P-E-R-F-I-E-S-V-A-C-A-N-C-E-S-!-!-!-!

Doncs, bé….estem una mica perjudicats, així que no m’entretindre gaire. Avui hem depedit el Néstor que se’n va a viure a Galicia, quan tingui les fotos les penjaré. Demà començo vacances i me’n vaig d’interrail a Suissa, Austria i Alemanya durant dues setmanes. Aix6ograve; vol dir que la cosa anira a mitjes o potser fons i tot no anira, pero vaja…potser puc escriure alguna paranoia des de un cibercafe o aixi…Per altra banda, avui he fet una actualització de la pàgina, ja es veura que és diferent, i que potser algunes coses no van bé o no tenen coherencia, és igual , ja ho sé, quan torni de vacances ,m’hi poso, pero és que tenia moltes ganes de posar-ho. Estava molt impacient.Es igual, que és molt tard. Me’n vaig a dormir que no puc mes.

sona: Talvin Singh – Heavy intro.

Dia de tràmits

Ahir va estar bastant bé. Sobretot perque podia haver anat molt malament i al final no va ser així. En primer lloc, de bon matí vaig haver d’anar a veure els amics de Fecsa/Endesa perque em vaig trobar un paper al portal que deia que ens tallaven la llum!!! només faltava aixo!!. Els extractes del banc deien que nomes feia una setmana que m’havien cobrat un càrrec, que a més no coincidia amb el que ells deien que no havia pagat. En resum, que m’hi adreço entre beligerant i prudent a veure que coi els pica. Resulta que devia el gener?? però no cap altre rebut.Estrany. Pago el gener i primera cosa arreglada

Per la tarda, després de sortir del curro, havia de comprar un bitllet de interrail per marxar aquest dissabte, a ser possible el mateix que agafen el Xavi , l’Albert i la Merce, que el van agafar la setmana passada. Obviament, i per fer el tonto, era probable que no hi hagues plaçes al tren, pero no, per sort si que n’hi havia. O sigui que després de dues hores d’espera a l’estacio de Renfe de Passeig de Gràcia i de molts merders amb les tandes de la cua, al final surto amb el bitllet a les mans. Segona cosa arreglada. Aquest any he estat previsor i he comprat el bitllet 3 dies abans de marxar, l’any passat el vaig comprar el dia abans. Anem millorant.

En fi, un bon dia, ja tocava.

sona:The Stone Roses – Fools gold

Calor + Insomni = adormit pel matí

Es la una i vint. Tinc moltíssima son, estic petat vaja. Pero fa una calor insoportable que no em deixa dormir. Aquesta és la descripció del que està passant ara mateix. Mentrestant vaig passant l’estona amb la migració a BlogX.De moment sembla que va força b.

sona: Gare du Nord – I’m not a woman

Por la boca muere el pez

Com empitjorar les coses?: Obrint massa la boca en espais publics….

Com oblidar els marrons?: 1 gin tonic, uns quintos, i un txupito de tequila…

sona: No sento res….

Jodeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer!!!!!!

Putus dilluns de merda, cagumtot, és que no hi ha manera, ja en porto dos de “aqui te espero”, no noms m’han trucat del curro per problemes i he estat a punt d’haver-hi d’anar sinó que a sobre sembla que els astres em donin pel sac a propòsit. No tenen ni mica de sensibilitat, i mira que acabo de fer un curs d’astronomia, si això no serveix perque et tinguin una miqueta més en compte ja em diràs perque collons serveix….no far cap més curs d’astronomia fins que no arreglin els percals que m’he de menjar cada dia…D’entrada sóc una mica més lluny, encara ho estaré més i a sobre amb el lliri a la mà. No se pas on anirem a parar. Ja s que rajar de tot no serveix de res, i que res que sigui bo és gratis, però és que tinc unes ganes de cagar-me en tot que no ho puc evitar. Pasiau , que dema ja serà dimarts, és clar que els dimarts en general no prometen gaire, però és el tràngol que s’ha de passar per arribar al putu dimecres, ecuador de la setmana. CAGUM TOT!!!!

