.CAT i altres millores a la web

La setmana passada vaig donar d’alta el domini lliurealbir.cat , tal com deia en un post anterior, aixi que ara es pot entrar tant per .com o .cat. Es una cosa que per 7 euros s’havia de fer tant si o si.

També vaig aprofitar per mirar de posar una miqueta d’ordre a la part de codi html de la pàgina que la tinc molt abandonada. En primer lloc em volia desfer del vergonyós atribut targetblank que tenia a molts enllaços i que a part de ser força emprenyador, no s’hauria d’utilitzar si vols tenir una pàgina que començi a validar XHTML 1.0. He utilitzat la informació d’aquestes pàgines Opening Popup Windows with no extra markup i DOM scripting or how to keep the code clean per fer un script que mira tots els enllaços de la pàgina i depenent de si són externs o no afegeix una icona com aquesta icona finestra nova. Almenys que no sigui per la meva pàgina que t’hagis d’instal·lar la extensió de firefox que comenta l’Arnau per evitar aquest comportament. La funció es pot veure aquí.

Encara em queden per arreglar un munt de coses però de mica en mica s’omple la pica diuen…

Orgull friki

fent el freakAvui és el dia mundial de l’0rgull friki i podeu consultar a diferents llocs un munt de frikades diverses, concretament a Microsiervos estan fent com una mena de seguiment especial de la jornada. No anava a escriure pas res, però donat que un parell de companys de feina m’han felicitat espontàniament, assumint com a cosa evident segons ells, la meva condició de friki, doncs direm alguna cosa. Per començar adjunto una foto d’un dels dies que em vaig guanyar a pols aquest qualificatiu, el dia de l’eclipse de sol, quan després d’ajornar una reunió amb força gent i sortir al carrer, em vaig posar les meves ulleres especials per veure eclipses que vaig comprar a Munich l’any 1999, on vaig anar espressament a veure’l. Evidentment cantava molt, peroò com que no hi havia millor moment per treure les ulleres per veure eclipses que durant un eclipse, es va formar un cercle de gent al meu voltant, que em demanva les ulleres “un momentet” per poder mirar al sol. Molts eren companys de treball però altres eren gent que només passava per alla, hi va haver fins i tot uns repartidors amb furgoneta que en veure la gent van parar al mig del carrer per demanar-me de mirar. Sens dubte aquell dia, mentre em senyalaven dient “demana-li les ulleres a aquell noi d’allà”, m’anava guayant la la fama…I potser també per altres petites coses quotidianes com fer fotos a les matrícules, perseguir boires, anar a comprar coses només per la forma que tenen, pujar pels terrats i altres coses inconfessables tot i que jo no em considero pas tant friki, a part que en el fons penso que el sentit originari de la paraula esta força devaluat i m’agradaria una mica més de precisió en les paraules però ara no s’hi pot fer res, a més avui és el dia en que hem de treure pit per la petita o gran part de freak que tots portem a dintre. D’aquí a un temps sortirà el dia de l’orgull vulgar i llavors tots ens fotrem d’hòsties per dur la contraria a un munt de freaks, que pel fet deser majoria deixaran de ser-ho.

A mi m’agrada més la subespecie geek, de fet fa temps em van regalar una samarreta amb <geek> a davant i </geek> a darrera però no se ni on la tinc., però això em porta a donar referencia d’aquestes decàleg per tractar a un geek a la oficina, tot i que francament, ja ho voldria tothom, sigui geek o no, que els tractessin aplicant la meitat de les directrius que comenta.

En fi, sempre tant pendents de les etiquetes….

A l’ascensor no!

Conversa amb dos caps en un ascensor:

– Què? Com va tot?
– Com sempre.
– Hi ha hagut una mica d’embolic oi?
– Mmmm…Com sempre…
– Però si haguessis de posar un adjectiu, quin diries?
– M’agraden més els adverbis

Hi ha gent que no s’adona que si als ascensors es parla del temps no és perque la gent tingui una la fal·lera metereològica, sinó perque quina mena de conversa pots tenir en un lloc on saps que hi estarà un minut escàs. Enlloc de parlar de la manca de pluges, la reserva hidrològica dels pantans o qualsevol dels aspectes col·laterals del debat sobre el canvi climàtic, els dóna per preguntar per la feina. Són aquests quaranta segons fins on arriba l’interè per les pròpies responsabilitats?? Cada tema hauria de tenir el temps que es mereix ,i si no hi ha temps, doncs es busca o s’aplaça fins un millor moment. En resum i con a consell general, no tractar mai temes importants als ascensors.

