Archive for May, 2004

Senzillament

Ara
mateix tinc una sensació com que tot podria ser molt senzill
si jo volgus que ho fos.

sona: Weezer – My name is Jonas

Manca d’ordre

Avui m’he portat b. Siguent just em posar un b alt, ratllant el notable. Quin s el motiu d’aquesta qualificació? Doncs que ja des de primera hora del matí, les circumstàncies i els meus propis descuits, s’han aliat per tal que tingus un mal dia. Primer he perdut el codi de la reserva del bitllet d’avió de les vacances i desprs d’un embús m’han posat una multa rigurosa. Jo he controlat la situació i no he perdut els nervis en cap moment i a ms he aconseguit no estar gaire capficat. Això es mereix un notable no ? Per sort el codi ja l’he retrobat i la multa…doncs ….mira, a les penes punyalades.

Ahir vaig penjar les fotos del sopar d’aniversari del Pemi (30) que vam fer el divendres a Monistrol de Calders però ni tan sols vaig tenir esma per fer un post perquè en vaig haver de triar moltes, de dues-centes trenta ho vaig deixar en cent setze (notable baix)

Si hi ha una cosa que avui he vist clara s que he de posar una mica d’ordre en molts aspectes, per exemple tot el que t a veure amb tràmits i paperasses vàries, o l’habitació i la muntanya de roba per plegar, o netejar la guantera del cotxe, ….o el cap.

sona : Los Delincuentes – Poeta encadenado

Dominicana

Ja esta fet!!! l’augment de previsió que estic experimentant s espectacular, quasi dos mesos d’antelació!! Ja tinc les vacances programades. Me’n vaig dues setmanes a Republica Dominicana. No se ben b on ni a fer què, peròtant dona.

Dominicana

 

sona : Dusminguet – disco jonki

Son

Du n’ho do del dia extrany que he tingut avui, encara que suposo que no haur estat l’únic. Per variar ja tinc quasi tot el cap de setmana programat, menys el diumenge. Haur de començar a deixar de dir que sempre vaig a ’salto de mata’, dos dies de planificació em comença a semblar excessiu. Malgrat això sempre procuro deixar un parell o tres de variables sense inicialitxar per veure què passa , així s ms divertit. La primera potser s la pròpia memòria, la segona,….no me’n recordo… el que si que espero s no oblidar carregar les bateries de la càmara,el notari que sempre dóna fe.

sona : Squarepusher – tomnib (ost lost in translation)

A deshores

No m’extranya que a vegades em senti raro, sinó quina mena de sentit t estendre roba de matinada?

sona : idems

Everyone wants to be found

Lost in translationHe vist que fa molts dies que noms parlo de festes o de paranoies rares i que tinc altres seccions literalment abandonades. No s que no hi hagi coses a dir, però potser no em motiven tant.

Avui però, tinc la necessitat de parlar de ‘Lost in translation‘, encara que estigui al curro i no ho hauria de fer. No se ben b en quin sentit, però m’ha deixat tocat. Potser per la estètica de Tokio, potser perque el Bill Murray sempre m’ha caigut b, potser per la dolçor de la Scarlett Johansson, potser per la gran banda sonora, potser per veure gent sola estant sol, o potser tan sols va encertar el moment, però avui no paro de pensar-hi.

sona : OST Lost in translation – Air – Alone In Kyoto

 

 

 

 

 

Carlinhos Brown

Boca  -  RiverNo dir la hora a la que m’he llevat avui per decència, o vergonya, noms dir que encara no ho sortit de casa i ja no crec que ho faci. Avui, per si algú no ho savia, juga el Boca contra el River plate i evidentment tinc la casa plena d’argentins. Jo no s que sigui molt futbolero però escoltar els comentaristes i veure com viuen el futbol fa gràcia. Ara estan a la mitja part i de moment guanya el River per 1-0, si al final queden dos a un m’enportar 15 euros de la porra. Si, hi ha 15 persones!!!.

 

 

Carlinhos Brown a BcnAquest cap de setmana, per variar, dos dies seguits sortint per Barcelona, i ja van tres caps de setmana…estar canviant d’hàbits? no se, no se…El divendres, a part d’anar a una festa en un local, no recordo gaire b què vaig fer perque el dissabte vaig anar a veure al Carlinhos Brown que s’emporta tota la meva atenció d’aquest finde. Fins fa un parell de setmanes que em van dir que es muntava una rua de carnaval al Passeig de Gràcia ni sabia qui era aquest home, però com que hi havia tanta expectació vam decidir anar a veure el que. Sort que vam baixar en tren, perquè el colapse va ser considerable. Al diari deien que hi van assistir unes 400.000 persones. no s si eren ms o menys però la quantitat de gent em va recordar la manifestació contra l’ocupació d’Irak del 15 de febrer de l’any passat, però en lloc d’estar tothom seriós, tothom estava com posseït per la festa. Hi va haver moments que feia por i tot sobretot a la pujada cap a la Diagonal perque anavem com en un riu de gent que et portava on volia. A la baixada ja hi havia una mica menys de gent i es podia caminar a pròpia voluntat. Vaig acabar cruixit, sobretot dels genolls, però els carajillos fan miracles , així que vam decidir sortir de bars pel centre. A partir d’aquí tot torna a ser una mica confús, com sempre, però segur que m’ho vaig passar molt b. Ja pel matí, ens van fer bufar i vam acabar a comisaria….no per res, ara es veu que s el procediment habitual dels positius, però va ser bastant ‘diferent’.

sona: St Germain – Soul salsa soul

 

Perdut

Molt de tant en tant aixeco el cap i en veure el que tinc al voltant m’adono de lo perdut que estic.

sona : Michael Nyman – The fling

Sort

Ja m’ha passat alguna altra vegada que al final no n’hi ha per tant.

Bonic mal dia

No tots els dies poden ser sempre bons, així que per no acostumar-se massa, què millor que ensopegar amb un mal dia? Un mal dia es pot tenir per moltes raons, no cal ser gaire selectiu, encara que es podria pensar que cal un bon motiu per tenir un mal dia, la veritat s que amb la primera tonteria que et trobis n’hi ha prou per tenir un bon mal dia com cal. Amb una mica de paciència i a base de pràctica es pot veure que qualsevol moment s bo per tenir un un dia dolent, no cal esperar a diades senyalades, no cal demanar permís a ningú, no fan falta diners, s independent del temps metereològic i per si fos poc, ho pots compartir amb tots els que t’envolten perquè sapiguen el dia tant dolent que estàs tenint, que segur que t’agrairan d’allò ms que els ajudis a acabar d’amargar la jornada.

A que es pot arribar a ser DPS.

sona : Belle and Sebastian – You don’t send me (quin mal dia ms bonic….)