Archive for June, 2004

Cantonada II

La germana de la que hi ha a casa meva.

sona : Kiko Veneno – Joselito

Tal dia farà un any

Avui fa un any que vaigcomençar a escriure les meves cabòries en aquesta pàgina i noto que calia dir alguna cosa. Ni que sigui per comentar com pot ser que a la secció de cabòries hi hagi 91 entrades i a la de teatre 1 o a la de llibres 3. De fet durant l’últim any al teatre noms hi he anat una vegada (gratis), per? llibres n’he llegit ms de tres, el que passa s que em costa comentar ells llibres com si fos un crític literari. Pel que fa a les cabòries….doncs evidentent tinc el cap ple de pardals, els que em coneixeu suposo que ja us n’haureu adonat o patit, i sembla que la cosa no vagi a canviar malgrat que ara representa que ja sóc gran. Tot i així la majoria són infensives,
o directament, collonades,
i s per aix? que alguna vegada he pensat que tinc els problemes de la gent que no t problemes i que els arribo a explorar fins a límits on la gent amb problemes de veritat mai s’aventuraria perque no li surt a compte. De fet crec que a mi tampoc

Arribats a aquest punt em veig forçat per una mena de veueta interior a passar comtes, fer balanç, recopilar una mica, treure conclusions, etc, etc… d’aquests tres cents seixanta cinc dies.

L'arros com a catalitzador de webs...

Just ara fara un any em passava tots els dies llegint blogs a tota hora, que si aquest, que si aquell…i s clar, cada cop tenia ms ganes de tenir el meu propi espai. Amb un parell o tres de tardes de dissabte menjant arròs amb tonyina davant de l’ordinador vaig tenir el disseny que volia (i podia) i sense gestor de continguts ni res ho vaig penjar a l’ordinador de casa amb IP fixa. com era all? de "en casa de herrero cuchara de palo"? tot el dia fent gestors de continguts i resulta que la meva pàgina s un html plà. Molt malament. Per això i perquè representava que havia d’aprendre ASP. NETa marxes forçades vaig instalar el blogx per mirar d’anar entrant en el tema, al final no hi he acabat entrant com em pensava, tot i que hi vaig fer varies modificacions. Ara estic ms per canviar tota la web a php i Plog i de fet pensava fer el canvi avui en plan celebració però he estat una mica liat i no he pogut (aquest pont no ha estat especialment productiu) . Havia de ser una sorpresa però per ara no pot ser, ho deixarem per ms endavant.

Un dels principals motius per començar a mantenir aquest espai va ser el fet de tenir una càmara digital. Jo abans no en tenia pas, ni digital ni convencional. La gent demanava veure les fotos, i s clar, què s’havia de fer….doncs penjar-les a internet.Desprs de muntar un sistema propi de galeries al cap de res ja em venien les cab?ries. Al llarg d’aquest any he penjat seixanta sis galeries de fotos que sumen un
total de 10658 imatges a dia d’avui (sense contar les escanejades). Un descantille De fet el tema de les fotos ha sigut el que ms de cap m’ha portat. Al principi les penjava totes tal com rajaven però algunes es veien força malament així que vaig començar a retocar-les de nivells però era una feinada. A partir d’aquí vaig començar a penjar-ne menys i a aplicar alguns criteris, per exemple la censura…,no ho sabieu que hi ha gent que veu una càmara i de seguida ensenya els genitals?… doncs si, n’hi ha ms del que us podrieu pensar. Ms endavant vaig pensar que no era gaire bona idea publicar les fotos d’aquesta manera, en plan àlbum, no ja perquè hi apareixen intimitats meves sinó tamb les d’altres persones. En aquest punt cal recordar l’anècdota d’una persona que no mencionar, que en veure’m tirant fotos en una festa a casa meva em va demanar que què en pensava fer de les fotos. Quan li vaig dir que les penjaria a la web em va contestar amb cara de pocs amics avisant-me que les que hi surtís ell les hi envis per correu i no les penjs. Al principi em pensava que ho deia de broma, per? desprs ja vaig veure que no. Aquest dilema encara el tinc ara, tot i que continuo penjant totes les fotos ‘presentables’, malgrat que es barregin ambients o que gent desconeguda pugui veure intimitats dels que m’envolten. Tampoc descarto que un dia borri tota la carpeta de galeries i em dediqui a penjar una foto de tant en plan fotolog.

