Archive for November, 2004

Un llibre

Ja van dues vegades que em trobo a la prestatgeria d’on ningú agafa llibres i me’n vaig sense endur-me’n cap, no sigui cas que la bibliotecària em miri malament. La propera vegada, en lloc d’endur-me només un dels que em convindria llegir, n’agafaré quatre o cinc que no m’interessin per camuflar el que em crida. El llegiré al tren, rodejat de desconeguts que posaran cares de sopresa, que em miraran amb desaprovació, a voltes amb llàstima i potser també amb una mica d’enveja. A mi no em faran ni fred ni calor, perque en l’anonimat, gaudiré del plaer de la lectura del llibre que no agafa ningú.

sona : Gotan Project – Tríptico

La Pastilla Roja

La portada de la pastilla rojaAra fa dies que no escric res (es pot dir alguna frase més típica?) però avui faré l’esforç de parlar del llibre que he acabat de llegir aquest matí perquè crec que val molt la pena. Es tracta de La pastilla roja, un llibre escrit el 2003 que pretén il�luminar una mica tot el que envolta el software lliure i argumentar perquè la seva adopció és la millor base cap a una societat de la informació i el coneixement. Dit així sona molt “rimbombant”, però la veritat és que llegint el llibre t’entra una sensació que tot canviarà bastant en els propers anys, sobretot perquè últimament hi ha molts inputs sobre el software lliure en general. Per exemple el tema de les patents de software o els moviments de les administracions, i les eines que despunten, com per exemple l’augment de l’ús de Firefox, o el munt d’eines lliures que faig servir actualment, comen�ant per aquest últim, el RSSbandit, el WordPress, el PHP, el MySQL, el PHPMyAdmin, entre altres…Fa pensar que d’aquí a uns anyets, quan el gegant del monopoli, o el ull de sauron com he llegit a algun fòrum, començ a davallar, la gent prendrà el control i la informàtica en general serà força diferent a la que tenim ara. Tots els arguments del llibre són força parcials en favor del software lliure, contraposant-lo amb el software propietari que és el que domina el mercat, però la veritat és que convenç molt i a més aporta una visió renovadora que crec que feia molta falta. A mi, que vinc i visc del món del sw propietari m’ha anat molt bé per assabentar-me d’un munt de coses relacionades amb el GNU/Linux que no sabia i per acabar-me de convèncer per anar passant miqueta a miqueta. El problema que tinc ara mateix és que tot i estar bastant convençut, no se pas per on començar, però vaja, tampoc cal córrer, que “la prisa mata”.

Tot i que buscant referències per la xarxa m’he trobat algunes crítiques al llibre per no haver estat distribuit sota la llicència Creative Commons, cal dir que és una lectura més que recomanable, sobretot perque crec que cada cop se’n parlarà més i sempre va bé estar informat. Jo per la meva part ja m’he empassat la pastilla vermella. Ara el caldrà païr-la.

sona : Delorean– The wishbones

Recollida selectiva

Reciclem els marrons

SI!. Per fí el pais avança, alguna de les ments preclares que ens governen ha tingut finalment una idea brillant, una revelació mística que ens beneficiarà, sens dubte, des del primer a l’últim dels que vivim en aquest món d’engranatges. A partir d’ara ens podrem treure de sobre gran part de les càrregues innecesàries que portem a diari sobre les espatlles, notant des del primer moment, un gran alleujament i una considerable millora de quelsevol aspecte vital que tinguem en consideració. I tot gràcies a:

“LA RECOLLIDA SELECTIVA DE MARRONS”

A partir d’ara, a més de separar el vidre, els envasos, el paper i la matèria orgànica, se’ns ofereixen els mitjans necesaris per tal de poder tenir l’oportunitat de seleccionar els nostres marrons i desfer-nos-en, sens més , al contenidor que trobarem al costat de casa i que serà convenientment processat , enmagatzemat o destruit en les dependències que per a tal efecte disposaràn les nostres amables gobernants. No cal fer un repàs exhaustiu dels grans avantages que ens comportarà en la nostra vida diària aquest gran avanç social, cadascú podrà fer l’ús que cregui convenient del servei en pro d’aconseguir una major estabilitat mental i emocional.

Que espereu? no trigueu més en adreçar-vos al contenidor de la cantonada a desfer-vos dels vostres marrons.

Estupidesa

Després del matí que porto, tinc la necessitat biològica de fer ressenya de la següent cita que atribueixen a Goethe .

“Contra la estupidez hasta los dioses luchan en vano”

Esta clar doncs, que no hi ha res a fer i no cal obcecar-se en buscar-hi remei. D’on no n’hi ha no en raja.

