D’un cap de setmana impagable a Madrid, de vàries fotos genials de moments genials deixo mostra.
Lali Puna – left handed dub
D’un cap de setmana impagable a Madrid, de vàries fotos genials de moments genials deixo mostra.
Lali Puna – left handed dub
Cada dia les deixen en una posició diferent, la deuen pensar expressament o tal com raja?
No sé quin dia va ser de la setmana passada que vaig pensar que no només encara no havia actualitzat la versió de wordpress, sinó que també hi havia funcionalitats noves en la versió 1.5 que ni tan sols havia provat, per exemple la gestió de pàgines independents dels posts. Alhora feia temps que malgrat anar llegint llibres que m’havien agradat força no m’havia dedicat a dir-ne res a la categoria de llibres, sobretot perque quan ja n’estic llegint un altre no em ve gaire de gust parlar de l’anterior. I pensant pensant se’m va acudir que podria crear una pàgina amb els llibres que vaig llegint endreçats de forma cronològica, així en tindria un registre, que tal com tinc les neurones ultimament, cada cop em sembla més necessari.
Després de fer l’esforç d’anar tirant endarrera en el temps recordant els llibres, m’ha sortit aquesta llista, en la que al final de tot també hi he posat altres llibres però desordenats. Incloent un apartat amb els que vaig llegir en plena fal·lera antiglobalització i dels quals he tret moltes frases que deixo anar de tant en tant per ‘rajar una mica’ del sistema, com per exemple “si pagas con cacahuetes contrataras monos”, “al que trabaja no le queda tiempo de hacer dinero” o “la justicia es como una navaja que nunca hiere al que la maneja”. Potser continuaré posant coses a la categoria de llibres, però només dels que em vingui molt de gust o que vulgui destacar especialment per alguna txorrada amb o sense importància.
Les meves set categories de jeopardy (dites aixi sense pensar ni endreçar) :
Ara no tinc temps d’explicar de qué em ve aquesta cosa tant “rara”, potser més endavant.
Stretch ‘N Vern – Get up go insane!
Encara no acabo de comprendre ben bé perquè però aquest arbre em calma l’esperit. No em cal mirar-lo gaire estona, a vegades en tinc prou amb un únic cop d’ull i tot sembla fer-se petit. Potser les branques fan amb les cabòries el que una forquilla amb uns espaghettis….que els passa després? això ja no em preocupa.
Erykah Badu – Danger
La frase del dia, amb diferència.