Ocupació vocacional

Per sort no tot un dia sencer acostuma a ser dolent. Aquesta tarda, una mica d’improvís, he anat a un curs d’ocupació vocacional. Si, si, ho he escrit b. Els objectius no els tinc gaire clars,perquè em vaig perdre la primera sessió, però suposo que va enfocat a trobar el que a un realment ms li agrada o li va millor amb la seva forma de ser o pensar. He de dir que no m’esperava res en concret, de fet no sabia ben b on anava, però ha estat positiu. Erem unes vuit o nou persones al voltant de una taula i desprs d’omplir una fitxa se’ns ha donat un formulari on ens preguntaven coses com "quines son les 3 professions que ms t’agraden i perquè i quines les que ms et desagaden". En aquest punt he de reconèixer que he pensat que seria un pal, ja ms endavant en el mateix formulari ens preguntava, en una cara d’un full, "explica la teva vida", quasi res…i finalment fer un dibuix d’algú realitzant una activitat. Tot seguit se’ns ha plantejat unes preguntes per anar-les repassant tothom una per una. Aqui les poso, juntament amb les meves respostes, els perquès me’ls guardo:

  • Quin s el lloc, que tens proper ara mateix, on ms t’agrada estar i perquè?
  • Al bar o a la barra.
  • Quin s el lloc de casa teva on ms t’agrada estar?
  • A l’estudi, davant de l’ordinador al costat de la finestra escoltant música.
  • Quin s el lloc, de qualsevol part del món, on t’agradaria estar o que sentis particularment teu?
  • A Colera, als canons.
  • Quin s el lloc on t’agradaria o et veus treballant?
  • A l’altell d’una masia de Castellar de n’Hug, davant d’un finestral, treballant per internet amb els meus propis horaris.

He de reconèixer que en la primera pregunta, tot i que no he sabut ben b què contestar, encara ho veia tot una mica així. A mida que tots anàvem comentant les respostes tot plegat ja agafava un altre forma. Quan m’he vist contestant la última pregunta, m’he sorprès de veure com de clares que poden ser les respostes de preguntes senzilles, i com ms que menys, totes les respostes tenien coses en comú. Coses que a mitja tarda ni se m’acudiria que se’m presentarien al davant. M’ha agradat. Tant que he decidit, sense cap rempordiment, fer campana tot i que m’havia promès que no en faria. La setmana que ve la propera sessió. Estic impacient.

sona : Supergrass – La Song