sona: BSO Lock & Stock and two smoking barrels

A una setmana de les vacances

Precaucio

Ja queda menys per les vacances. Com és normal en mí encara no se ben bé que faré, però no és pas per manca de plans, sinó que com sempre, és degut a ser un cagadubtes integral. Suposo que la historia de la rana i l’escorpí no deixarà mai de ser certa i en cas que ho sigui segur que hi ha qualsevol altre historia o conte que justifica el canvi. Es el que tenen les dites populars o els refranys, sempre n’hi ha algun que s’aplica. En aquest cas me’n venen algunes al cap, totes elles aplicables, tant en un sentit com en l’altre, per exemple:

  • “Al que madruga Diós le ayuda”
  • “No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy”
  • “Nunca es tarde si la dicha es buena”, aquesta l’aplico molt…
  • “Eramos pocos y parió la abuela…”
  • “Tanto va el cantaro a la fuente, que al final se rompe”
  • “Del dicho al hecho hay un trecho”

En fí, que sempre es pot trobar en les dites alguna mena de consol, o dit d’altra manera, que qui no es consola és perque no vol. Es com una pseudo-religió que ens fa de crossa per donar explicacions en alguns moments. Per cert no se pas perque m’han sortit totes en castellà. Es igual.

sona: Pearl Jam – Dissident

La setmana dels tres dijous

Bé, parem una mica, baixem voltes perque comencem a estar als límits de la resistènciafísica i mental. Escriuria alguna cosa, però com que fa quasi una setmana que no ho feia, no s ni per on començar, anem a pams, però.

Descansant...Aveure…, el dilluns va ser un dia força dolent, com pocs, sort que al final vaig anar amb el Raul a escampar la boira i al final no va estar tant malament

El dimarts vaig acompanyar al Xavi, l’Albert i la Mercè a l’estació de França a comprar els bitllets de interrail per la setmana que ve. Jo, per seguir en la linia dels impresentables no ho vaig fer perque encara no tinc ben clar com acabara de sortir la cosa de les vacances, espero que aquest dilluns que ve, les coses s’aclareixon. Més tard, vaig anar a veure el concert de Morcheeba al Poble espanyol amb el Xavi , la Mi i la Eli. Jo no hi havia anat mai al Poble espanyol i he de reconeixer que és un lloc molt txulo, tot i que no hi vaig donar gaires voltes. Concert de MorcheebaDesprés de sopar un frankfurt deplorable (la dieta a prendre pel…) que em va costar un ull de la cara i fer unes birres a 3€ , va començar el concert. Molt tranquis, sense agobios de gent, amb alguns moments molt guais i altres no tant, sobretot quan la guitarra es va espatllar i van estar tres cançons sense, al final van haver de parar i tot, però la cantant va improvisar amb una versió a capella del Summertime que va ser brutal. Desprs d’una hora i mitja, cap a casa, previa visita al Morrosko per passar llista.

El dimecres, molt cansat tot el dia, vaig anar adormit per tot arreu, al curset del matí, a la feina, una mica més i em sobo allà al mig. Al vespre, al curset d’astronomia si que em vaig arribar a dormir, però com que estava a l’ultima fila i estava fosc per les diapos, només em va veure el Xavi. Sortint, cap al Morrosko falta gent. Allà ens vam trobar amb la penya. Chupitos de la risa i cap a casa

El mes tonto fa rellotges...ufff, el dijous, hi havia convocada una Tarrak i un sopar, dsprés de donar records a l’Antonio i fer els comptes durant mitja hora, anem al Tramuntana a sopar. Obviament no hi cabiem pas i ens vam esperar força estona, que va passar ràpid perquè vam estar fent l’orni per allà. Després de seure a taula,estavem tant apretats amb els veins de taula que ens hi vam acabar fent amics, (a veure qui em pot passar la foto del petó) . Sortint vam anar al Tombstone a fer unes cervesetes i capa casa. Per aquells que pateixin sobre les proves gràfiques dels fets succeïts al pati del Tombstone, els diré que tots els negatius han estat eliminats, així com també totes les copies en paper existents. La seva reputació present i futura esta en bones mans….

Divendres, ja falta menys, ahir era el dia que tornavem altre cop a la barceloneta a fer una paella, aquest cop per despedir en Gaby, que després de mogollón de temps i històries, al final ha près la gran decisió de marxar de la feina. I està per veure’l, tothom li diu que fa una altra cara, i és veritat. En Gaby obrint un regal...

