Archive for October, 2004

Nuvols

Avui que s’escur�a el dia, m’he decidit a fer un recull de totes les fotos de núvols que he anat fent durant l’últim any i mig i posar-les en una galeria a part (de la que en deixo un link a la dreta). Potser m�s endavant m’aventuro a classificar-les per tipus en plan galeria metereològica, per ara ja està bé, perque he trigat més d’una hora i mitja. En total 82 fotos que em semblen interessants o senzillament perque m’agraden. També s’ha de dir que m’he mirat totes les fotos que he tirat des que tinc càmara i que he fet un munt de ‘remembers’, que si bé m’ha agradat molt, també ha estat una mica dur per allò del ‘tempus fugit’ i tal.

De totes les que he posat s’en podria destacar les següents:

Espero continuar trobant el moment i la sort de poder fotos txules de cels, núvols, albades, postes de sol, tempestes, etc… i anar actualitzant la galeria. Fa temps em van preguntar com m’ho feia per fer aquestes fotos., el millor és mirar sovint al cel i a poder ser, no separar-se de la càmara. Ara m’han vingut ganes de fer galeries tem�tiques, perque la veritat que repassant les fotos m’he trobat cada perla….

sona : Dead Capo – Satienado

Balmes

Dos facanes

Al carrer Balmes de Barcelona hi ha aquest edifici que també té doble personalitat

Sol, Solet

Doncs mira que feia molts anys que la nit aquesta de dormir una hora més no la dormia pas. Ahir dissabte no vaig sortir de casa, i el cap de setmana anterior tampoc!!!. Em sembla que m’hauré de començar a preocupar o sinó assumir que ja no sóc el que era. De fet, mai s’és el que s’era, de manera que preocupar-se no sembla una bona opció. Descartada. Ara mateix tinc tot el matí per davant sense gaire cosa més al cap que no sigui beure’m el cafè amb llet, observar com balla el fum del cigarro, escoltar música i mirar per la finestra

Migrem a WordPress

Despr�s d’un any i mig d’estar en plan “en casa de herrero cuchara de palo”, per f� m’he agenciat un gestor de continguts com cal. A partir d’avui estreno WordPress, un CMS basat en PHP i MySQL i sota llic�ncia GPL i que ja vaig utilitzar en el site de Estiu a Dominicana a mode de prova. Ja portava uns dies treballant-hi, per� avui, despr�s de retocar una mica les galeries de fotos, m’he decidit a tirar-me a la piscina , tot i que encara em falta fer algunes coses, per exemple migrar els comentaris dels posts anteriors o fer que qui entri per la url vella vagi a la seguent. Aix� doncs, aquests dies estar� corretgint cosetes, per tant, qualsevol queixa ser� tractada degudament….no preguntar com.

Per ser que avui m’he quedat sense aigua tot ensabonat a la dutxa, no esta malament com acabo el dia.

sona : Ani di franco – In or out

Fent pais

Ara que està tant d’actualitat el tema de l’aparcament a Barcelona, un servidor , malgrat anar coix en massa aspectes que ara no venen al cas, si que intenta posar-se al dia en aquesta parcela concreta, i per això què millor que una bona multa d’aparcament per forjar-se un criteri ben fundamentat i tenir una opinió contrastada dels preus de la grua. Avui em sento ms realitzat per haver pogut contribuir amb els meus calerons a engrandir aquest petit país en el que no es pot ni aparcar el cotxe. En fi, d’alguna banda han de sortir tots els calers que inverteixen en nosaltres oi?…..o no…

Per cert, qui vulgui saber què val actualment la grua a Barcelona, multa pronto pago inclosa, no ha de fer res ms que deixar el cotxe en una zona de càrrega i descàrrega. Na nita tu tom.

sona : Mojo Project- Make me Roll

Sunrise

La sortida del sol d'avui

Del dia, el millor ha estat sens dubte, els cinc primer minuts fent fotos a la sortida del sol mig adormit .

sona : Diana Krall – Temptation

Contra la entropía

Aquest matí m’he llevat relativament d’hora amb la intenció de fer dissabte. L’objectiu: Endreçar l’habitació. Sí, el que sempre diuen les mares. He començat amb molta energia, pero ara encara no he acabat i ja llanço la tovallola, si de cas ja continuar demà. Entre les moltes coses que han anat a parar a la brossa cal destacar la col·leció d’ampolles de whisky que vaig començar quan vaig venir a viure al pis actual, ara fa cinc anys. Per aquelles èpoques tenia el costum (sa?) de fer uns xupitos de whisky abans d’anar a dormir. Amb el temps em van venir ganes de provar marques diferents i així vaig començar. M’ha costat força decidir-me, però al final ho he fet, a la bassa tot!!

La cole estava formada per:

  • Glen Roger’s 8 anys
  • Glen Grant
  • Four Roses
  • Aberlour 12 anys
  • Glenfiddich 12 anys
  • The famous Grouse
  • Clan Campbell (ecs!)
  • JB
  • Jameson
  • Passport
  • Cardhu
  • Jack Daniel’s
  • William Lawson’s 12 anys (regal de reis de l’Ester)
  • Johnnie Walker Red Label
  • Johnnie Walker Black Label
  • Jim Beam
  • Cutty Sark 12 anys

Tampoc són tantes, però ocupaven massa espai, així que a10. Tot i així els hi he fet una foto de record. Una altra cosa que he llançat ha estat les pancartes que vaig fer pels laterals del cotxe amb motiu de l’Eclipse Tour a Munich de l’any 1999, amb la corresponent foto. A veure si trobo les fotos en paper d’aquelles vacances i les penjo per algun lloc.

Demà ms.

sona : Dido – Thank you

Colera en plan irrepetible

Tot i que s molt ms tard del que em convindria, no puc deixar passar ms dies abans no posi les fotos d’un cap de setmana rodó com pocs. Un dia i mig a Colera val per molts caps de setmana a casa, i per això dic "Visca l’Alt Empordà i Colera en particular". Demà cap a Madrit falta gent per currar, noms un dia però. A veure si tinc temps de fer un cafè amb el Nstor .

sona : Air – Don’t be light

Death In Vegas son brutals!!!

Flipe maxim al concert

Du n’hi do dels últims dies, ja vaig començar dimarts passat i pràcticament no he parat fins ara. Podria explicar tot plegat, però ara mateix no tinc temps, així que penjar les fotos del concert de Death in Vegas del divendres a Razzmatazz. No n’hi ha gaires perque vaig estar tota l’estona com ‘en trance’, al·lucinant moltíssim amb el so. Dels tres discs que tinc aqui a casa noms vaig reconèixer una cançó ( de la que no se el títol) perque tot ho tocaven diferent, a part que estaven presentant un disc nou i havia cançons noves. Jo ja feia temps que havia fet propaganda d’aquest grup entre els amics, de manera que vaig enviar un mail avisant a tothom i al final ens vam ajuntar força gent, alguns a sobre, de gratis. Quan vam entrar al principi hi havia un tal Richard Fearless punxant, que no estava malament però no era el què esperàvem i que em feia patir que no l’hagues cagat. Al final quan Death in Vegas va sortir, ja es va veure que valia la pena anar al concert que havia recomanat i vaig quedar com un senyor. Això de baixar a Barcelona a veure concerts d’aquest pal està molt b i m’agradaria fer-ho ms sovint.

sona : Death in Vegas – Scorpio Rising

Parriba II

Cada dia comença una nova etapa. Avui també, i demà, i l’altre, i l’altre, i l’altre…