Archive for March, 2005

Coses

Jo aquí inmers en la apatia clàssica de principis d’abril, que tinc comprovat de fa temps que sempre em visita, ni escrivia ni res, i mentrestant els rss sense funcionar i jo tant panxo. Si és que això de les vacances, del canvi d’horari, del solet, de la maniga curta i de la gent que surt al carrer no deixa temps per pensar en res més. Ah, me n’oblidava, la playstation tampoc hi ajuda gaire. Quins dies més gossos, tant de temps esperant les vacances i quan ja han passat, perque passen de seguida, ja en necessito unes altres (com tothom oi?).

Dels quatre dies de vacances de setmana santa que he passat a Montrajeau, al Pirineu francès, què se’n pot dir? doncs que massa bé a jutjar per la pèssima reentrada. A destacar la excursió amb raquetes i la butifarrada improvisada sota la pluja.

Micah P Hinson – don’t you (molt, molt, molt recomanable)

Benvinguda a la primavera

Doncs per fi he trobat el moment d’explicar una mica el cap de setmana passat, sort de la jornada intensiva del dijous “sant”, que a sobre em permetrà fer una migdiada per recuperar la son que porto acumulada des del dissabte.

El divendres, com ve essent habitualment estrany, no vaig sortir. El dissabte vaig anar a la festa d’aniversari del Dani (29) que va organitzar al taller d’escultura del Jaime, un professor seu de belles arts, a Gràcia. Per imaginar-ho, un local super bohemi, ple d’escultures, cuadres, andròmines vàries per tot arreu i ple de gent txula, com sinó, estant a gràcia, bé jo tambe hi era, per tant, per modus ponens (es deia així) vaig de guais. Ens deuriem ajuntar una cinquantena de persones, quasi tots desconeguts entre si, potser per això quan la gent es va deixar endur per l’alcohol, es va deixar anar bastant i al final tothom xerrava amb tothom, com si ens coneguessim de tota la vida. M’ho vaig passar molt bé i vaig conèixer molta gent, alguns una mica rarets, tot s’ha de dir. Potser ells deuen pensar el mateix. Tot plegat va acabar a quarts de set.

Cap dins, ni que sigui per les malesI el diumenge de bon matí (bueno, les onze) d’empeus per anar a fer una calçotada a les Planes. Les previsions d’assistencia? entre 12 i 15 persones. Un cop allà resulta que erem quasi una trentena, fet que va fer que molt abans que hi hagués fet el menjar, ja s’haguessin acabat totes les cerveses. Si es que no es pot anar enlloc amb aquesta colla d’alcoholics. Jo ni em vaig acostar a les graelles perque l’any passat en Quim i jo ja vam fer 1100 calçots i tampoc cal passar-se de tonto, a més el Jorge esta fet tot un mestre de les brases, o sigui que no el privarem de les felicitacions al cuiner. Després d’unes classes accelerades de pelar calçots més o menys reeixides, hi va haver qui es menjava les fulle si tot, ja la vam acabar de liar amb les guitarres, pujant a sobre les taules i fent el numeret habitual que ens caracteritza. Potser per això no repetim llocs. Cap a quarts de set jo ja no estava gaire catòlic i com que s’acostava el moment de la neteja, els components del Pika vam fer una indigna retirada a temps, alhora que des de la finestra del cotxe feiem butifarra als que es quedaven que ens miraven amb cara sospitosa. Ja he dit que havia estat bastant indigna, és lo que hi ha.

En resum, un altre cap de setmana de benvinguda a la primavera espectacular. Ara temps per la migdiada abans de fer la motxilla per marxar quatre dies al pirineu francés. A veure que tal ens tracten, perque les ultimes vegades que he anat a frança no he quedat pas gaire content, tot en francès excepte rètols amb missatges com “no tocar”, “prohibido no se que” i altres coses. Per cert, ‘interdit’ vol dir gratis, oi?

The Stills – Allison Krause

WordPress 1.5

Som’hi. Anem a migrar a WordPress 1.5. A veure si tot funciona correctament. La nova versió, no sembla ser gaire diferent a la anterior, al meu entendre el nou sistema de plantilles és la novetat més destacada, la petita neteja de cara de la part de gestió, a part que es veu que arregla un munt de petits problemes. Espero que funcionin correctament els trackbacks. Per al que si que caldrà esperar una mica és la traducció catalana del fitxer de localització.

He tingut una miqueta de problemes perquè després d’haver actualitzat em trobava que no em podia loginar a la part de gestió. Ja em sonava que havia vist a PlanetaWP que algu havia tingut problemes amb el IIS i que proposava tocar no se quants fitxers per arreglar-ho. Per sort, aquest home s’ha currat un zip amb els fitxers modificats que nomes has de baixar i descomprimir. Visca el codi lliure!!!

Ben Harper : Please bleed

Per la cara.

