Archive for February, 2011

Crèdit lliure a la UAB de Història de la informàtica

Història de la informàtica al MNACTEC de TerrassaPer a qui necessiti crèdits lliures els volia recomanar molt i molt un que he fet aquest primer semestre que es repeteix aquest segon i potser encara sou a temps d’apuntar-vos-hi (l’inscripció s’acaba aquest proper divendres 4 de març de 2011). Es tracta de Història de la Informàtica : Retorn al futur.

Segons la descripció de l’assignatura l’objectiu és :

“realitzar una aproximació a la història de la informàtica, principalment des d’un punt de vista enginyeril però sense perdre la perspectiva històrica. Constitueix el nucli del curs entendre i situar els avenços informàtics dins del seu context polític, econòmic, social, artístic… Es tracta d’un enfocament que pretén permetre a l’alumne fer una anàlisi crítica de l’evolució de les tecnologies informàtiques a més a més de la seva repercussió”

Fitxes perforadesEl temari passa per sobre l’epoca prèvia al segle XX i va aprofundint a mida que ens anem acostant a l’actualitat. Val molt la pena conèixer algunes curiositats com els tally sticks i repassar aparells pioners con la pascalina, la màquina analítica de Babbage, o la història de Konrad Zuse que va pensar un computador ell solet, que te’ls expliquen de passada i després cauen en l’oblit, sense oblidar el munt de màquines de l’arbre genealògic dels actuals ordinadors, el naixement de internet, els microprocessadors, els primers jocs…

Popular Electronics amb el altair 8800Però el que més m’ha entusiasmat es veure en conjunt tots els avenços del segle XX, quines persones els lideraven en els diferents camps, amb quins problemes i limitacions tècniques treballaven i quines innovacions aplicaven a la següent màquina per poder resoldre’ls. Això et fa prendre certa consciència sobre el moment actual, i contra el pensament de que ja esta tot inventat, et fa veure que sempre hi ha coses per fer. Un dels moments que trobo més inspiradors és la època de mitjans dels anys 70 quan els primers microcomputadors els pensaven autèntics frikis de la tecnología que tancats a garatges, i llegint revistes especialitzades, eren capaços de fer autèntiques virgueries ( i sense guguel!!!)

Els alumnes, a part de fer un debat a cada lliçó també haviem de fer un petit comentari sobre el tema que vulguessim al voltant de la època, una tasca de documentació que em va agradar moltíssim perque havies d’aprofundir en temes que no coneixia en absolut, en alguns m’hi vaig passar hores perque em quedava enganxat… Alguns exemples són el telègraf del Doctor Salvà, la Dehomag, la Grace Hopper, la Altair 8800, entre altres. Si tinc temps els aniré penjant com a posts indivuduals.

Màquina perforadora de fitxesI simultàniament, curioses sincronies, al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa van inaugurar una exposició amb una màquina Enigma i un munt d’ordinadors dels anys 60 i 70 que vaig anar a veure amb el meu pare, que va flipar molt perque havia treballat amb màquines similars (jo si que vaig flipar veient-lo explicar com funcionava una perforadora de fitxes!). També hi va haver un dia que van tornar a fer “War games” a la tele i em vaig poder fixar molt més en els aparells que hi sortien com el imsai 8080.

Resumint, un crèdit lliure molt i molt recomanable (per no dir que potser hauria d’estar inclòsa al plà d’estudis), del que recomano veure’n les presentacions encara que sigui per passar una bona estona.

Passant un Lacie USB a intern

Passant un lacie USB a IDE

Un dels vells discs durs externs Lacie que tenia per casa el vaig dedicar per al FTP de TRSAjuliol22, però de tant en tant es quedava mig penjat i s’havia de parar i engegar. Vaig veure que desmuntant-lo podia fer-lo treballar coma disc dur intern, i aqui el teniu, a dins el Lacie i hi ha un Seagate normal i corrent. Endollar i llestos 🙂

Boira a Terrassa

El Sant Esperit entre la boira

El Sant Esperit entre la boira d’aquesta setmana a Terrassa

Mah Na Mah Na

Per aquelles coses de la vida vaig a parar a aquest curiós video, l’original del Mah Na Mah Na dels teleñecos, que es veu que era de un tal Piero Umiliani i que va sonar per primer cop en una pel·licula de sueques, vull dir de Suècia, que es deia “Svezia, inferno e paradiso”:

i mirant qui l’ha penjat trobo un blog super interessant, print usr 0 amb un munt de posts sobre videojocs antics i temes de història de la informàtica agrupats sota el títol “arqueología divulgativa”. En fi, un post per omplir i per dir que encara estic aquí.