A veure si d’una vegada arrenco el 2010 blocaire perque tants posts de resums setmanals és una vergonya.
Aquest any passat a casa ens vam portar molt bé, a jutjar pel regal que ens van portar els reis: un ajudant per fer la neteja de la casa!!!
Doncs sí, tenim un nou inquil·lí a casa: un aspirador Roomba, i en aquest video el teniu en plena acció.
Me l’havia estat mirant en una tenda perque em tenia bastant intrigat i vaig comprovar que :
no fa gaire soroll
no és gaire alt (a casa passa per sota el llit però el sofà no)
és molt fàcil i ràpid de desmuntar i netejar
i en definitiva, que era un trasto molt atractiu tot i que el vaig descartar pel preu. Per això quan vam ens el van regalar els reis ens vam endur una gran sorpresa 😀
El resum fins ara és molt positiu:
el programem per passar un dia sí i un dia no.
li marquem les habitacions que ha de fer deixant-les portes obertes o tancades.
per ajudar-lo deixem menys coses per terra (això abans no passava).
Els primers dies fa força gràcia anar-lo seguint, però de fet el millor és no mirar-se’l perque sembla que vagi a la babalà i a vegades passa un cop i un altre pel mateix lloc, tot i que al final si tot va bé, acaba passant per tot arreu i torna tot sol a la base al cap d’una hora aproximadament. Alguna dia però, si que l’hem trobat sense bateria en alguna habitació després que ell mateix tanqués la porta des de dins, però no és habitual. Un altre dia es va empassar un mitjó i es va aturar i al passadís i feia sonar una alarma.
Comparat amb els robots que surten a les pel·licules, de tant tant senzill que és sembla mentida que meravelli tant veure’l treballar, sobretot quan de cop i volta torna tot solet cap a casa. En fí, no es per fer ràbia, però la veritat és que va molt bé.
En l’anterior post sobre l’apagada per al canvi climàtic ja volia parlar de l’Efergy , un contador que medeix en temps real el consum elèctric de casa i mostra les petites variacions de consum o ens avisa en superar cert límit, ajudant-nos a identificar-ne l’origen i afavorir l’estalvi energètic, a més de mantenir un registre històric per fer-ne el seguiment. Permet visualitzar el consum elèctric directament en kW/h , o veure la equivalència a euros o a Kg de CO2 emesos a l’atmosfera , si li introduim els paràmetres de la nostra instal·lació i els factors de conversió adients.
L’aparell consta de dues parts que es comuniquen sense fils ( a una freqüència de 433MHz) :
El sensor/ transmissor inalàmbric , el sensor és una pinça especial que s’instala envoltant el cable fase de la nostra escomesa elèctrica (sense necessitat de un instal·lador oficial) i que esta connectada a un transmissor (a piles) que envia les dades de consum cada 6 segons al visualitzador. La sensibilitat és suficient com per detectar les bombetes de baix consum de menys potència i te un abast suficient per a un pis gran (40-70m segons les especificacions tècniques)
El contador/visualitzador, té l’aparença d’un despertador i és on es recullen i enmagatzemen totes les dades fins a un màxim de dos anys. Amb un únic botó podem veure les diferents mesures de consum i amb un altre accedir a l’històric acumulat per dies setmanes o mesos. Com hauria de ser sinó, ve amb una pantalla retroil·luminada per poder fer proves de consum estant a les fosques.
Aquestes dues fotografies estan extretes del site de Efergy, però aquí us ensenyo les de la instal·lació de casa que son, precisament, més “d’estar per casa” (clicka per veure-les més grans). Com podeu veure a l’esquerra hi ha l’escomesa precintada que no ha calgut pas tocar i a la part de la dreta hi ha la pinça, que en el meu cas va força justa. De la pinça en surt el cable que arriba al transmissor, que es pot enganxar a fora de la caixa de connecions amb un petit adhesiu. El resultat final és força discret
A continuació les fotografies de l’aparell receptor mostrant les lectures durant durant la “Earth Hour“. Aquesta és però la versió vella ja que ara n’han tret un de nou més estilitzat que podeu veure a la versió anglesa del site.
