Archive for December, 2006

Bateig acrobàtic

Aterrissant sencers

Es veu que aquest any em dec haver portat bé, per això el tió m’ha portat un ‘vale’ per a un bateig de vol acrobàtic a Sabadell que vaig fer ahir al matí. La nit abans vaig passar una mica de nervis, ho he de reconèixer, però un cop allà estava força tranquil. L’Alex, el pilot, em sembla que era més jove que jo ( cosa cada cop més facil) es va enrotllar molt i em va explicar un munt de coses i detalls. Després d’explicar-me com funcionen els paracaigudes, moment en que et canvia la cara, i d’esperar l’autorització de la torre, vam enlairar-nos en un obrir i tancar d’ulls. Com que tota aquesta setmana ha estat anticiclònica total, l’aire estava molt calmat i a part del soroll del motor tot era com molt tranquil.

Després d’unes comprovacions i alguns consells per no marejar-se, van començar les acrobàcies, qeu si no recordo malament van ser:

  1. Un parell de tunels, donar la volta a l’avió sobre el seu propi eix
  2. Un looping, aqui va ser on vam arribar a estar a 3g’s i a mi
  3. Una pujada en vertical amb caiguda cap a un costat de l’ala
  4. Una barrena, anar reduint la velocitat fins que l’avio entr an èrdua i cau fent un tirabuixó
  5. Un vol invertit, cap per avall vaja.
  6. Una caiguda en picat, vaja com una pedra
  7. Un altre parell de tunels mentre esperavem que ens donessin permís per aterrar.

Aterrar, tot i que va ser força ràpid va ser bastant més mogudet que els aterraments d’avions grans. Tot plegat va ser quasi una hora i mitja, entre revisar l’avió, escoltar els consells del pilot, esperar per enlairar-se, vint-i-cinc minuts de vol, aterrar i tornar a ser al bar per memoritzar l’experiència qeu evidentment recomano a tothom. Una cosa que si que he de dir és que per la tarda em sentia com si hagués corregut els 100 metres llisos amb un parell de bombones de butà a les espatlles. Suposo que això dels 3g hi deu tenir força a veure.

Si no teniu por als avions i us ve de gust provar noves sensacions ho recomano moltíssim, jo estic per tornar-hi…

Bones festes i bon any a tothom

Canvi de diseny

Acabo de modificar el disseny d’aquesta web després de tres anys i mig (ja tocava) per el que es pot veure ara mateix, una petita modificació del conegut K2 per seguir la linia marcada per l’anterior. Per poder fer servir aquest disseny vaig haver d’actualitzar el wordpress a la última versió ja que encara funcionava amb la 1.5. Aquests dies intentaré (o no) anar polint els detalls que vagi trobant i si puc, posar un “Style Switcher” que se’n diu, per poder veure la web amb el diseny vell que per ser 100% de collita propia m’agradaria que es pogues continuar veient.

S’admeten comentaris, critiques, lloances, propostes, diners, suborns…:P

Desinfoxicació

Ahir parlava amb un company de feina que ultimament em sento força cansat de tot l’entorn blogosfèric, internàutic i informàtic en general ,en el que acostumo a moure’m. Fa un parell de setmanes vaig haver d’anar a treballar al vespre, circumstancia que vaig aprofitar per llevar-me d’hora i sortir a fer encàrrecs pel centre, passejar, esmorzar, cuinar , estendre roba , tot plegat amb una calma que feia temps que no experimentava. Arrel de dies com aquests és quan veus que passar la vida assegut vuit hores davant la pantalla d’un despatx té quelcom de malsa. Així que tinc una sensació com d’estar una saturat d’ordinador i no se ben bé com arreglar-ho, inclús si caldria arreglar-ho. Com que per ara el meu modus vivendi s’hi basa completament no vaig cap altra sortida que mirar de corretgir-ho, el que no veig tant clar és el com.

Tant podria ser canviant l’actitut, eliminant els excessos informatius de temes que realment no m’aporten res i cultivant alguna afició informàtica que m’agradi i posar-m’hi a sac o deixant de banda els teclats i les pantalles durant una temporada i agafar una mica de distància

De fet hi ha dos factors que podrien ajudar a que tires per la segona opció. En primer lloc la pantalla del sobretaula de casa ha dit que després de 7 anys de funcionament, tenint en compte que ja era de segona má, ja li ha arribat la hora de descansar (sintomàtic?). I en segon lloc avui començo les vacances que em quedaven pendents d’aquest any, ja que a l’estiu les vaig haver d’escurçar per motius de feina. Resumint, que no torno a treballar fins el dia 8 de gener!!! Més vacances que quan anava a cole!!!

Com que encara no m’he decidit per cap de les dues opcions (típic) i feia dues setmanes que no deia ni ase ni bèstia, m’ha sortit la fal·lera caborienca que feia temps que no treia el cap per aquí.