa un any ( i els de més enlla tamb). Un paradís on els cafres encara tenen la barra de continuar
afirmant que ara tornarien a fer el mateix que van fer ja que és millor que tothom tingui txapapote fins als calçotets, i que en el fons tothom n’ha sortit beneficiat.Tant beneficiat que ara es comença a veure que les captures de peix han baixat un 23%, que hi continua havent platjes tacades(I , IIi III) de fuel i que no s’ha fet res per evitar que torni a passar. Si és veritat que tenim el govern que ens mereixem, francament tots plegats la devem haver fet molt grossa en les nostres vides anteriors… Es igual, els que no s’han portat tant malament, estan convocats per la Plataforma Nunca Máis de Catalunya a fer sentir la seva veu en contra la passivitat política i la ocultació de la veritat, demà dissabte a les 18h davant la Catedral de Barcelona. (ara quan surti a fer un beure ho penso dir a tothom). finalment, recordar el link que apunta a la web que vaig fer en tornar de Muxía aquest gener.

Bé, a part de tot això,i com que l’ultima cosa que vaig dir va ser que me n’anava a veure un concert
de "El Columpio asesino", comentar que m’ho vaig passar com feia molt de temps, que son boníssims i que vaig poder descobrir a #8216;Langsbury’ i ‘The Light’ que els hi van fer de ‘teloneros’. A més, em consta que tothom que va venir a recomanació meva, s’ho va passar molt bé, i això em va agradar moltíssim.

Faig tard, així que només em queda dir que no vaig veure l’eclipsi de lluna perque hi havia boires.

sona : Laurent Garnier – ‘The man with the red face