Buscant informació he trobat aquesta web amb una taula comparativa entre els diferents medidors de consum i on fins i tot ofereixen un servei de lloguer per que els puguis provar. Per contra, per aquí no se’n sent a parlar gaire d’aquests aparells, costen bastant de trobar i als pocs llocs que els venen, ho fan a un preu que amb el canvi de la lliura duplica el preu que pots trobar a ebay. I aquí és on apareix la mena de contradicció que esmentava al post anterior, ja que fer-se portar amb avió un aparell per reduir les emissions de CO2, és un absolut despropòsit, però de fet, encara que el compressim aquí igualment està fabricat a la Xina…
Poc després de comprar el Efergy vaig veure que Google sembla que esta fent el prototip del seu propi smart-meter, un projecte que caldrà seguir i que trobo que te uns objectius molt i molt ambiciosos, però qui sap, venint de Google…Com diu a la seva pàgina “If you cannot measure it, you cannot improve it.” així que de moment estic medint per poder reduir més endavant, i si amb aquest post us animo a reduïr, potser em podré mig redimir del despropòsit.
Amb tot, he de confessar que des que el vaig instalar al febrer, si que m’ha servit per ser conscient del consum d’electricitat però no es pot dir que hàgim reduït gaire el consum, de fet m’ha fet adonar de la impossibilitat de reduir-lo a manys que es canviï radicalment els nostres costums, i això ja és més dificil.
Us deixo un video casolà perque en veieu el funcionament (s’admeten comentaris respectuosos)
Ahir quan vaig engegar la tele a un quart de quatre i al telenotícies vaig veure que parlaven d’en Pepe Rubianes durant molta estona ja em vaig témer una mala notícia.
El vaig veure alguna vegada als meus primers anys a la Universitat Autònoma i fa uns anys el vaig anar a veure al Capitol , a part del munt d’intervencions que va fer a un munt de programes, i he de dir que m’ha sabut molt greu la seva mort. Recordo que de petit, pensava que qui tenia 60 anys ja era gent gran, però cada vegada m’ho sembla menys, sobretot tenint en compte que la jubilació es als 65. En aquest cas, com en tants i tants altres, em sembla una gran injustícia, només alleujada en part perque segur que en Rubianes no va esperar fins als 80 per “disfrutar como locos amb el plan para la vejez de la caixa” (a partir del 4:40 del video), i és clar que no!!!
Aquest cap de setmana passat el vaig passar pel Solsonès, fent esquí de fons a Tuixén per primera vegada a la vida el dissabte al matí, celebrant el carnestoltes al vespre amb algunes disfresses molt i molt currades i dinant carn a la brasa el diumenge. Un cap de setmana molt txulo, llevat de quan vaig perdre els papers intentant fer anar els esquis de fons com si fossin els d’alpí que havia conegut fa anys i quan em van arribar les inevitables agulletes molt abans que a tothom. Aquí us deixo un video (que dificil que és a vegades fer un video i que el so d’ambient no et faci una mala passada) i algunes fotos:
No se si hi aniré un altre cop a fer esquí de fons perque ho vaig trobar duríssim, el que segur que faré es tornar a visitar el Solsonès perquè em va agradar molt.
Aquest dissabte, malgrat el fred que feia i estar mig empiocat, vaig anar a celebrar els aniversaris d’en Juanillo i l’Ester al clàssic “Merendero Font de de Les Planes“, el típic lloc on quan et diuen d’anar-hi no et sembla gaire bona idea, quan hi arribes ja comences a recordar l’última vegada, i al cap de mitja hora, davant les brases amb el got de vi a les mans ja t’és igual tot. Aquesta vegada per ser fidels a la tradició la vam liar bastant, d’entrada rememorar el naixement de Lo Tio Pep com a himne de Ganàpies, seguit d’altres clàssics com El Chipi – Chipi, Las nadadoras o “Vine l’Autonoma amb mi”, i aprofitant que en Pablo i en Xavi havien dut la guitarra i en Cesc el Saxo pel mig amb versions de Madness () , The pogues i La Pantera Rosa. Qui el tingui com a friend al flickr podrà veure totes les fotos aquí pels que no, aquí us deixo un video:
Recordant l’Autònoma i Ganàpies, aquest matí un ocellet m’ha dit que el Quiñonero ara només se’l coneix amb el nom de “El Bar de ciències”…. i que “El gran del Muti” ara es diu “el capitalista” o en castellà “el comemierda”… on anirem a parar…
A hores d’ara suposo que tothom esta al cas que avui inauguren el LHC (Large Hadron Collider), el nou accelerador de partícules del CERN que ens ha d’ajudar a resoldre grans preguntes pendents… o no, perque es veu que hi ha gent que diu que quan el posin en marxa es crearà un forat negre que ens engegarà a tots pastar fang.
