Acabo de penjar les fotos de la festa major de Gràcia, tant del dijous com del divendres.I avui segurament me n’hi tornaré a anar, a veure Skndol Public i Mount Zion, ara, espero no acabar tant tard com ahir, però
és clar, no se sap mai…
sona: Fito y los fitipaldis – Mirando al cielo
Perquè? doncs és difícil d’explicar, però sobretot perque avui ha sigut una nit molt txula. Molta gent, moltes estones sueltes, moltes converses, molts llocs nous, molts amics, moltes amigues(mes que amics), molta música, molt(no tant) bailoteo i molta gent passant-s’ho bé. Que si. Que molt bé. I mira que quan he sortit de casa estava molt rallat i no ho veia gaire clar. Acabo d’arribar a casa, s6oacute;n més de les 7 i mitja, i no tinc gens de son, m’he portat bé.
Com deia més avall, sovint no se pas què escriure, així que venint en cotxe se m’ha acudit que faré una secció que es digui ficció, on hi posardirectament coses inventades.Histories. Amb algun fil argumental si pot ser, encara que igual és difícil.
Per altra banda, també he pensat que em podria fer com un apuntador de coses, ara que estic fresc per poder escruire un altre dia, entre aquestes idees podriem dir:
Es igual, a veure si m’ho torno a mirar més tard tot això….i a sobre tinc ous de deixar-ho tal qual.
Bona nit o bon dia, com es vulgui.
PD: Per cert felicitats a tots els triomfadors de la nit. i als altres….doncs res…que algú va dir que és bo tot el que es fa desitjar….( ben bé que qui no es consola és pq no vol.)
sona : Ocean Colour Scene – I Just need yself
I ara va i em dona per escriure coses…si és que això és el que no hi ha. Just quan estic a punt d’anar-me’n a Gràcia a repetir lo mateix d’ahir.Precisament per això em dona per escriure, encara no he penjat les fotos d’ahir, tot i que ja les he processat i tot. El que vull dir és que em vull enrecordar de coses, per exemple que em vaig trobar a en Osorio, del viatge a Muxia del gener, va molar molt, no se com m’ho faig però sempre me’l trobo per aquests saraus. Altres coses, avui he escoltat per la radio una canço que justament escoltava força fa 10 anys, pel 93, cagate lorito, ha estat txulo de cop he retrocedit en el temps. No he canviat pas gaire, sobretot en algunes coses….Bé és igual. Ara faig un cafè i vaig tirant cap a la fiesta, encara que no estic gaire animat. Això però, sempre és un criadero de sorpreses…. a veure que…
sona : Bjork – Int’s in our hands (sonar 2003)
Ja fa uns dies que em costa escriure alguna cosa. No es que em preocupi, pero és que se m’acuden moltes coses per dir, pero sempre quan estic dinant, o pel carrer, o al cotxe…llavors quan estic davant de la pantalla no me’n recordo, o estic indecís (normal) i se me’n va el tema del cap, i això que hi ha hagut moments que he tingut pensaments realment inspirats. Es igual, suposo que deu formar part de la metamorfosi….
Avui, no només era dimarts, sinó que també era el dimarts després de tornar de vacances. Doncs que ha estat un dia una mica gos. Cap a la tarda a sobre m’ha donat per menjar-me la bola i pensar coses. Per exemple, com pot ser que el que es consideren les grans coses que una persona fa a la vida costin tants esforços i temps d’aconseguir, mentre que per altra banda només necessites un instant per fer una de les grans cagades de la teva vida. No és pas que avui hagi fet una gran cagada, ni que hagi passat balanç de totes les grans coses que dec haver fet (s que ara no se m’acut, dec ser massa jove…). Pero estava pensant que de què et serveixen les grans coses si després no et pares a recordar-les i valorar-les un moment. Es a dir, no només les has de fer, sinó que a sobre les has de recordar perquè sinó de seguida t’oblides de les coses bones que has fet o t’han passat, i és justament el mateix interval de temps el que necessites per recordar les coses bones que el que cal per engegar-les a rodar. Curiós no? O és que de veritat hi ha algú d’aquells que digui que no s’arrepenteix de res? a mi em fa l’efecte que sempre es te alguna cosa de la que arrepentir-se, sobretot perque ho reconeixem com a error, i després diem que n’hem après i que per tant no hi ha motiu de arrepentiment, però aixo s disfressar la evidencia, va ser una gran cagada, el que passa és que no es pot tornar endarrera i per tant ens hem de resignar i pensar que "no hay mal que por bien no venga", que a sobre és una veritat com una casa. Es igual, noms són pensaments que m’han vingut al voltant de la idea de quant esforç costa construir i que poc en cal per destruir.
