‘With the calm’

A Pineta...hi fa molt de fred!!

Després de molt estira i arronsa al final vaig anar de vacances de setmana santa a Ordesa. Ho dic perque primer vaig dir que no hi anava, després que si, després altre cop que no i al final si. Així som la gent impresentable. Ha valgut la pena, cinc dies i quatre nits d’allò més aprofitats, més els dies que les nits, que eren molt curtes perquè tots estàvem molt cansats de tant caminar. La cosa anava més o menys així: ens llevavem d’hora ( a les 8!!!), esmorzàvem, feiem taitxí a la terrassa de "l’apartament", agafàvem el cotxe fins el lloc indicat, motxilla a l’esquena i a caminar tot el dia, arrivar a casa, fer el sopar, unes ‘risas’ i a dormir com canalons en una safata. Per cert, que a partir d’ara ja no puc dir que no ronco per les nits, diversos testimonis s’han encarregat de fer-m’ho saber. Jo continuo pensant que no gaire i que en qualsevol cas segur que és fluixet…Aquí deixo uns quants fons d’escritori en 1024×768 (1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 ) de les fotos que m’han semblat més txules. Tamb he penjat algunes fotos del sopar que vam fer el dimarts per acabar de lligar-ho tot.

I a continuació afegeixo la crònica telegràfica que va fer la Meri mentre "s’avorria" un vespre d’aquests. (la he picat tota a mà, com els treballs de bàsica, sense ‘copipaste’) i els parèntesi són meus.

Dijous – Arribem dijous a la nit, som tres cotxes

  1. 1 – Elena, Juanillo, Mireia
  2. 2 – Joan, Meri, Connie, Xavi P.
  3. 3 – Juanjo, Albert, Ester i la Osplins

Cap a les deu entrem a la casa, preparem entrepans i juguem al Gran del Muti (que per cert es veu que ‘muti’ en alemany sona igual que ‘prenyada’ , aixo s meu) . Anem a dormir, estem dividits en 2 habitacions

  • Elena, Juanillo, Xavi i Meri
  • Albert i Juanjo

(aqui s’ha oblidat gent, la Conni, la Ester i la Mireia van dormir a l’altre apartament)

Divendres – Ens aixequem a les 8:00 del matí. Preparem les coses i marxem cap a la Vall d’Ordesa. Ens dividim en dos grups perque el Osplins no pot pujar a l’autocar que surt de Torla (s una gossa) El Juanjo, la Conni, l’Ester i la Osplins pujen a peu per la carretera. (aqui canvia a Castellà) Llegamos todos a la cascada "Cola de Caballo". Comemos bocadillos y bajamos . Hemos hecho una excursión de cinco horas. Volvemos a casa, cenamos macarrones con atún y tomate. Jugamos al mentiroso y vamos cayendo todos poco a poco. Han llegado Xavi i Marta x la noche.

Sábado .- Nos levantamos a las 08:00. Nos preparamos y nos vamos hacia el Valle de Añisclo. Empezamos la excursión pero nos equivocamos y llegamos a una cueva. Seguimos subiendo hasta llegar a una tartera. Decidimos volver a bajar. Cogemos el buen camino ya hacia las 13:00. Caminamos una hora más o menos y decidimos pararnos en la mitad del camino para comer. Bajamos de vuelta El Xavi i la Marta tienen ganas de seguir caminando , asi que Albert , Xavi y yo (Meri) hacemos una excursión de dos horas más, mientras el resto se emborrachan en un bar mientras nos esperan. En la excursión alternativa:vamos a Sercu (la ermita) , pasamos por un pueblo abandonado , por un puente de piedra y finalmente llegamos a la carretesa para coger el coche (por el camino hemos hablado de cojer una casa para restaurar). Vamos a recoger a los "borrachines" al bar de Las Eras en Fanlo. El Joan, la Ester, Conni i Mireia ya se han ido par aBCN. Volvemos a coger los coches ( no sin antes hacer un poco de TaiChi para despedir el sol (es que ens estem tornant excursionistes, hippies i friks) Cenamos Fondue de queso y juegan a la podrida.

Domingo – Nos hemos levantado a las 08:00 peo hasta las 10:00 no salimos de casa. nos dirigimos hacia el Valle de Pineta Queremos hacer un camino que lleva a un mirador y a unos lagos, pero como esta todo nevado decidimos hacer otra excursión. Queremos ir a ver los lagos de Zamunia. Empezamos con una super subida. Luago mas o menos normal hasta legar a la hora a prados con una cascada al final. Es alucinante!. Empezamos a subir para ir a ver los lahos, pero bada, a la media hora al Juanillo y a mi nos entra vrtigo el resto a los diez minutos vuelven porque se han encontrado na cascada helada y han decidido no matarse. Volvemos, nos paramos en el bar "El balcón del Pirinio" del pueblo (Buesa) donde estamos durmiendo. Bebemos pacharán casero, vemos pájaros y nos encontramos unos tejanos en unos containers y nos vamos a casa. La Pilar y el Jose Mari nos han preparado el fuego para hacer carne a la brasa . Unos hacen la carne y el resto tocamos la guitarra y cantamos" Hemos cenado de puta madre y ahora estamos viendo fotos en el ordenador (som o no uns neohippies?) "

I fins aquí el relat de la Meri. Gràcies pels drets d’autor. Jo hauria afegit algunes coses ms però ja m’ha fet prou pal haver de copiar d’un paper com si ests fent un treball, així no hi afegir res més. Bé, si, que m’ho he passat molt i molt bé i que no he tingut ‘agulletes’ cap dia. Estic fet un ‘crack’.

sona : Morphine – The night