Avui ha estat un dia molt diferent, per dir-ho d’alguna manera, enriquidor. Avui he anat a la gira del W3C que es feia a la FIB. He arribat al lloc acordat a la convocatòria d’en are vint minuts abans que he dedicat a buscar un bar per poder fer un tallat. A tres quarts de deu ens hem trobat fent el típic numeret d’estar mirant durant una estoneta a tothom que et passa a prop fins que et decideixes adreçar-te a algú i fer la pregunta: – “Perdona, estas esperant una gent que ha quedat per internet per anar a la gira dels estàndards?”, sempre amb la precaució de no ficar gaire la pota i quedar com un paio raro, en cas d’haver equivocat la opció. Ja em va passar el mateix quan vaig anar a un Beers & Blogs fa un temps, aquella vegada però, la identificació va ser força més difíl. Ens hem trobat entre vuit i deu persones, de les que ara puc recordar en are, en faemino, en monitotxi, l’Adrià Garcia, en Flame-T, i sé que m’estic deixant gent però ja aniran sortint. Tot seguit hem fet cap al auditori on es feien les conferències

En arribar em pogut seure sense cap problema, no sé perqueè em pensava que hi hauria un munt de gent, estava equivocat. Hi deuria haver només una trentena de persones però ja ha estat bé, aixcí més tranquils. De les conferències, la que més m’ha agradat ha estat la primera, de presentaci� de la oficina espanyola del W3C, en la que no he pogut resistir de fer-liu una pregunta al conferenciant: – “Que le supone a una empresa hacerse miembro del W3C y que ventajas se pueden nombrar para convencerla que lo haga”. No m’ha acabat de respondre ben bé el que jo m’esperava, que era una mena de taula sagrada amb els avantatges inquestionables d’abra�ar els estàndars, irrefutable per a qualsevol directiu alt o intermig. En comptes d’això ha reconegut que des del món empresarial és difícil saber veure el camí i que som els treballadors amb inquietuts que, paraules textuals, hem de “Darles Caña!!”. Doncs anem arreglats, encara serà responsabilitat dels mindundis haver de tractar amb venedors de motos.

La conferència sobre la web semàntica també ha estat força interessant, tot i que curta, i m’ha fet sentir com una mena de cavernícola. Últimanent em passa bastant sovint. Una altra estona que ha valgut molt la pena ha estat el caf&egrave, col�lectiu que hem fet a la terrasseta del bar durant la pausa. Hem estat arreglant el món web durant una estoneta, i també hes’ha parlat la possibilitat de fer colectivament alguna cosa relacionada amb els estàndars , els css o altres coses que ens vinguin de gust, sense concretar res de res. De moment la intenció és el que compta no?. Per cert que he tirat algunes fotos per donar fe, com els notaris, però sense cobrar.

sona: Pearl Jam – Leash

A aquestes hores qui més qui menys ja hauria de saber que avui ha sortit la versió 1.0 de Mozilla Firefox (que també està en català, com ha de ser), i els bons minyons ja l’haurien de tenir instal·lat. Els que no ho hagin fet o no sapiguen de què va això, tampoc passa res, amb clickar el link anterior i seguir les instruccions ja faràn un gran pas . Que estan en anglès i això és un problema? no passa res, aquí hi ha la explicació en castellà. I per acabar de muntar-la grossa, una festa

Per altra banda, m’he apuntat a la convocatòria de demà d’en are per anar a veure la parada a Barcelona de l’autobus del W3C. No conec a ningú dels assistents confirmats a la convocatòria, però em fa molta gràcia conèixer gent amb interès pels estàndars i què coi, un dia que m’escaquejo de la feina no em farà pas mal. M’emporto llibreta i bolígraf i tot, que el tema m’interessa.

Ah, i em sap greu que algunes coses que dic últimament per aquí sonin a extranyes als pocs habituals (si va per tu Ester), dir que en general, ni cas, a excepció de descarregar el Firefox (ho repeteixo per insistir)

Demà més

sona : Goran Bregovic – El bubumara pasa