Terrat

La posta del sol del dissabte passat

Posats a dir txorrades com les d’abans, millor posar la posta de sol del dissabte a la tarda, que amb el vent que fotia ja té mèrit estar esperant.

sona : The Stills – Fevered

Pes

Callant em carrego a l’esquena un pes que m’aixafa i verbalitzar només em fa ser-ne més conscient. La tardor no em prova gaire…

sona : Macaco – Brujula pa ya

Bufff!!!

No es pot anar pels puestus daquesta manera.

Fred

Per més que intento tapar-me amb una manta càlida la gent no para d’estirarme-la. Que els donguin pel cul a tots. Els faig cap mal a ells?

Ah, i la coherència no la vull tornar a veure més per aquí, que agafi els trepans i bon vent. I de pas que s’emporti un bona part de les cabòries que provoca.

W3C a Barcelona

L'autocar del W3c a Bcn

Avui ha estat un dia molt diferent, per dir-ho d’alguna manera, enriquidor. Avui he anat a la gira del W3C que es feia a la FIB. He arribat al lloc acordat a la convocatòria d’en are vint minuts abans que he dedicat a buscar un bar per poder fer un tallat. A tres quarts de deu ens hem trobat fent el típic numeret d’estar mirant durant una estoneta a tothom que et passa a prop fins que et decideixes adreçar-te a algú i fer la pregunta: – “Perdona, estas esperant una gent que ha quedat per internet per anar a la gira dels estàndards?”, sempre amb la precaució de no ficar gaire la pota i quedar com un paio raro, en cas d’haver equivocat la opció. Ja em va passar el mateix quan vaig anar a un Beers & Blogs fa un temps, aquella vegada però, la identificació va ser força més difíl. Ens hem trobat entre vuit i deu persones, de les que ara puc recordar en are, en faemino, en monitotxi, l’Adrià Garcia, en Flame-T, i sé que m’estic deixant gent però ja aniran sortint. Tot seguit hem fet cap al auditori on es feien les conferències

En arribar em pogut seure sense cap problema, no sé perqueè em pensava que hi hauria un munt de gent, estava equivocat. Hi deuria haver només una trentena de persones però ja ha estat bé, aixcí més tranquils. De les conferències, la que més m’ha agradat ha estat la primera, de presentaci� de la oficina espanyola del W3C, en la que no he pogut resistir de fer-liu una pregunta al conferenciant: – “Que le supone a una empresa hacerse miembro del W3C y que ventajas se pueden nombrar para convencerla que lo haga”. No m’ha acabat de respondre ben bé el que jo m’esperava, que era una mena de taula sagrada amb els avantatges inquestionables d’abra�ar els estàndars, irrefutable per a qualsevol directiu alt o intermig. En comptes d’això ha reconegut que des del món empresarial és difícil saber veure el camí i que som els treballadors amb inquietuts que, paraules textuals, hem de “Darles Caña!!”. Doncs anem arreglats, encara serà responsabilitat dels mindundis haver de tractar amb venedors de motos.

La conferència sobre la web semàntica també ha estat força interessant, tot i que curta, i m’ha fet sentir com una mena de cavernícola. Últimanent em passa bastant sovint. Una altra estona que ha valgut molt la pena ha estat el caf&egrave, col�lectiu que hem fet a la terrasseta del bar durant la pausa. Hem estat arreglant el món web durant una estoneta, i també hes’ha parlat la possibilitat de fer colectivament alguna cosa relacionada amb els estàndars , els css o altres coses que ens vinguin de gust, sense concretar res de res. De moment la intenció és el que compta no?. Per cert que he tirat algunes fotos per donar fe, com els notaris, però sense cobrar.

sona: Pearl Jam – Leash

Sobre Estandars

A aquestes hores qui més qui menys ja hauria de saber que avui ha sortit la versió 1.0 de Mozilla Firefox (que també està en català, com ha de ser), i els bons minyons ja l’haurien de tenir instal·lat. Els que no ho hagin fet o no sapiguen de què va això, tampoc passa res, amb clickar el link anterior i seguir les instruccions ja faràn un gran pas . Que estan en anglès i això és un problema? no passa res, aquí hi ha la explicació en castellà. I per acabar de muntar-la grossa, una festa

Per altra banda, m’he apuntat a la convocatòria de demà d’en are per anar a veure la parada a Barcelona de l’autobus del W3C. No conec a ningú dels assistents confirmats a la convocatòria, però em fa molta gràcia conèixer gent amb interès pels estàndars i què coi, un dia que m’escaquejo de la feina no em farà pas mal. M’emporto llibreta i bolígraf i tot, que el tema m’interessa.

Ah, i em sap greu que algunes coses que dic últimament per aquí sonin a extranyes als pocs habituals (si va per tu Ester), dir que en general, ni cas, a excepció de descarregar el Firefox (ho repeteixo per insistir)

Demà més

sona : Goran Bregovic – El bubumara pasa