Enllaçant amb el tema fotos tamb he de dir que des que els meus amics em van regalar una càmara nova pel meu aniversari, se’m fa ms difícil no penjar-les, sobretot perque s per ells que les penjo. Per veure-les jo, ja ho podria fer a casa. I aix? ve a respondre una mica les preguntes que molts bloggers es fan: "perquè escric?, Per a qui escric?, Quant de temps ho far?" Doncs en el cas de les fotos ho tinc clar. En el cas d’escriure les cabòries no tant, però si tinguessim totes les respostes quina vida ms aburrida no?

Bé, ja m’he cansat d’escriure per avui, així que "hasta aqui hemos llegao" per avui. Espero tenir les ganes, les forçes, els motius i les recompenses de mantenir una pàgina com aquesta.

Salut a tothom.

sona : Pauline en la Playa – Paralai

Dèjà vu

Potser ara mateix s un dels moments en que estic ms a gust, dissabte tarda, desprs d’haver-me llevat passat el migdia l’endemà d’haver sortit de festa, sense ressaca, amb màniga curta assegut davant l’ordinador escoltant música i xatejant, sempre al costat de la finestra mirant cirrus i cotxes que passen i fan el ceda de la cantonada. Un dissabte tarda ideal que he repetit moltes vegades al llarg de l’últim any. Ja s que sempre estic fent balanç i coses d’aquestes però aquesta vegada s ms justificat, per uns quants motius..

D’entrada ahir va ser el primer dia de la Festa Major de Sant Cugat i com no, cap a les barraques falta gent. Ja serà el tercer o quart any consecutiu que hi vaig però tot i així em venia molt de gust perque sempre m’ho he passat molt b i t’acabes trobant un munt de gent que feia temps que no veies. No se perquè però s com una mena de punt de trobada, ahir per exemple no van fallar a la cita el Joaquim, el Ricky i la colla de Badalona, el Punko i molta altra gent que ara no recordo. Avui hi tornar a fer memòria.

L’altre motiu de fer balanç s que les barraques de l’any passat va ser als primers llocs on hi vaig anar a fer fotos i per tant dels que en queda constància. Recordo que en vaig tirar unes 220 o aixi… estava que no cagava…b ara encara una mica, però amb l’altra càmara

I per últim, d’aquí a dos dies farà un any que vaig començar en el mundillo aquest dels blogs. Ara no vull pensar en les coses tìpiques però se que ho haur de fer d’aqui a poc, dos dies?

sona : Kiko Veneno – Salta la rana (brilla la luna, por la ventana una aceituna, eres tu…)

Somnolència

Una de les coses que he fet de ‘profit’ avui ha estat trobar la web dels que van fer els videos que es projectaven al concert de la Bjork del Sónar de l’any passat. Suposo que el fet de fer un any del concert m’hi ha fet pensar i ja feia temps que volia averiguar d’on sortien aquests videos tant orgànics, per dir-ho d’alguna forma, perque n’hi ha alguns que fan una mica d’angunia. Malgrat això m’agraden molt.

I demà la revetlla de Sant Joan altre cop. Començo a estar una mica descolocat per la rapidesa amb que passa el temps, per? que hi farem, mirar d’aprofitar al màxim i jasta. Sort que el divendres faig pont i podr ‘descansar’.

sona : Harmònica Coixa Blues Band -Hush Hush

Cumulus Humilis

Cartells fumadors no fumadors.Avui a la feina ens hem trobat que han penjat tot un seguit de cartells indicant que estem en una zona sense fum, com es pot veure. La questió s que a la mena de purgatori que anomenen sala de fumadors, abans dita de cafès, tamb hi han penjat un rètol. A part que jo ara no sóc ni carn ni peix en aquest tema, si que hi ha un parell de coses que semblen curioses.D’entrada que per indicar una zona sense fum es fa servir uns núvols….que sospitosament podrien semblar…..FUM!! de fet no ho s però en fa l’efecte. n realitat són Cumulus Humilis, un tipus de núvol de baixa alçada que es forma a partir de corrents convectius ascendents d’aire calent….mmm….calent? voldrà dir…..fum? . No s’aclareixen gaire em sembla. La questió s que ara ja tenim clar el què i el on, ara caldria veure tot el que comença a no veure’s gaire clar….