Sense estar gaire pendent de si sera una cosa o l’altra perque és com allò de la filosofia irlandesa, mentre escolto en directe les evolucions de l’experiment m’ha cridat l’atenció que a les transicions posen la canço Right Here, Right Now de Fatboy Slim, que té un videoclip que sempre m’ha agradat molt i que en aquest cas no se si interpretar com una fina fina ironia o una broma macabra …en fi, vegeu-lo vosaltres mateixos.
Veig a 37 signals aquest genial anunci futbolístic sobre la simplicitat, exemplificada en aquest cas per la selecció holandesa, que per aquestes dates d’eurocopa i veient com els hi va, ve força al cas.
Avui havia de fer molta feina i al final no n’he fet gaire (ejem) tot i així ha estat un dia força diferent. Al matí, aprofitant que els primers diumenges de cada mes és gratuït, he anat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa (mNACTEC) a veure la demostració que fan de la gàbia de Faraday.
La demostració ha estat, diguem-ne, correcta, però un cop erem allà hem vist que coincidia amb una exhibició d’helicòpters i avions(d’interior) de radio control organitzada per el Club d’Aeromodelisme de Terrassa en motiu del seu 25 aniversari. En un primer moment no hi havia gaire gent però de seguida s’ha anat omplint. Tot i que de petit passava hores i hores muntant maquetes d’avions, no havia vist mai volar les d’helicòpters i tampoc dels avions ultralleugers que només poden volar a l’interior. No cal dir que m’ha encantat. També hi havia diversos models d’avions a motor de benzina que evidentent no s’ha pogut fer a dins del museu, tot i així el proper diumenge a les 11 del matí al camp de vol de Can Boada tornen a fer una exhibició, en la que si que es podrà veure’ls volar i fins i tot oferiràn passejades amb helicòpter a un preu força economic (tamany real). Us deixo un video(dels primers que pujo al flickr) , algunes fotos txules i l’enllaç a l’album del flickr amb més videos i fotografies.
Per cert que parlant de fotos, també hi ha una exposició sobre la fotografia molt i molt interessant, amb un munt de càmeres i material vell que m’agradaria tornar a veure amb més temps. He aprofitat per fotografiar alguns altres cartells de motivació en el treball, estil retro i he acabat de penjar les fotos que tenia pendents de la sortida al Parc del Laberint del Laberint d’Horta. Un dia diferent.
Abans d’ahir en un sopar, vaig estar recordant el concert que Roger Waters va fer a Barcelona aquest abril passat i que tinc etiquetat al cervell com el millor que he anat. Parlant-ne vaig recordar que vaig fer força videos però que no estaven disponibles enlloc, principalment perque no volia pujar-los a serveis com youtube i similars, per evitar problemes. Així feia temps que volia trobar una manera ràpida de penjar-los en aquesta pàgina.
Ahir em vaig estar barallant amb el visor de fitxers FLV d’en Jeroen Wijering, el plugin Flash Video Player de wordpress (que de moment no faig servir), amb el ffmpeg, una peça de software lliure per fer conversions de formats de audio i video per passar els fitxers AVI de la camara a FLV, (que per cert vaig haver de recompilar per tenir suport d’audio), i finalment amb un script en php que em genera una playlist a partir dels videos d’una carpeta (es pot baixar de la pàgina d’extres del visor de flv’s).
Ja fa un temps que em va rondant pel cap el fer més videos, però em calia alguna manera de publicar-los que no fos massa entretinguda. Tot i que el cabal de sortida de l’ADSL de casa no es per tirar cohets sembla que amb una mica de paciència encara es poden veure prou bé. Estreno doncs una categoría de videos on n’hi posaré de nous i potser també de vells que valgui la pena recuperar. Potser el seguent pas seria publicar-ne un feed en plan videoblog, però primer mirarem si de veritat anem fent videos de tant en tant i si cal, després ja es veurà.
De moment aquí podeu veure els videos del concert d’en Roger Waters, Dark Side of the Moon, i de fons escoltar com cantàvem. A mi amb els útlims encara ara se’m posa la pell de gallina