Dia d’internet

Aquesta tarda m’he escapat a la carpa que s’ha muntat a la Plaça de la Catedral de Barcelona en motiu del dia d’internet, demà 17 de maig, i de pas he aprofitat per escoltar una xerrada de SoftCatalà a càrrec d’en Quim Pérez, autor del primer fascicle dels Quaderns de formació tecnològica que publica l’Ajuntament de Barcelona. En la línia d’assistència de l’Asseguda per una vivenda digna, no hi havia gaire gent, no diré quants, però almenys així ha estat més íntim. Bàsicament ha parlat de la tasca de SoftCatalà i el paper del programari lliure, però he de reconèixer que m’han entrat força ganes d’apuntrar.me a fer coses. Suposo que no ho acabaré fent, com moltes altres coses, però vaja…també hi he anat per recollir un cd de programari de lliure distribució que inclou un codi per poder registrar un domini .cat per 7 euros, que serà degudament aprofitat.

Anem seient…

Sentada a Barcelona per una vivenda digna.

Aquí deixo mostra de les poques fotos que vaig fer de l’asseguda per un habitatge digne, perque veient la gran convocatòria se’m van treure les ganes de fer fotos, ja que puc fardar o lamentar de ser una de les mil o dues mil persones que van decidir passar la tarda anant a seure a la plaça Catalunya. I pensar que mentre estava a casa mirant el plànol de transports públics, sobretot després del cacau de la setmana passada, tenia intenció de baixar una parada abans per evitar el col·lapse…santa innocència…per no dir coses més gruixudes. Clar que hagés pogut ser pitjor, si arribo a ser un dels poquets que van anar a la concentració de Logroño, m’agafa algo txungo segur.

De totes maneres ja s’esta plantejant continuar les movilitzacions, mirant de seguir la màxima d’una frase que he vist aquest dies : “La unica lucha que se pierde es la que se abandona!!!!”. Com amb moltes altres coses d’actualitat encara he de decidir quina actitud he de prendre, però francament, veient l’experiència d’ahir em costa molt no pensar que ja estem tots sentenciats, i que en el fons, tenim el què ens mereixem. Espero que sigui passatger…

Contacta’m

Doncs la cosa que he fet avui pot semblar una tonteria, però ja feia força temps que m’hi venia barallant de tant en tant i mai me n’havia sortit. El formulari de contacte d’aquesta web, a baix de tot de la columna de la dreta, ho he de confessar, no havia funcionat mai. Aquest vespre, després d’estar-me barallant amb uns quants fitxers de configuració de php, postfix i el propi codi del plugin que utilitzo, el WP-contact form d’en Ryan Duff, , sense saber massa com finalment m’arriben els correus. Em sembla que el problema potser venia del mod_rewrite i els parametres per post del formulari, he canviat el action del formulari i m’ha funcionat. Ara que funciona no penso tocar res més, de fet la personalització és una de les grans avantatges del programari lliure no?

Bona nit, a tothom , i no oblideu fer servir el formulari de contacte (bruts!!! contacte, no contactes…que ja us veig la mala idea)

Haz sólo una cosa por día.

Fa un parell de deies vaig llegir en una contra de La Vanguardia una entrevista a una senyora que es veu que se n’ha anat a viure a Senegal i esta encantada. No és pas que jo me n’hi vulgui anar, però pensant amb les paranoies que comparteixo amb la mestressa respecte a les llistes que fem del munt de coses que tenim pendents, quan vaig llegir el que la entrevistada anomenava la ‘Norma Senegalesa’, vaig flipar: “Haz sólo una cosa por día.No quieras más”. M’encantaria poder-la aplicar, però resulta que aquí la majoria de dies laborals ja estan assignats a fer una cosa, i durant força estona, així que suposo que la gran majoria de gent ni tan sols podem plantejar-nos aplicar aquesta norma, a menys que la modifiquem i entre setmana diguem : “Haz sólo dos cosas por día.No quieras más”. Això si, la segona, fer-la amb ganes i ben feta