Doncs si, ja som aqui altre cop, sembla que fos ahir que deia que m’agafava vacances i ja només queden tres dies mal contats. No m’estranya que m’obsessionin els dies amb lo ràpid que passen….en fi, senyal que ens ho hem passat bé. Que en aquest cas a sobre és veritat.
Jo que vaig deixar l’ordinador engegat per poder fer escrits des de l’estranger, al final ha resultat que només em vaig poder connectar a internet un dia, el tercer, i bastant malament, o sigui que no he pogut fer les cròniques de la ruta tal com jo volia. Es igual, no importa, al cap i a la fi estava de vacances. M’estaré tornant un friki autentic? mira que no poder estar ni 12 dies sense conectar-me a la xarxa….m’hauré d’apuntar a la meva agenda el revisar les meves prioritats.
Doncs bé. bàsicament he estat a Suissa i a per la Selva Negra a Alemanya. Aquest viatge però ha estat una mica diferent del de l’any passat en el sentit que hem agafat un munt de trens i que a més hem anat a pobles on no hi anaven gaires turistes. Això feia que els habitants no només ens miressin com si acabessim de baixar d’una nau extraterrestre sinó que a més a més qualsevol cosa es feia força difícil perque els que no parlaven anglès eren ells, això últim sobretot a Alemanya. Posem exemples a algu li sona Grindelwald, Singen, Villingen, Offenburg, Ortenberg…. a que no? doncs a nosaltres tampoc, i és que els nivells de improvisació van arribar al punt de fer-nos dormir una nit al ras, però que va resultat que va ser de les que vam dormir millor perque la calor que hem passat ha estat de ‘aqui te espero’…, algú s’imaginava que a un poble als peus dels Alps a les deu i pico de la nit estessim a 33 graus? nosaltres no, ja que el forro polar, les samarretes de maniga llarga i els texans ens els vam menjar amb patates i xucrut (molt bo)
Com a coses a destacar, podriem dir que ens vam ‘trobar’ una mena de love parade a Zurich, que molt originalment es deia ‘Street Parade’. Algú ens va dir que es podia haver reunit un milió de persones, i la veritat que ja podria ben ser ja…El problema va ser que la penya començava la festa a les 12 del migdia i a les 12 de la nit tothom ja estava a casona. Aquests horaris a mi no em van acabar d’entrar i vaig passar tot el dia mig zombi de la calor i just quan em començava a animar, cap al vespre, resulta que la festa ja anava de capa caiguda…De fet, al anar cap a Zurich, a quarts de 12 del mati, la penya al tren ja anava com les cabres.
Una cosa que també va ser força curiosa és que a Villingen, despres d’haver dormit al carrer vam anar a fer un cafè i l’amo ens va preguntar que d’on erem, al dir-li que erem de Barna, es va posar com un boig i ens va fer anar cap a la cuina, on ens va presentar al pastisser, que va resultar que era un gallec del Barça que feia 13 anys que vivia a Alemanya i amb el que vam acabar fent birres per la tarda….tot aixo es clar, despres de conèixer els seus pares ( que en n’hi duien 40 d’anys a Alemanya) i que van insistir tant si com no en fer-nos de taxistes fins a l’alberg, la veritat és que s’ho van currar molt.
I cap al final del viatge, vam anar a un alberg a Ortenberg que va estava en un castell antic autèntic. I a sobre era festa major del poble i hi havia un concert i barraques al peu del castell. Vam recordar la dita de ‘alli donde fueres haz lo que vieres’ aixi que vam fer el que feia tothom, menjar pels descosits i degustar cerveses fins que no vam poder més. Per cert la Mercè ens va guanyar, ja que tant l’Albert, el Xavi i jo, ja no ens aguantavem drets i ella, mes fresca que una rosa…
També he de dir que Heidelberg és molt txulo i hi ha molt i molt jovent….i quin jovent…Ah, i que durant el viatge, i per solidaritzar-me amb l’Albert, em vaig deixar la perilla, no se pas quant em durarà, i que a Offenburg vam veure començar un foc a una casa i l’arribada dels bombers i tot el percal…
Bé, encara s’estan processant les fotos aixi que vaia veure si acaben i les penjo.
sona: Nawja Jean – She’s got one