Archive for December, 2005

2oo5

L'ultima posta del 2005

Pensava l’altre dia que ja no feia fotos de cels, i avui tornant de comprar pel sopar de cap d’any, he hagut de tornar a pujar al terrat a veure aquesta posta. L’última del 2005, que fort!!!

Falsa Alarma!

Uep!!! Aquí estem altre cop. Aquest matí m’he trobat un avís per missatgeria(gràcies Mònica :P) que em deia que quan intentaves entrar a lliurealbir.com apareixia un missatge indicant que el domini s’havia donat de baixa. No era pas la meva intenció tancar el txiringuitu, potser ultimament no dic molta cosa, però d’aquí a donar-lo de baixa encara falta temps.

El problema ha vingut en que no se on tinc el cap, els de cdmon, la empresa on tinc allotjat el domini ja em van enviar alguns mails, però la meva falera procastinadora és poderosa, de manera que ara que estic de vacances, els ultims avisos em van arribar a un compte de correu que no consulto desde casa. Com que el tema urgia he trucat directament al telefon d’assistència(la inmediatesa del telefon sempre va bé) i després d’una petita conversa en català(per això em vaig apuntar amb ells), ja s’ha arreglat la ‘incidencia’ (així és com en diem a la feina d’aquestes cagades, jajaajja). Així sense pensar gaire l’he renovat per dos anys més,. Qui sap on serem i que coi explicarem, però com que ja en fa dos i mig que rutlla tot això, tampoc seria tant estrany que encara estessim per aqui desbarrant una mica. Bona any i bona festa a tu tom

Manu dibango & Salif Keita – Emma :-*

Bon Nadal

En fí, si només fos Nadal, potser no diria res, però és que a sobre acabo de llençar unes bambes!!!!

In-Certesa

CaosAra fa una estoneta m’he posat a instalar un altre ubuntu a casa de manera que en dos ordinadors tindré tres sistemes operatius, dos dels quals, linux. Encara no hi faig massa cosa pero augmentar a un 66% no esta pas malament, a més, tenir-ne un per jugar a fer coses sense por a destrossar-lo m’anirà prou bé per fer cosetes. Anava a volldamm.net a buscar un enllaç sobre com passar de ubuntu 5.04 a 5.10 que em va deixar en un comentari quan em trobo aquest post tant suggerent sobre si les coses estan escrites o no i si hi ha senyals que ens avisen de per on aniran les coses. El nom del domini d’aquesta web ja em va sortir de cabòries d’aquestes, Tot i així em passa que tinc temporades de tot. Després de moltes voltes, finalment penso que un es contrueix el seu propi futur o almenys té moltes més opcions de fer-ho del que li sembla, però a vegades passen coses que em destaroten i ja no saps com agafar-les. Per cert, que la foto és d’un muntatge que vaig veure al Cosmocaixa on hi havia un munt de pilotes de plàstic que volaven mitjançant l’aire d’un ventilador. Al seu costat hi havia aquesta explicació que acabava dient que ni el més optimista dels observadors podria esperar que en algun moment, totes les pilotetes s’agrupessin ordenadament segons algun criteri predeterminat. No se, no se…

No volia pas tornar a parlar del tema, ultimament intento ser discret, pero si que esta bé que no som pas tant diferents els uns dels altres. De pas intentare de fer-li un trackback a veure si surt be.

Tants caps…

Aquesta tarda he tingut una de les frequents converses surrealistes que acostumo a a tenir a la feina, aquesta vegada però amb el que més mana a la meva planta, de la que n’han sortit algunes perles que m’agradaria fer constar. A la pregunta típica de “com va tot plegat?”, que sempre intento no contestar verbalment, se m’ha adelantat ell mateix dient-me que no calia que contestées perque ja li havien dit que jo era un pessimista, al que jo li he respost que era mentida i que serien “malas lenguas”. No em vull estendre en aquest tema, que ja te força intríngulis, però en aquest cas he de dir que permetre, fomentar, i al temps, voler ignorar certes situacions per deprés tenir la barra de dir “Es Lo Que Hay” (ELQH), no em sembla pas optimisme, sinó més aviat inconsciència.

Fa uns quants dies un company em proposava : “-Agafa deu persones del teu entorn a l’atzar. Ara intenta posar-les d’acord…A que és molt complicat i sovint no es pot? Doncs imagina’t posar d’acord a tot el món, és impossible, seria de bojos pretendre-ho… “. Reconec que en aquell moment em va sobtar, sobretot amb la convicció que ho feia.

Avui he començat a llegir un d’aquells llibres que potser no em convindria llegir, i menys abans de nadal, L’informe Lugano de Susan George. De seguida m’he trobat coses com aquesta , parlant dels que manen al món :

“Un breve inventario de las instituciones globales existentes muestran que la mayoría de ellas no tiene ningun valor para escapar de los peligros que acechan. Y podrian ser peor que inutiles en tanto que transmiten una falsa seguridad. Vivimos hoy en un mundo tragicamente mal gestionado”.
Susan George

Una de les coses de les que un ‘pessimista’com jo més em queixo, i mentre parla de les grans institucions que manen el món , recordo el plantejament del meu company, i fent el raonament invers, entenc la forma com manen els meus caps. A veure com se’m posa el llibre aquest….