Sense pena ni glòria.

Ara que m’hi fixo, tinc com una frequència oscilatòria d’escriure. Quan escric, ho faig molt sovint, però quan no, m’hi estic força dies sense fer-ho. Crec que això s motiu de reflexió. Ho dic en el sentit que sembla que vagi de la mà amb l’estat d’ànim. Quan estas més animat, t’hi poses més, mentre que els dies que passen sense pena ni glòria, no tens esma de res. Com es nota que és diumenge, i tard per la nit. Ja tinc ganes que sigui demà al vespre.

Bé també hi ha altres motius per no escriure, per exemple estar de boda pels puestus, com ahir. Avui no perquè és tard , però demà posaré les fots de la boda del Ricard i la Natàlia. M’ho vaig passar molt bé i em sembla que molta gent també. Suposo que deu ser pel fet d’estar en una taula de fiesterus, que ens vam dedicar a fer el tonto i a cridar tot el que el nostre minvat sentit del ridícul no va poder evitar que féssim. Les fotos ni tan sols les he vist encara. Déu me’n guard del que hi pugui sortir….els ultims moments van ser una mica confusos.

Justament ara acabo de parlar pel messenger amb la Emma que està al Perú. Això de les noves tecnologies s la hòstia. Molts records i petons per tothom.

Per cert, el dissabte vaig acabar fent, sense voler, molta ‘publicitat’ d’aquesta pàgina. Els que arribin aquí doncs benvinguts.

PD: A vegades penso que potser no és bo mostrar certes intimitats…, recordar-me de pensar-hi un altre dia….me’n vaig a dormir…

sona: El columpio asesino – vamos.

Millores a les galeries

Després que se m’hagués comentat que l’índex de galeries de fotos, sí, el llistat aquell tant cutre, no s’entenia gens i que era molt difícil, al final avui he pogut trobar el temps de refer-lo a millor, espero.Els que deixen de ser solters. I per celebrar-ho, finalment posarem les fotos del Sopar de Comiat de Solters del Ricard i la Natàlia, que es casen el proper dissabte. Doncs res, que des d’aquí moltes Felicitats. Ah! i per cert, ara que heu posat totes les pomes podrides juntes en un sopar per escalfar motors, prepareu el fiestón, perquè hi ha gent que li falta "entrenu".

 

Tornant als canvis, la veritat és que veient la primera foto de la galeria, t’adones a cop d’ull de que has estat fent durant els últims dies. Fa pensar…, en la de coses que s’arriben a fer, amb la quantitat de gent que tens la sort de conèixer, els llocs que arribes a anar i lo bé que t’ho pots arribar a passar. Quasi que m’avergonyeixo. Ara sí, espero que ningú s’avergonyeixi de sortir i si us plau que no em posi una demanda, si el tema s seriós, amb un missatge personal n’hi ha prou i les seves peticions seran escoltades.

B doncs aquí va el missatge d’avui. Fins el proper.

sona: Muse – time is running out

hombre precavido vale por dos.

Ja sé que ahir vaig dir que avui penjaria les fotos del sopar del dissabte, però és que acabo d’arribar a casa i hi ha una de llamps i trons que fa por. I com que “hombre precavido vale por dos”….pararem l’ordinador, el modem, la tele…

sona: Sidonie – Venusian dreams

 

Book-Crossing

Avui, ultim dia de les vacances, i per una notícia de El Periódico, quina casualitat, he descobert el que en diuen Book-Crossing. Consisteix endeixar llibres sueltus por ahi, amb el proposit que se’ls trobi algú altre, se’ls llegeixi i el torni a fer circular. La idea és molt bona. He estat mirant la web i he flipat tant que ja m’he donat d’alta. A Sabadell no hi ha gaire gent que faci això o sigui que suposo que serà difícil que em trobi un llibre. Però és clar, si no es comença no se sap.

Apart d’aixo la setmana passada em vaig donar d’alta a la biblioteca, així que ara em podré estalviar uns calerons i tindré al meu abast un munt de llibres, cd’s i altres coses, i tot al costat de casa. Fantàstic!!!

Pel que fa al sopar que vaig anar ahir, doncs que dir, es van acabar les fotos de la càmara. 234 en total!!! quasi res. I per no desentonar, de festa fins les tantes com sempre. La setmana que ve, a la boda del Ricard i la Natàlia em sembla que es liara una….Per cert, que les fotos les penjar demà.

sona: El columpio asesino – ye ye yes

Festa d’Aniversari del Morrosko….tela!!

La barra a petar!!