Doncs bé, que vam anar al mateix lloc que l’última vegada. Ens va atendre una altra cambrera, tot i que estavem a la mateixa taula i que estava treballant, sera que li vam donar massa la tabarra? no m’estranyaria gens que quan ens va vaure, perque ens va reconèixer, li entrés un mal de panxa sobtat. Aquesta vegada erem més i al final, no vam anar a treballar a la tarda, ningú. Ens vam apalancar al txiringito que hi ha a la sorra a prendre la fresca i contemplar el paisatge. Segur que feiem una fila…Ms tard, vaig anar a la última sessió del curset d’astronomia, tot i que em feia una mica de mandra, pero vaja, i després, com no, al Morrosko. Allà es van gestar les causes del mal de cap que tinc avui, més tard es van acabar de perfilar al Barro, d’on al final em vaig perdre i després de buscar a la penya com si fos un nen perdut al supermercat, vaig decidir marxar.

En resum, una setmana a tot tren, potser massa i tot, a partir d’ara m’hauré de dedicar a altres coses més profitoses, perque avui ho tinc tot per fer a casa i em fa un pal…Vaig a veure si puc penjar totes les fotos, perque no se pas com organitzar-les, em sembla que haurè de fer que el slide de les galeries sigui un arbre ‘collapsible’ que se’n diuen….Bé, ja he penjat les fotos, quina feinada.

sona : Ojos de brujo – Tiempo de solea

3,2,1, dia 21

Achanak en concert a SBDI va
passant el temps…tant que ja som a dia 21, multiple de 7, el mes que estem…i encara d’aquesta manera…per? en fi, d’on no n’hi ha no en raja oi? Despré d’un dia de rallada continua, al menys hem acabat a davant de l’ajuntament ballant en un concert d’uns paios que es deien Achanak o algo aixi…una mena de asian dub que ha estat molt i molt b…, després, teteria, birreta i capa a casa a acabar de fer bullir l’olla.

sona: Bjork – An echo a stain

 

Esperant les estrelles

Aquest vespre, a les 9, me n’aniré a veure estrelles al Coll d’Estenalles. Ara mateix estic fent temps, i tot i que no tinc res a fer, no se pas que escriure, la pantalla em crida pero no sé per on tirar. Es igual, que ja he penjat les fotos de dijous quan vam celebrar l’aniversari de la Mi a ca seva i al Morrosko, total 200 fotos o així. quin descantille! només he tret les que no es veien en absolut, o sigui que ho he deixat en 175.

Gin tonicAhir va ser un dia de casualitats , de tant en tant en surt algun, no van ser grans casualitats, però no va estar malament. El ‘libre albedrio’ no deixa mai de sorprendre’m.

sona : Ben Harper – Diamonds on the inside

 

 

 

 

Vuelta al Cole, o “on the road again”

Ultimament és la sensació que tinc. Estic fent un curset per la tarda i a la feina un pel matí. I clar, sembla ben bé que hagim tornat al passat, a les epoques d’estudiant. El del matí a vegades et fa sentir una mica idiota, però vaja….suposo que això no és pas dolent.

Per altra banda, i tornant a l’obsessió dels dies de la setmana, avui és dijous, i a més demà és l’aniversari de la Mi, cosa que fa preveure el clàssic dijous dels ultims temps. Tot això ajuntat amb la empanadilla recurrent dels ultims dies, i les noves de les ultimes hores, em porten a pensar que aquesta nit no dormiré gaire.

Avui estic una miqueta més aprop, però no suficient, de moment encara està massa lluny.El temps, el temps és el que decanta les coses, fent d’aliat en alguns casos i d’enemic en altres. Treient de context una frase que ha dit el profe madrilenyu del curset del matí, s’ha sentit el seguent: “Ser optimista es inviable”. Una mica més i caic de la cadira….tal com estan les coses només falten aquests missatges subliminals que venen a estibar-te la catifa sota els peus, amb el que costa construir-se un castellet d’il·lusió ingènua…Hem fet el cor fort i ‘oidos sordos’ a paraules poc mesurades i continuat agafant apunts. Es per fer-se’n creus de les coses que s’arriben a interpretar de frases tretes de context, normalment surten pensaments lascius, per&ograve, és clar, això ja depèn de cadascú. En fi, dia de menjada d’olla, de dejavu, de distància, de resistència, de poca decisió i molts dubtes, i sobretot, de contrastos de temperatura.

sona : Kepa Junkera – The way that wind blows

PS: 20:46 Comença la vorágine!!