Tres

Noto que tinc necessitat d’explicar coses, sense acabar-ho de fer, com sempre, però no s ben b què vull dir ni com expressar tot el que em passa pel cap avui. Ara aquí assegut m’aïllo una mica de la intensitat de les sensacions que he tingut aquesta nit, però en el fons s que de la nit d’avui me n’enrecordar molt de temps, tant per les coses dolentes primer i per les bones desprs. Ja fa dies que em noto com en un final de cicle i no s ben b com però tinc la impressió d’haver-me plantejat reptes que encara no conec, alguns em sembla que els veig despuntar, d’altres noms en tinc la intuïció que no trigar gaire a encarar-los. Tot plegat pot sonar injustificat , i ben mirat ara per ara ho s, però no deixo de veure senyals que em sonen a presagis confusos. Tot i així he de dir que em començo a notar ms viu que abans i això noms vol dir que tot va com cal.

sona : Pauline en la playa – Es natural (gràcies…)

A l’estanc

Acabo d’arribar a casa, abans però, sortint del tren he passat per l’estanc. Noms entrar m’ha abordat una noia d’uns trenta llargs que m’ha preguntat si era fumador, jo amb un mig gest que l’ha extranyat li he vingut a dir que si, la ganyota m’ha sortit perque últimament esta mot mal vist. La questió era que em venia a oferir no se quina marca nova que surt ara i em plantejava si em vindria de gust provar-lo. Amablement li dic que no el comprar pas. Ella em pregunta " i per que no?" i jo contesto, " No m’agrada canviar".

s curiós com una pregunta tonta pot revelar tota una filosofia de vida, si que s veritat que faig moltes coses diferents, en àmbits diferents i amb gent molt diferent, però tamb s veritat que en el fons no m’agrada canviar i sovint em fa por. Això no vol dir que posats a adaptar-se no ho faci rapid, però això ja es una altra història. Per cert, al final li he comprat el paquet….

sona : Yann Tiersenn – Comptine d’ete nº3

Pedagogia

Un dilluns profitós? un dilluns de festa, segur. Avui per fí he endreçat la meva habitació, b de fet noms he començat perque malgrat estar-hi tot el dia el final ni he acabat. A veure si començant de mica en mica podem posar una mica d’ordre al que m’envolta.

Ara fa una estona estava aquí al pis sopant i comentant que creia que d’aquí a molts anys (si hi arribem) el progrs s’aturaria perquè al final la gent no podria assimilar tot el coneixement necessari per poder-hi aportar quelcom ms, la típica conversa de dilluns, vaja. Doncs arrel d’això el Juan, el company de pis, deia que ell no hi estava d’acord i que no creia pas això perquè la gent s’anirà especialitzant ms, de fet ja passa, i que cadascú anirà avançant en el seu camp. Que el que realment importa s com t’expliquen les coses i no la quantitat de coses que t’obliguin a assimilar, s a dir que encara que t’expliquin ms coses si ho fan b no tens perque arribar al teu límit de comprensió. I per il·lustrar que això s cert, què millor que un bon exemple. La equació general del moviment:

e= v · t

o sigui , espai s igual a velocitat per temps. Doncs això, que estàs a classe, apuntes el que t’acaben de dir i vinga endavant, que si no se què no se quantos, i al final algu et pregunta, " escolta, la física què s?" "Doncs formules no?". En canvi el Juan defensa que en realitat hi ha coses que fins i tot sabem sense saber-les i que si en lloc de dir-te la definició anterior et pregunten:

Si vas a Barcelona en bicicleta y tu padre va en coche, quien llegara antes?

I respons " mi padre", doncs ja està s això!! no es pot explicar millor i a ms a ms resulta que ja ho sabies!! impressionant, si senyor. T raó.

sona : Michael Nymann – chasing sheep is best left to shepperds