 

 

sona : Fiona Apple – As Fast as you can

Principis

Avui una persona m’ha dit que sempre itenta no oblidar el seguent:

  1. No critiquis
  2. No et queixis
  3. No jutgis
  4. i obre la ment

ho intentarem…

sona: Oi va voi – Pagamenska

Mirall urbà

digna del mirror project

Imagina una noia escrivint en una taula, en una taula d’una tenda de mobles, una tenda de mobles que t un aparador que dona al carrer, un carrer on hi han posat una bastida, una bastida que esta davant d’un semàfor, un semàfor on s’hi para un cotxe, un cotxe que s el meu i des d’on faig una foto.

sona : Bjork – Nature is ancient

Dimecres

Avui he acabat el curs d’ocupacio vocacional. No he pres cap decisió al respecte, però ara mateix, estic content.

Pedregada

Un diumenge qualsevol? potser si, a menys que sigui una diada electoral. I no pel fet que anar a votar sigui una grandíssima responsabilitat que ens tregui a tots el son dia si i dia tamb, sinó perquè tothom sap que quan vas a votar cal anar-hi amb botes d’aigua, no sigui cas que s’inundi el col·legi electoral i no puguis anar a votar. En menys de cinc minuts s’ha posat a pedregar i s’ha inundat tot. I els meus amics a la platja….

Aigua al colegi electoralAhir, en plena jornada de reflexió, ens vam dedicar a celebrar amb un sopar marroquí el primer any que fa que les Esters i el Juanjo comparteixen vivenda. Vam estar tota l’estona reflexionant, ho prometo. Les fotos del final són d’un concert d’uns paios que van tocar a la Festa de la terra que es va fer a la Sèpia Verda. Una mena de pirats que tenien de líder un pseudo-Elvis Presley de Reus i que la van muntar grossa… amb tota la nata i tal…en fi…

 

 

sona: Mastretta – Laguna seca

Deixa’t estar….

Ara ja fa uns dies que no escric res i em fa l’efecte que s pel comentari de la ‘Nati’ a l’últim post. No s per donar culpes a ningú, i menys a la ‘Nati’… però la veritat s que el comentari la clava. Tantes cabòries i tantes òsties…. al final que? valen la pena totes aquestes menjades de olla? que si cicle per aquí, que si repte per allà, que si presagis, impressions, ….a cagar tot. S’ha de ser una mica ms pràctic, i si puc, a partir d’ara ho penso ser ms.

Avui al curset de ocupacio vocacional s’han passat un munt!!desprs d’estar comentant una mica el que vam parlar la setmana passsada i haver repassat ‘els deures’ ens han plantejat l’activitat d’avui. Ens han donat un full pràcticament en blanc, noms hi havia una línia a la part superior que deia "escriu -nos una carta com si fos l’any 2014 explicant-nos com t’ha anat a la vida". Quasi res. Un torpede directe a la linia de flotació mental. M’ha costat una mica però al final he quasi he omplert les dues cares del full. M’ha agradat. Alguns dels altres que noms han omplert un parell de línies em deien: "Tu que? et veus sent escriptor?"….doncs no s, no s el que escrit per vaja….Desprs hem estat comentant una mica entre tots, no gaire, suficient perque la Montse digues: "Ostres!! jo tindr vint-i-set anys!!! sere molt gran, segur que ja tindr un fill"….bufa!…..super gran….ella tindrà tres anys menys dels que tinc jo ara i es veu super gran….i amb un fill!! en fi, jo amb quaranta i encara em veia igual que ara….Desprs els del curs hem anat a fer uns beures per celebrar que avui s el penúltim dia i per preparar les beures que farem l’ultim dia. He hagut de fer campana però ha compensat.

Aquest cap de setmana per fí es va fer el esperat dinar de pares. Si, ja s que no tenim dotze anys, però per això semblava una idea original fer un dinar i reunir a tots els pares de la gent de la colla, així tothom es coneixeria una mica ms , de forma diferent. Tot i els estira i arronsa en l’organització i alguns dubtes que jo duia de temps enrera, al final es va fer i va ser tot un èxit. Jo vaig estar molt ms tranquil del que m’esperava i francament va ser una molt bona experiència, molt diferent. L’única llàstima va ser que no poguessim ajuntar a tothom, però en fi, com que la gent es va quedar amb ganes de repetir segur que ja hi haurà ms oportunitats.

sona : Portishead – All mine