Després de pensar tot això i que el dia havia estat una merda, al final s’ha acabat arreglant una mica, i només en cinc minuts….i a sobre no pas per alguna cosa concreta, sinó per un parell de moments fugaços agafats de la mà amb un parell de bones percepcions. Al final resulta que la terra no és el centre de l’univers, que voltem el sol i que hi ha moltes estrelles llunyanes però
properes a la vegada.
Curiós oi?
PD: Per cert, avui he posat més fotos a la part de escanejades i a més he posat una imatge de fons a la portada. A mi em mola molt, és un bitxo que vaig enxampar pasturant per Montgarri.
sona: Ocean Colour Scene – When Evil Comes
Avui ha estat un dia d’aquells una mica gos. Ahir vaig sortir por ahi i vaig arribar a casa una mica perjudicat i és clar, això ha determinat que estés tot el dia mandrejant per casa. M’he trobat a casa amb la Emma, que no la veia des que vaig marxar. Després de posar-nos al dia dels aconteixements de les ultimes dues setmanes, m’he acabat el llibre que estava llegint, "Breu història del món" d’un paio que es diu E.H.Gombrich i que vaig començar al viatge. Com que després no savia ben bé qu6egrave; fer, m’he posat a remodelar el sistema de galeries de fotos i ja de pas he posat moltes fotos que tenia escanejades de paper. Hi he posat totes les fotos de Ganàpies que em van passar la Mireie i la Emma, a més a més de les de l’Interrail (II )
de l’any passat, Muxía 2003 (II) i Granada 2001. Per això dic lo de actiu-inactiu, perque en tot el dia no he fet res, pero quan m’hi he posat ha estat a sac. Tot i així no he sortit de casa, tot hi ser les festes de gràcia. Suposo que em venia de gust estar-me a casa, que ja te tela, perque amb la calor que fot.
Cap a les 23:30 s’han presentat a casa l’Ester i el Pablo i hem estat fen unes birres i posant-nos al dia tamb. Tot això m’ha fet recordar que ara si que estic més a prop, segurament més del que em penso…
sona: Pearl Jam – Elderly woman behind the counter in a small town
Doncs si, ja som aqui altre cop, sembla que fos ahir que deia que m’agafava vacances i ja només queden tres dies mal contats. No m’estranya que m’obsessionin els dies amb lo ràpid que passen….en fi, senyal que ens ho hem passat bé. Que en aquest cas a sobre és veritat.
Jo que vaig deixar l’ordinador engegat per poder fer escrits des de l’estranger, al final ha resultat que només em vaig poder connectar a internet un dia, el tercer, i bastant malament, o sigui que no he pogut fer les cròniques de la ruta tal com jo volia. Es igual, no importa, al cap i a la fi estava de vacances. M’estaré tornant un friki autentic? mira que no poder estar ni 12 dies sense conectar-me a la xarxa….m’hauré d’apuntar a la meva agenda el revisar les meves prioritats.
Doncs bé. bàsicament he estat a Suissa i a per la Selva Negra a Alemanya. Aquest viatge però ha estat una mica diferent del de l’any passat en el sentit que hem agafat un munt de trens i que a més hem anat a pobles on no hi anaven gaires turistes. Això feia que els habitants no només ens miressin com si acabessim de baixar d’una nau extraterrestre sinó que a més a més qualsevol cosa es feia força difícil perque els que no parlaven anglès eren ells, això últim sobretot a Alemanya. Posem exemples a algu li sona Grindelwald, Singen, Villingen, Offenburg, Ortenberg…. a que no? doncs a nosaltres tampoc, i és que els nivells de improvisació van arribar al punt de fer-nos dormir una nit al ras, però que va resultat que va ser de les que vam dormir millor perque la calor que hem passat ha estat de ‘aqui te espero’…, algú s’imaginava que a un poble als peus dels Alps a les deu i pico de la nit estessim a 33 graus? nosaltres no, ja que el forro polar, les samarretes de maniga llarga i els texans ens els vam menjar amb patates i xucrut (molt bo)
Com a coses a destacar, podriem dir que ens vam ‘trobar’ una mena de love parade a Zurich, que molt originalment es deia ‘Street Parade’. Algú ens va dir que es podia haver reunit un milió de persones, i la veritat que ja podria ben ser ja…El problema va ser que la penya començava la festa a les 12 del migdia i a les 12 de la nit tothom ja estava a casona. Aquests horaris a mi no em van acabar d’entrar i vaig passar tot el dia mig zombi de la calor i just quan em començava a animar, cap al vespre, resulta que la festa ja anava de capa caiguda…De fet, al anar cap a Zurich, a quarts de 12 del mati, la penya al tren ja anava com les cabres.
