Avui he llegit això:
Los jóvenes leen en las bibliotecas creyendo que es su deber aceptar el pensamiento de Cicerón, Locke, Bacon, y olvidan que cuando ellos escribieron esos libros eran sólo jóvenes de bibliotecas en la que no existían todavía esos libros.
Un pensament força optimista per acabar un mes de setembre de moltes cabòries, paranoies i projectes.
sona : Roger Mas – Les maragdes
Fa unes hores he acabat de llegir un llibre d’en Dan Brown, i dic ‘un’ i no ‘el’, perquè no m’he llegit pas ‘El Codi Da Vinci’, sinó ‘Digital Fortress‘ i a ms a ms en anglès. Ja s que queda molt bacilón anar d’aquest pal, però he de reconèixer que em feia gràcia anar una mica contracorrent i llegir un que no fos el que llegeix tothom i a ms posar-me a prova, perque mai havia llegit en anglès una novela tant llarga. A ms, quan surti la traducció al castellà i tothom perdi el cul, jo podr dir que ja el vaig llegir en versió original. Cal entrenar-se dur per arribar a ser així de repelent, ho s, però sóc així de torracollons.
A part d’això he de dir que si que s veritat el què em va comentar el Joan, que enganxa força i que no t pas un anglès massa literari com per no poder seguir la trama sense problemes. Potser hi ha ms temes d’informàtica, seguretat, i criptografia que dificulten la lectura ms que no pas el propi vocabulari. Però vaja per a qualsevol pseudo-friki informàtic no li suposarà cap problema. Ah, i si en un moment donat hi ha alguna cosa que no s’enten, doncs es continua llegint i pel context ja s’enganxa.
Per cert, que ja s que la categoria de llibres la tenia completament abandonada, no pas perque no hagi llegit res, però en vistes que últimament no se pas de què escriure i que les meves cabories minimalistes no em desfoguen, intentar tornar a parlar de coses mundanes com al principi.
sona : Patrice – Sunshine
Per fi a casa, diumenge al vespre tranquilament, desprs de tres nits de festa ja no podia ms. El dijous va ser el dia que va donar per ms, en poca estona vaig veure la Lidia Pujol, el Miqui Puig i Mísia, no pas junts, cadascú al seu escenari. Tot i que cap d’ells són sant de la meva devoció no va estar malament. El Xavi i la Meri em van fer un lloc a la seva fonda per passar la nit. La catifa de colors del menjador no s gaire bon llit , malgrat aixo, la nit del divendres tambe la hi vaig passar, aquesta vegada amb el Nstor que tamb es va apunta de ‘inquilino’. Del divendres, tret de la festa dominicana que es va fer al sot de la vergonya i de la que vam haver de marxar corrent per culpa de la pluja, no es pot destacar gaire cosa. Per les fotos se que vam estar a la Rambla del Raval, però no recordo pràcticament res, tret de el millor i ms gran shawarma que he menjat a la vida. El dissabte el vam passar passejant pel centre i pel Museu Picasso, que ens va sortir de gratis perque el Nstor tenia entrades gratis, ja hi havia anat feia molts anys, pero no en recordava res. Va estar b. El mal de genolls ja era considerable aixi que vam decidir fer cap al Vallès per encarar una nit de tranquis. Sort!, sort que havia de ser de tranquis, perque vam acabar fent la ruta habitual i arribant a casa amb els deures fets i ben fets. En fi. un cap de setmana llarg d’aquells que posen a prova la resistència dels cossos. Ara penjo les fotos del divendres i a me’n vaig a veure una peliculeta a la caixa tonta, a acabar de passar el diumenge.
sona : Ani di franco – If it isn’t her
M’ha picat algo.
Quan vaig fer la foto a aquest missatge, en una paret al costat de la feina, ho vaig veure claríssim. Ara mateix tinc els meus dubtes.
sona : Macaco – Arma 2 filo
Finalment, desprs de molts dies d’estones perdudes, per fí dono pràcticament per acabat la web de les vacances a República Dominicana. Com que durant tres setmanes no podria escriure al blog, em vaig endur un bloc convencional per anar passant el mono d’escriure. En aquesta web hi ha els textos tal com els vaig esciure en aquell moment i les fotos, tant les del Xavi com les meves. Ja se que falten dies, i tot i que al principi de tornar tenia pensat escriure’ls, desprs he pensat que tampoc calia i que ben mirat, per escriure aquí el que vaig viure alla no seria gaire acurat. Doncs això. Espero que us agradi.
sona : Death in vegas – 23 Lies
I per si el que deia abans fos poc, falta que et comentin que la tormenta tropical Jeanne, que està assolant República Dominicana i fent que molta gent es quedi sense casa. De fet, noticies d’aquestes les veiem a diari, sobretot ultimament amb el seguiment que s’ha fet del Iván, pero que et diguin que a Haina l’aigua arribava fins a les finestres o que el Wileo s’ha quedat sense casa, et fa veure encara que sigui per unes hores, la sort que tenim. Tot s tant arbitrari, que perdre el temps amb collonades, ara mateix em sembla indecent. Això si, d’aquí a unes hores ja anir del revs i probablement no recordi res del que estic dient, i el dilluns encara menys. Com a mímin fer l’esforç , nosaltres que podem, de gaudir del que tenim.
El cel d’ahir, un dia en que em vaig portar molt b i tot em va sortir molt b. Essent pràctic, i si m’apures, egoïsta, dir que es viu millor estant de bon humor. Val la pena provar-ho de tant en tant.
sona: Smashing Pumpkins – Bullet with butterfly wings
"Ay Manolete, Manolete….si no sabe toreá pa qu te mete…"
sona : Sonic Youth – The ineffable me
He estat buscant una imatge d’una senyera per internet, i buscant buscant he trobat una de les fotos de Ganàpies , amb el que he pensat…”coi pero si jo n’haig de tenir un
munt de fotos amb la senyera”. He trobat aquesta, que a ms de servir per penjar la senyera virtual tamb serveic per fer un remember d’un
estiu a Granera allà per l’any 96….Bufa, qui se’n recorda d’allò
sona : Ronnie Jordan – So what