Archive for December, 2004

El resultat �s el de menys

Catalunya ArgentinaDoncs ja esta fet, Catalunya 0 – Argentina 3 i primera vegada que trepitjo el Camp Nou. Força espectacular, s’ha de reconèixer. El partit? doncs molt bé, el que deia, que el que compta es el suport que donem a les seleccions catalanes no? el resultat és el de menys, tres a zero, no passa res…. El primer en fred al primer minut, una badada sense importància, el segon una cagada tonta, i el tercer, de rebot i en fora de joc ( bé és el que s’havia de dir després de la pallissa no?. La veritat és que Argentina ha jugat molt bé, amb un munt de passades al primer toc, en plan espectacular, i la Selecció Catalana, doncs ha fet massa cagades tontes i h ha pagat, tot i que a la segona part hagués pogut fer dos gols facilment quan ha enviat una pilota al pal i no se qui ha xutat la pilota a la segona graderia.

L’ambient com sempre, espectacular, i de les millors coses, les reaccions del flaco, que era l’únic dels argentins amb qui anàvem que no parava d’animar, quan recriminava als seus companys que fessin merder – “Pero canten putos, canten!!!” boníssim.

I ja per acabar, i en resposta al feedback que demanava, que al final ha aparegut, penjaré alguns dels videos que he gravat aquest vespre (que per cert, suposo que no cal dir que una mica de paciència s’ha de tenir):

Doncs bé, fins aquí arribo, un altre dia posaré les fotos que tinc pendents dels últims dies i el cel de fa dos, realment espectacular.

sona: The sunday drivers – Often

Per les Seleccions Catalanes

D’aquí a un parell d’hores estaré disfrutant del partit Catalunya – Argentina. Des que els partits de la Selecció Catalana de futbol es fan al Camp Nou que encara no hi havia anat cap vegada. Quan els feien a l’Estadi Olímpic hi vaig anar a tots. En tinc força ganes, sobretot perquè d’un temps cap aquí conec molts argentins i avui ens ajuntem un grup de 25 persones (13 argentins i 12 catalans) per anar al partit, de manera que la festa pot ser espectacular. A part d’això, he de confessar que mai a la vida he anat al camp del Barça, i vulguis que no, una mica de gràcia si que fa. Espero que tot i les lesions, la Selecció Catalana faci un bon paper, i si es possible que guanyi, així les converses amb els argentins seran molt més divertides si les pots acabar dient, “si clar, pero la albiceleste no va poder amb els catalans”, jejeje… Ara, que si perd, doncs cap problema, el futbol és anecdòtic, el que compta és la reivindicació de les seleccions catalanes. Vist així no es pot perdre de cap manera.

sona : Oi Va Voi – Ladino Song

Va de videos

A l’últim post vaig fer la prova de penjar uns quants videos gravats durant el finde i tot i que no hi ha hagut gaire feedback, no ha calgut que ni hagi per saber que l’invent no ha acabat de funcionar. La causa, segur, deu venir del tamany dels fitxers del video, que de tant indecentment grossos que eren, no vaig tenir valor d’indicar-ne el tamany. Avui però m’he ‘aconseguit’ un compressor de video que treballa força bé, de manera que tornare a penjar els mateixos videos que vaig posar per veure si ara va milor. Aqui els deixo:

Espero que ara funcioni correctament, i bé, si hi ha una mica de feedback, doncs fem una festa…i sinó també

Actualització 1:: En primer lloc fer esmentar Tintachina i Rivadulla, com a fonts del flash.

Actualització 2::I en segon lloc que provaré de canviar la plantilla dels videos per mirar d’afinar una mica el tema i aconseguir que es pugui veure millor.

sona : Placebo – 20 years

10 Aniversari Ganapies

Aquest cap de setmana es va celebrar el desè aniversari de la solució que m’ha anat molt bé i que no m’ha costat gaire de posar en marxa, així que a partir d’ara hi haura molts més videos de tot el que vaig fent, a mode de prova us deixo alguns dels videos d’aquest cap de setmana:

Bé, si de cas ja actualitzaré el post a mida que hi afegeixi els altres videos i faci una crònica més detallada, ara me’n vaig a sopar que és molt tard i tinc molta gana.

