Voltant

Aquesta setmana esta essent una miqueta estranya, d’entrada comença en dimarts, que vulguis que no, ja la fa força diferent. Per altra banda no deixo de tenir motius per ridiculitzar tots els meus problemes, que com ja havia dit alguna vegada, son els de la gent que no te problemes. Els meus nous habits que m’autoexigeixo els vaig assimilant lentament, perque sedimentin be, i em serveixin de fonaments per fer alguna cosa bona quan en decideixi de fer alguna. Tot plegat te una misteriosa forma de cercle de radi indeterminat que fa que sovint m’adoni que estic (tots ho estem) donant voltes, de manera que tard o d’hora el cercle s’acaba tancant i tot agafa un color d’estranya naturalitat, d’experiencia ja viscuda, de record present.
No es pas una situacio en la que la experiencia serveixi de gran cosa perque tot i estar en un punt molt similar a un d’anterior, les voltes donades les portem marcades a foc a la pell.
Tot i aixi es agradable veure que de fet no cal anar enlloc, que no hi ha ni principi ni final i que al capdavall tot es resumeix en anar fent girar la roda, mirant de fer-ho igual pero diferent cada vegada perque sino seria molt avorrit.