Dissabte. Ahir es va celebrar la Festa del 7è Aniversari del Morrosko. Obviament, i com ve essent habitual hi ha fotos censurades però en fi… ja fa temps que vaig adonar-me que endur-se la càmara de festa és com anar amb un notari al darrera tota la nit. Un notari que no es troba en el mateix estat que tu i que no perd cap detall del que fas o deixes de fer, i no només tu, sinó que sovint agafa vida pròpia i se’n va a llocs on tu ja no hi ets. Allà aprofita i tamb fa de notari de les vides dels altres que m’envolten. En nits com les d’ahir s quan surt el notari de festa i fa la seva feina, i la fa ben feta, perquè dóna fe. I això precisament és el que fan les fotos, donar fe que estaves a no sé on, fent no sé que, amb no sé qui, no sé com, no sé perquè. En qualsevol cas, m’agrada molt anar de festa amb la càmara perquè m’ajuda a recordar moments que sinó es perdrien.

Val a dir que aquest matí havia quedat per anar a jugar a futbol, però al final no ha pogut ser. Sap greu, però és que el matí no ha passat per casa, ha dit que no li anava bé però que enviava la tarda directament. D’aquí a una hora em passarà a buscar per casa la meva germana, que avui me’n vaig de festa amb ella. Diria que no ha passat mai això, però ja se sap sempre hi ha una primera vegada. Suposo que el fet que ens trobessim al concert de Hotel Cochambre al Aquelarre de Cervera ja l’haurà posat en la pista de quina mena d’element que té per germà. Es clar que potser sóc jo el que s’emporta una sorpresa, però jo intentar fer el que han de fer els germans grans, donar exemple. De totes formes em sembla que no serà un fiestón perque en teoria és un sopar de despedida de solter/a, però això no se sap mai. Demà la continuació.

PS: merda, no tinc bateries per la càmara…..

sona : Oumou Sangare – Saa Magni

Escenes Urbanes al COAC

La presentació de la Expo Escenes Urbanes

Ahir vam anar tota una colla de gent a la inauguració de la exposició de fotos d’Escenes Urbanes del Xavi Padrós (buscant pel nom se’n veuen algunes), al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que podeu anar a veure aqui.

La veritat és que vaig estar a punt de no baixar, perquè fins última hora vaig estar liat amb les "reformes" del pis, vaja, fent taules i penjant coses de les parets, el normal. De fet, males llengues ja donaven per fet que no baixava, però al final si que vaig baixar, amb l’Ester i el Juan. Vam arribar just a temps de trobar aparcament, el Col·legi d’Arquitectes, poder entrar i flipar una estona. Hi havia moltíssima gent!!! El Xavi era allà al mig de tothom, i al cap de res va fer uns parlaments i tot. Estàvem al·lucinats. Suposo que ens haurem d’anar acostumant a tenir amics ‘famosos’. Al cap d’una estona, vam veure que en realitat eren tres inauguracions a la vegada, una d’un concurs de no se què de pisos de lloguer per a joves que va fer que hi hagués un de la generalitat fent uns discursets. Si fos veritat una quarta part del que va dir que volien fer…..ai Déu meu senyor!!! aixòs de l’habitatge esta fatal…en fí deixem aquest tema…

Després de la expo, vam anar a un bar que em sembla que es deia Babia que estava allà al costat, i com no, vam començar a liar-la. Va ser genial.

Avui m’he llevat tard per agafar forces pel finde. Per començar, avui s la festa d’aniversari del Morrosko. Em sembla que és el setè aniversari, però no ho tinc gaire clar. Demà tinc una mena de sopar de despedida de solter, que no és una despedida "com il faut" perquè de fet també ve la núvia i a més no hi haura stripper i no em fan pagar 10 billets. A més ara començen les Festes de la Mercè i s clar, s’hi haurà d’anar, sobretot al BAM, que venen La Buena Vida , Sidonie, Cathy Claret, i mogollón d’altres grups. El problema de tot plegat serà anar a treballar el dilluns.

 

sona : La buena vida – Matine

Oasi o miratge

Cadires per la consciencia...Dimecres, de vacances. Després de molts dies, sembla que en Juan tenia raó: "Esto va a ir parriba".Es estrany, poques vegades els indicadors interns assenyalen un canvi a millor. Potser sóm massa incrèduls amb les coses bones, escèptics de les pròpies possibilitats, desconeguts de nosaltres mateixos i no parem atenció al fet que realment hi ha coses que si que van "parriba". El problema s mantenir-se….això deu ser el que tots els de Operacion Triunfo ja deuen saber a hores d’ara. Es a dir, després de 4 dies sense fumar, agafant-se les coses amb calma, netejar i fer el marujo de bon grat, anar tot el dia amunt i avall fent un munt de coses constructives, no haver-se emprenyat amb ningú i lo més espectacular de tot, haver començat a anar al gimnàs a fer Tai-txí, al final et plantejes quan pot durar tot això. No pot ser real, em trobo en un oasi de bons propòsits dins el desert de la desmotivació, o realment s’ha arribat al final de l’horitzó, amb un món nou de bones actituts. Qui sap…ja m’agradaria que aquest curs fos com aquests 4 ultims dies…Es clar que durant aquest curs no estaré de vacances com ara mateix i això em fa sospitar que quan torni a la normalitat tot serà com era abans. M’emportar un grapat de sorra de l’oasi per mirar-me’l quan sigui lluny.

