Doncs mira que feia molts anys que la nit aquesta de dormir una hora més no la dormia pas. Ahir dissabte no vaig sortir de casa, i el cap de setmana anterior tampoc!!!. Em sembla que m’hauré de començar a preocupar o sinó assumir que ja no sóc el que era. De fet, mai s’és el que s’era, de manera que preocupar-se no sembla una bona opció. Descartada. Ara mateix tinc tot el matí per davant sense gaire cosa més al cap que no sigui beure’m el cafè amb llet, observar com balla el fum del cigarro, escoltar música i mirar per la finestra
