Divendres, a un quart de tres de la matinada, assegut davant de l’ordinador fent el piti de bona nit escoltant música relaxant abans d’anar a dormir. Així és exactament com em trobo ara mateix. Les raons, diverses; estic mig convalescent d’un ‘gripasso’ que m’ha destarotat el pont, demà hauria de fer una bugada que inclogui els pantalons tacats que he portat avui, un partit de futbol per la tarda al que ja m’hi han contat abans de confirmar l’assistència, i finalment, unes ganes de descansar que superen qualsevol argument a favor de fer el que sempre faig els divendres. Per un dia que em posin falta no crec pas que passi res, tot i que és comú en la gent que ens muntem pel·licules el pensar que qualsevol dia és el dia. Aquesta nit m’he oblidat la disfressa de protagonista i no tinc gaire fe en la providència, el repòs no em farà pas cap mal. Fer bondat de tant en tant és sa i contrasta.

sona: Death in Vegas – Rematerialised