Normalment no acostumo a parlar d’altres blogs, de fet em sembla que no ho he fet mai, però ara em ve de gust parlar de la web d’en Torek, “Kirai, memorias de un geek en japón”, un noi que es veu que esta a Japó fent una mena de beca de no se què. La questió és que ja fa un temps que el llegeixo, sobretot perque m’agrada molt veure com viuen allà, quins gadgets utilitzen per moure’s pel món, què els costa la ADSL, com van vestits i altres coses com aquestes. Així en plan contrast, quina és aquella companyia telefonica que fa escarni de l’home desactualitzat? i de les companyies desactualitzades qui en fa d’escarni?. El que volia comentar és que fa un temps va anunciar que el Canal Plus preparava un reportatge sobre manga i havien buscat espanyols que visquessin allà per donar un toc més no se com, aixi que el van triar a ell. Després d’haver fet tota la feina, resulta que alguna ment pensant privilegiada, com si l’estés veient, decideix que el noi no és prou fotogènic, no acaba de ser ben be el que busquen o ves a saber per quins set sous, decideixen que al llarg del programa li taparan la cara amb un dibuix animat. Si si, el cos i tot sencer, menys la cara. Molt lamentable. Així que dins el que anomenen la blogosfera el tema ha cuallat força i ja es couen iniciatives (I, II, , III, IV, V, VI, ) per enviar el seguent text al canal plus, aixi com tothom es posa de banda de l’afectat.. Adjunto el text que s’esta enviant a abonados@cplus.es

Acerca del reportaje sobre el manga y Japón que se emitirá en Canal + el día 23 se comenta que habéis decidido suplantar la cara de Héctor García Puigcerver por un personaje animado. Aunque sólo sea una opinión creo que sería mucho más interesante y justo si dejáseis su cara real.
En su página Web, Héctor nos ha ido mostrando cada día pequeños detalles de Japón y sus lectores le estamos muy agradecidos. Por ello reitero mi petición de que no se realice dicho retoque al reportaje.
Muchas gracias y un saludo

Ni dir que jo ja els he enviat el correu, i que m’encantaria que entre tots els poguessim fer canviar d’opinió.

Chemical Brothers – The Boxer

Picnic Jazz

Zenital

Avui era el dia del Picnic Jazz, una jornada de concerts al Parc de Vallparadís de Terrassa, que es fa cada any i al que ja feia temps que no anava. Aquesta tarda m’hi he deixat caure a veure qui hi havia, la música és quasi el de menys, ja que et passes tot el dia txerrant amb gent i amb prou feines estas pel que sona. Malgrat que ja fa quasi sis anys que no hi visc, aquesta vegada no ha estat menys i m’he trobat amb gent que feia temps que no veia. Ha estat molt txulu. Així en plan curiós, al parc hi han posat un pont penjat que va de les esglesies de Sant Pere al museu tèxtil, passant per sobre de la gent i quasi del propi escenari, des del que es poden fotos com aquestes.

Franz Ferdinand : take me out

Tur� de l’Home

Cami del Turo de l'HomeMés o menys des de dijous, sense motiu concret, estic bastant content, i avui per acabar-ho d’adobar no ha estat menys. Com que no vaig sortir ahir (i van dos divendres seguits) aquest matí m’he llevat força fresc, sense ressaca ni res, i ens hem ajuntat la colla per anar al Montseny. De fet el plan per avui, des de feia un parell o tres de setmanes, era fer una calçotada, però la logística i el salto de mata han fet que hagi arribat el dia i la cosa no hagi cuallat. La setmana que ve potser…

Doncs així, per fer alguna cosa, hem pujat al Turó de l’Home (1706m). Recordo haver-hi anat de petit, fa mooolts i mooolts anys, però no el tenia gens present. Hem trobat força neu i molt poca gent, només ens hem creuat una parella que baixava, clar que potser és degut a l’horari de pixapins que portem sempre que fem alguna excursió d’aquestes. Quedar a les onze, sortir a les dotze, arribar a la una, cafè fins la una i mitja, a les dues a punt de marxa. I no som pas els més pixapins, que quan nosaltres ja baixavem a quarts de sis encara ens hem trobat uns altres que eren pitjors que nosaltres i que evidentment preguntaven: “falta mucho para llegar arriba?”.

Un cop a dalt hem estat xerrant amb el meteròleg que s’encarrega de l’observatori que ens ha estat explicant que a curt termini, quan es facin les transferencies de titularitat de la estació, del govern central a l’autonòmic, segurament prescindiràn d’ell i el substituiran per una estació metereològica automàtica, deixant-lo sense casa i sense feina. El Turó de l’Home, sense ningú que registri les temperatures, que neteji els instruments, que mantingui la porta oberta, que et prepari un cigaló quan arribes, un turó sense home. Suposo que quan arribi el moment ja se’n sentirà a parlar, sinó de què sempre hi ha hagut algú des de 1929?!?!. Hem mig quedat que ens passariem els correus perque es veu que volia fer una pàgina web i necessitava una mica d’ajuda. Com m’agradaria intercanviar coneixements!!! un metereòleg a la meva disposició, jejeje. Conyes a part, la conversa ha sigut d’aquelles que ja veus que no porten gaire enlloc, així que millor no fer-se gaires il�lusions. El resum: molt recomanable, sinó pregunteu-ho a l’Albert.

The Chemical Brothers : The big jump

Prou

Com és que si sé que calladet estic més maco, m’entesto a dir la meva opinió a gent que no pensa escoltar-la.

‘Gilipolles’

Hi ha dies com avui que no és que pensi que sóc ‘gilipolles’ sinó que mirant-me des de fora veig que ho sóc o com a mínim actuo com si ho fos, així si és veritat el que deia en Forrest Gump: “tonto es el que hace tonterias”, doncs ja ho tenim. El que no acabo d’entendre és perque em sento bé. Vaja, aleshores deu ser que que segur que si, i espera’t.

Yann Tiersenn – La Noyee