Ganaaaapies! Oe!

Ganaaaapies! Oe!

Ganaaaapies! Oe!, Oe!, Oe!!!!

Veritat, Justícia i Reparació

Avui, com ve essent habitual últimament, arribo a casa que el cap em bull de idees que tiben cap en direccions diferents, de totes formes hi ha massa coses com per no comentar-les.

En primer lloc, per una vegada em sap greu no haver engegat la televisió i haver-me perdut el poder escoltar la veu de la presidenta de l’associació de les víctimes de l’atemptat de l’onze de març, Pilar Manjón, fent el seu discurs a la Comissió d’investigació del Congrés, que ella mateixa va resumir amb aquestes tres exigències: Veritat, Justícia i Reparació. Tot i així, aquest matí m’he escaquejat de la feina per llegir-me’l sencer, realment val la pena invertir-hi una estoneta. Ja fa molt de temps que penso que els polítics i la política sembla que visquin en un planeta propi, que només es mouen per uns interessos sobre els que no tinc les ganes d’investigar perque no farien més que reafimar el despreci que em mereixen molts dels nostres governants, i de retruc, en com pot ser que ens deixem manar d’aquesta manera per aquesta colla d’impresentables, quedant nosaltres mateixos en una situació compromesa que no volem afrontar. Per això el discurs , separant-me una mica de la tragèdia que ha portat tota aquesta situació, em sembla un crit eixordidor d’uns ciutadans, que en aquest cas tenen més dret que ningú, dirigit a uns polítics no no assumeixen els seus deures. Un crit que de tanta fermesa i claredat amb que ha estat expressat els ha fet obrir momentàniament els ulls, i per la mica de dignitat que els queda s’han disculpat. Tot i així no els ha durat pas gaire, perquè de seguida ja tornen al que estan acostumats, com diu algú, no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure. De veritat, si trobeu un moment de calma, llegiu sencer el discurs.

En un altre àmbit, avui he tornat a la biblioteca els llibres que havia agafat l’últim cop, ‘I a tu, què t’importa‘, d’en Josep Maria Terricabras i ‘Administrating Linux’. Últimament he adoptat la tècnica d’agafar en préstec dos llibres, només dos, un per llegir al tren i l’altre per saciar els atacs de frikisme que em sobrevenen en qualsevol moment. En la última tria no n’he tingut pas cap, i he de reconèixer que el de linux ni tan sols l’he obert. Potser caldria reflexionar en el fet que els llibres, a més de tenir-los, cal llegir-los, perque m’he quedat ben bé igual. Pel que fa al d’en Terricabras, reconec que el vaig agafar per la sorpresa que em va causar el títol, ja que malgrat que l’autor em sonava, no el coneixia ni en tenia pas cap referència. I aquest si que no m’ha deixat igual, de fet m’ha tocat molt la fibra, tant que un cop el vaig acabar el vaig tornar a començar. Tracta sobre els valors, així en genèric, sense entrar a parlar de cap en concret més que per exemplificar breument el que argumenta. Coses que m’han quedat després de llegir-lo:

  • que hauria de parlar menys i actuar més
  • que els exemples, i jo en sóc molt d’argumentar amb exemples, no ho són tot,
  • que no cal plantejar-se i replantejar-se les coses constantment,
  • que per tenir opinió pròpia cal estar cada cop més a l’aguait,
  • que els problemes i els inconvenients són la resistència que justifica el moviment