Una cosa que també va ser força curiosa és que a Villingen, despres d’haver dormit al carrer vam anar a fer un cafè i l’amo ens va preguntar que d’on erem, al dir-li que erem de Barna, es va posar com un boig i ens va fer anar cap a la cuina, on ens va presentar al pastisser, que va resultar que era un gallec del Barça que feia 13 anys que vivia a Alemanya i amb el que vam acabar fent birres per la tarda….tot aixo es clar, despres de conèixer els seus pares ( que en n’hi duien 40 d’anys a Alemanya) i que van insistir tant si com no en fer-nos de taxistes fins a l’alberg, la veritat és que s’ho van currar molt.
I cap al final del viatge, vam anar a un alberg a Ortenberg que va estava en un castell antic autèntic. I a sobre era festa major del poble i hi havia un concert i barraques al peu del castell. Vam recordar la dita de ‘alli donde fueres haz lo que vieres’ aixi que vam fer el que feia tothom, menjar pels descosits i degustar cerveses fins que no vam poder més. Per cert la Mercè ens va guanyar, ja que tant l’Albert, el Xavi i jo, ja no ens aguantavem drets i ella, mes fresca que una rosa…
També he de dir que Heidelberg és molt txulo i hi ha molt i molt jovent….i quin jovent…Ah, i que durant el viatge, i per solidaritzar-me amb l’Albert, em vaig deixar la perilla, no se pas quant em durarà, i que a Offenburg vam veure començar un foc a una casa i l’arribada dels bombers i tot el percal…
Bé, encara s’estan processant les fotos aixi que vaia veure si acaben i les penjo.
sona: Nawja Jean – She’s got one
Doncs això, que acabo d’arribar a casa després de les dues setmanes d’Interrail. No hi havia dingú, però almenys aquest any duia les claus de casa i no he hagut de fer de caco com l’any passat. Ara mateix acabo de dinar i encara no s’han passat totes les fotos del viatge, unes trescentes o aixi…
El que mola, és que avui és divendres, o sigui que encara podré sortir pels puestus abans de trobar-me amb la duríssima realitat de treballar un dilluns d’agost, en el que espero que no hi hagi ningu a l’oficina, per poder rendir més en la feina clar…
sona: The Police – Message in a Bottle
Doncs aquí estem a Zurich, acabava d’escriure unes linies però el putu portapapaeles no ha anat bé…merda de quioscos internet…En fí, per ara tot molt bé, molta calor, moltes caminades i moltes estacions i trens. Hem estat a Ginebra , un dia, i a Grindelwald, dos dies. Per cert aquest últim, brutal. La Jungfrau, tot i ser molt i molt car, és molt txulo, tant que potser fins i tot hi recomananaria anar malgrat el preu….100 putus euros. De moment, ara estarem un parell de nits a veure la festa que hi ha a Zurich, i després cap a Austria falta gent.
Bé. Espero poguer escriure més pero és que això menja pa molt ràpid.
Salut a tothom i a mi tambe…
Ahir al vespre vam fer un sopar a lo Palauet per despedir al Nstor que ha deixat el curro, ‘amb un par’, y se n’ha anat a viure a Galicia, a Santiago de Compostela concretament. Quasi res!!
Entre les coses que li vam regalar, hi havia una barretina, que ja podeu veure pel que va servir, per fer el tonto força estona, a més a més també es va edur una ampolla de ratafia signada i numerada, unes fotos que es va currar el Xavi, un perrito piloto i no sé que més. Com podeu veure vam ser uns quants. Molts dels quals ja ens hem autoconvidat a Galicia. Jo tinc pensat anar-hi al setembre o al desembre que torno a tenir vacances. El collage de barretines l’he fet perque suposo que és el que deuria pensar el Xavi quan va tirar les fotos. Semblem uns barrufets, i alguns dels elements, autèntics pagesots.
En un altre ordre de coses, avui començo les vacances i demà a la tarda agafo el tren. Encara tinc mogollon de coses per fer i jo aqui teclejant, però en fi, no val la pena estressar-se, estic de vacanceeeees.
sona: Foo Fighters – All my life