Bé, que ja he penjat les fotos
del sopar d’Aniversari de la Patri a lo Palauet del 15/9/2003.

sona : Stigmato Inc – La meaison de la trompette

La sombra del viento

Doncs bé, primer dilluns de vacances de setembre. Gens malament. M’he llevat a ales 11:30, he fet el marujo per casa, ni poc ni molt, lo just. Ja està b. Per la tarda ha arribat el Juan, i el terremoto ha començat. Ens hem passat la tarda al Leroy Merlin i al Alcampo, com no, consumint de valent. Tot i així ha estat molt profitós, hem comprat unes potes per fer una taula, unes fundes pels sofas, altres coses que ara no recordo, menjar per al congelador( no pas per nosaltres, no, per al congelador) i una mica de jalar per al sopar d’aniversari de la Patri a lo Palauet. O sigui que després de força estona, al final hem anat a felicitar la Patri, que fa , ni més ni menys….23 anyets!! qui els pills ara, oi? en fi, és igual….

Ara són quarts de quatre, però no em preocupa perquè estic de VACANCES!!!!!. Parlant de coses txules, de la visita al palauet, n’he sortit amb dos llibres que m’han deixat, demà començar a llegir-ne un i així que ho vagi fent, també començare una secció de llibres, per anar comentant, criticant, rajant sobre els llibres que estigui llegint en el moment. Comencare ara, tot i que ja hi ha força llibres mereixedors de ser comentats. Tot arribarà.

sona: Emir Kusturica & the non Smoking Orchestra – Unza Unza Time

Pit stop mental

Dsprés de varis dies pensant que feia amb les fotos de la Festa Major de Sabadell, al final he decidit ajuntar totes les fotos del divendres i del dissante en una mateixa carpeta. A més, les fotos han passat un estricte control de decència. No és que sigui amant de la censura ni coses d’aquestes, però una cosa es una cosa i una altra es una altra no?

Avui estic de vacances, de fet tota aquesta setmana, i crec que em convenia. Ara intentaré aprofitar per fer tot el que vaig deixar per fer les dues setmanes d’agost, és a dir, res. Ara ja he vist clar que no cal anar enlloc, que em puc quedar per aquí i fer el ronso una setmana sense tenir cap mena de remordiment de no haver fet o anat enlloc, al cap i a la fí les vacances son per descansar, i aixó s el que penso fer.

Per cert, després d’una estoneta, al final he posat el bloc d’històric de posts per mesos. Es pot veure aquí a l’esquerra.

sona: Fiona Apple – slow like honey

Es lo que hay

El cel d'avui a la tardaBé, avui m’obligo a escriure. No vull que uns dies tontos em tombin una afició que m’agrada. La baixada que fa aquests dies és excessiva, fins i tot per mi, que m’acostuma a agradar la velocitat de la circumstància , les curves de la casualitat i les cruilles sense rètols. Però en fi, suposo que sempre costa ser conscient del que t’envolta i ho fas quan ja ho has deixat enrera.Es igual.

Ultimament estic intentant modificar el codi del gestor del blog per poder fer coses diferents, encara no sé pas quines vull fer, però mentre m’hi vaig familiaritzant en vaig veient les possibilitats. M’agradaria molt poder integrar les galeries de fotos, que acutalment estan fetes an ASP clàssic , dins del blog en .NET, però per aix6ograve; encara falta bastant.

Demà m’agradaria poder trobar un moment a veure si puc acabar de fer tots els encàrrecs que encara tinc pendents, però no sé pas si podrà ser. D’entradademà venen a arreglar l’escalfador d’aigua, així que després d’uns quants mesosem podre tornar a ditxar amb aigua calenta!!! si , si , reconec que dutxar-se amb aigua freda forja el caràcter, però em sembla que ja el dec tenir prou forjat, i en cas de no ser així ja no crec que hi hagi remei, per tant, ja toca.

Per altra banda, avui m’he esllomat baixant mogollón de trastos vells que hi havia per casa, els hem deixat a la porta tot esperant que els del Punt Blau ho vinguina a recollir, fa una fila tot plegat al carrer….Amb això, i que en Juan es va deixar endur pels mestres del màrketing i no va poder resistir-se a comprar un Reproductor DVD per 49 eurus, el centre d’oci va quedant cada cop més configurat, i tal com diu en Juan, "ahora esto va a ir parriba". a veure si es veritat….

 

Fly, tot serioPer cert, avui és l’ultim dia que el Fly viurà a casa. Adéu Fly.

I ja per acabar, confirmar que ja no és que estem lluny, sinó que estem fora del sistema solar, a l’espai exterior, sense òrbita.

sona : Thomas Newman – Any other name