Vaja, que no és un llibre que deixi pas indiferent

I finalment, com a anècdotari del dia, avui per fí, després de quasi un mes, he portat el cotxe a arreglar. Ha hagut de venir una grua perque ni tan sols s’engegava. Durant el trajecte he tingut una conversa prou agradable amb el conductor que m’ha dit que dos carrers de casa meva hi ha un taller d’un tal Dani que es veu que és molt bon noi i que treballa molt bé i que a un carrer hi tinc el millor txapista de sabadell (txapero no, txapista), que si ho hagues sabut no m’hagués calgut pas de trucar una grua. A més ha resultat que també havia estat treballant en ambulàncies, així que ja hem tingut una estona entretinguda. Per altra banda, al sortir d’agafar els llibres de la biblioteca, de cop i volta sento com una música que no identifico d’on ve i que m’estranya moltíssim, per coneguda i per estar en una biblioteca. Fent gestos pregunto al vigilant de la porta d’on venia la música i mentre se m’acosta identifico que és en Goran Bregovic i comencem a xerrar. Que si a la plaç reial hi ha uns músics de carrer que es veu que són molt bons, que si gato blanco gato negro, que si per aquí per allà…Pot semblar una tonteria, pero m’ha fet adonar que si la gent tinguéssim na miqueta més de temps lliure per poder preocupar-nos de parlar, entrendre i conèixer als que ens envolten, tot aniria molt millor, potser no caldria que hi hagues gent que fes discursos, ni els polítics serien com són, ni jo hauria de trucar una grua perque coneixeria el Dani que es molt bon noi i els caps de setmana aniria a escoltar música dels balcans a la plaça reial amb el vigilant de la biblioteca.

sona : Goran Bregovic – C’oc’ek

A l’igual

No si en el fons, en el fons, ben bé en el fons del fons, a l’igual no sóc mala persona.

Eo & Brst

14 de desembre, un dia qualsevol si no fos per la reunió d’aquesta tarda m’ha fet que escriure la data en un paper. No és pas que em posi sentimental, però si que fa una mica de vèrtig veure com han passat els anys des d’aquell vespre borratxo en un bar que ja no existeix, envoltat de gent que ja no veig i fent coses que ja no faig. Que curiós que és tot sempre. Un petó.

sona : 08001 – Star

Malalt

Això de no anar a treballar perquè estas malalt, a priori sona forç bé, a menys que realment et trobis fatal i no et puguis moure del sofà tapat amb una manta. Ja ho diuen que la salut és lo primer. A veure si demà puc sortir de casa.

sona – No Doubt – Sunday morning

Bondat

Divendres, a un quart de tres de la matinada, assegut davant de l’ordinador fent el piti de bona nit escoltant música relaxant abans d’anar a dormir. Així és exactament com em trobo ara mateix. Les raons, diverses; estic mig convalescent d’un ‘gripasso’ que m’ha destarotat el pont, demà hauria de fer una bugada que inclogui els pantalons tacats que he portat avui, un partit de futbol per la tarda al que ja m’hi han contat abans de confirmar l’assistència, i finalment, unes ganes de descansar que superen qualsevol argument a favor de fer el que sempre faig els divendres. Per un dia que em posin falta no crec pas que passi res, tot i que és comú en la gent que ens muntem pel·licules el pensar que qualsevol dia és el dia. Aquesta nit m’he oblidat la disfressa de protagonista i no tinc gaire fe en la providència, el repòs no em farà pas cap mal. Fer bondat de tant en tant és sa i contrasta.

sona: Death in Vegas – Rematerialised

Imprefeccions

Ja és ben curiós ja, que hi hagi moments en que allò que saps perfectament, per experiència, que és imperfecte, per les dues bandes i per totes les que t’ho vulguis mirar, et faci plantejar si no serà una bajanada buscar la perfecció quan davant teu tens tot un munt d’imperfeccions conegudes, que potser no seràn cap cosa de l’altre món, però que ni tan sols et deixen que t’enganyis a tu mateix, t’encanten i a més a mé ho saps perfectament.

sona : Macaco – s.o.s.