Com pot ser que hi hagi dies que et trobes sol, incomprès, que et penses que ets un ésser especial, que el món gira al teu voltant, i que quan acluques els ulls, el mon deixa d’existir fins que tu no els obres. Altres dies, com avui, veus que només ets un dels grans de sorra de la platja, i no pas per prendre consciencia d’on ets, sin6oacute; perque els grans de sorra que t’envolten tamb determinen el seu món i reclamen el seu espai. El millor de tot és quan resulta que en el espai que reclamen els grans de sorra veïns, també hi entres tu, i a més a més t’ho fan saber. Aleshores veus que tots som més iguals del què ens pensem i que crear espais on hi capiguen els altres fa que estem menys sols, més acompanyats.

Quina tela, això del cansanci acumulat provoca estats mentals inestables que poden derivar en vs a saber que, per exemple lo de abans. De totes formes ‘ahi queda eso’.

sona : Simian – Doba.